Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 ...
Les nits d’estiu han pertangut sempre als enamorats, eixes criatures del silenci i la foscor, com els vampirs, perfumats de gesmiler o d’alguna d’eixes fragàncies de 90 euros que anuncia la tele. Són nits propícies per a compartir con...
Els estudis de batxillerat —i la bona televisió, és clar— han tingut històricament molt a vore amb l’elevació cultural de les classes mitges, eixe club al que pertanyem la majoria, suport de l’estat del benestar i de la democr...
La irrupció de la televisió en les nostres vides, va marcar un abans i un després en la manera de relacionar-nos amb el cine. Fins i tot es van alçar veus que profetizaven la seua desaparició, predicció tan equivocada que hui fa riure....
L’anomenat Setè Art ens ha commogut i educat a moltes generacions, hui famolenques i nostàlgiques d’aquelles velles formes de viure el cine, que els interessos de mercat —una altra volta els mercats!— han liquidat senses contempl...
Es diu i és veritat, que els records s’enganxen com les cireres: n’estires una del peduncle i te’n dus tota la cistella darrere. En un article anterior recordava les antigues tendes de comestibles, tan diferents a les actuals superfíci...
Com les bodegues, drogueries, i tants altres establiments desapareguts o transformats, les tendes, un dels elements més entranyables del teixit comercial del nostres pobles, han sigut devorades pels supermercats, les anomenades grans superfícies comerci...
L’espai d’opinió que realitzem diversos col•laboradors al “puntocom”, ha esdevingut també un àmbit de cordialitat entre nosaltres, encara que tampoc exent d’alguna que altra picabaralla, consubstancial a un medi dirig...
Ja fa temps que per les venes de la nostra Borriana ha deixat de circular l’agredolç suc de la mandarina. Haguera estat bé poder substituir-lo per canella o algun altre abeuratge autòcton del que, per cert, ni hem encertat a guardar la fòrmula p...
Borriana té un magnífic catàleg de publicacions sobre temes d’interés i contingut local. En això podriem comparar-nos i competir amb qualsevol municipi i fins i tot, segurament, obtindriem bona nota com per a figurar en el “Quadre d&rsquo...
Repassant alguns títols meus en este periòdic, he recordat que en dos o tres ocasions he tingut l’atreviment de dissertar sobre la felicitat. Encara no sé com se’m va passar pel cap, ni com encara em llig algú després d’eixa ocur...
El present article és un poc atípic, ja que solament pretén ser una continuació, fonamentalment iconogràfica, del treball de Paco Ventura “La tómbola de caridad” (de 23/11/10, a l’abast de qualsevol lector dins de la secció &ldquo...
Jo sempre he sigut molt vergonyós. Un dia ma mare em va enviar a la floristeria a arreplegar uns clavells per al cementeri. La simple idea que algun amic em vegera pel carrer amb el ram de flors en la mà se m’antoixava un dèficit de masculinitat....
Vivim temps revisionistes en què que la memòria històrica ha esdevingut una mena d’assignatura pendent de la Transició. En el present article, en nom d’eixa memòria que reclama la restitució de la dignitat de les persones injustament ...
El dia següent a la integració d’Espanya en la CEE (1 de gener de 1986), un titolar d’un periòdic britànic carregat de mala bava, deixava caure una destralà: expressava que a partir d’aquella data els europeus seriem “més gra...