Vocabulari de malalties i alifacs

Els de classe mitja no som, per regla general, ni rics ni pobres i, llevat dels especialistes en diverses matèries, tampoc no som allò que es diu sabuts. Ni ignorants. Comprenem i utilitzem fins i tot paraules d’argot professional com ara “colitis” en compte de “caguetes” sense necessitat d’haver passat per una facultat de medicina. I més encara: podem aplegar a intuir que “colitis” té alguna relació etimològica amb “còlon” sense haver estudiat filologia. O que sense accent i amb majúscula estariem parlant probablement de l’intrèpid navegant que va descobrir Amèrica —amb permís dels vikings. Això és la cultureta, no?

Però fa cent anys el desnivell social entre classes era quasi insalvable, i hi havia un lèxic d’ús popular que ha anat perdent-se com a conseqüència d’eixa culturització. Sí, és l’equació paradoxal del darvinisme en matèria de llenguatge: més cultura també pot comportar pèrdua i empobriment lingüístic. Valdrien com a exemple moltes paraules referides a la salut i les malalties de les persones, encara que en este tema els avanços científics i socials han jugat també un paper de gran rellevància.

Continuem en l’arqueologia dels sentiments, però en esta ocasió tenint com a objecte les veus i expressions de la nostra llengua a què em referia adés. Seguint el impuls d’una espontània i leial afició per estos temes, he decidit imitar el professor Henry Higgins i col•leccionar paraules i locucions sobre malalties i alifacs, que m’atrevisc a presentar-vos en forma de minidiccionari valencià-castellà.

Llevat de tres d’eixos vocables que conec exclusivament de fonts bibliogràfiques (cranc, rosa i ronya —referit a sarna—), els demés són encara d’ús prou corrent a Borriana, o es pot comprovar que encara perviuen en la memòria dels nostres majors (aliacrà, febres tercianes, etc.) Pel contrari, he obviat mil i una paraules pràcticament idèntiques en ambdós idiomes (com ara asma, calentura, hipertensió, flatós, reuma, tètanus, còlera, tinya, etc., etc.) per a les quals, qualsevol metge recent vingut de Terol o de Madrid no necessitaria de cap mena de traducció. També queden exclosos els actes fisiològics normals (fer de ventre, rotar, etc.), els remeis tradicionals (micapans, llavats, sangnies, etc.) i els defectes físics de les persones (bífio, botillós, tort, etc.) Allà vaig, no sense abans demanar perdó a les persones sensibles:

AGONIA A LES CAMES ..................síndrome de las piernas inquietas.
AGROR .....................................acidez gástrica.
ALÉ PUDENT ...............................halitosis.
ALIACRÀ ...................................ictericia.

BATISTOT .................................ataque grave (diverses causes).
BOCA D’ESPART (TINDRE) ...........sequedad en la boca.
BONY .......................................chichón, bulto.
BOÇAR .................................... potar, vomitar, devolver.
BUFA D’AIRE ..............................tortícolis.

CANYAMÓ .................................resfriado.
CARNUSSOS .............................vegetaciones o adenoides.
CAGAT (ESTAR) ........................sífilis, gonorrea.
CAGUETES ................................diarrea.
CAGUÏXES ................................diarrea.
CARUSSA (FER) .........................tener mala cara.
CRANC .....................................cáncer.
CUCARACHA (LA) ......................gripe o fiebre española.
CUCS (TINDRE) .........................lombriz intestinal, tenia, etc.

ENDENYAR (-SE) .........................infectar (se).
ENFIT .......................................empacho.
ENGARROFAR-SE ........................atragantarse.
ENTORTILLÓ ..............................torcedura.
ESGLAI .....................................desmayo.

FARTÀ ......................................atracón.
FEBRÀ .......................................herpes labial.
FLORONCO ................................forúnculo.

GORRA(D)URA ...........................sarpullido.
GROGUISSÓ (ESTAR) ..................palidez.

INSULT ......................................ictus, ataque cerebral.

MAL DE (cap, gola, ventre, queixals, etc.) .. .varios.
MAL FET (ESTAR) ........................pachucho, destemplado.
MUSSOL ....................................orzuelo.
MORA(D)URA .............................moratón, hematoma..

PALLOLA ...................................sarampión.
PARÀ ........................................empacho.
PÈL DE MAMELLA ........................mastitis.
PIGOTA ....................................viruela.
PIGOTA BORDA .........................varicela.
POLLS (TINDRE).........................piojos.
PRUNYONS ................................sabañones.

QUIRIBASSA .............................grietas en la piel.
QUEIXAL CUCAT ........................caries.
QUEIXAL DE L’ENTENIMENT ..........muela del juicio.

RETORTILLÓ DE PANXA ..............apretón de tripas.
RODADITS ................................panadizo.
ROSA .......................................rubéola.
RONYA .....................................sarna.

TISIS .......................................tuberculosis.
TERCIANA (LA) ..........................paludismo (=malaria).
TRAMUSSOS .............................boquera (infección comisura labios).
TREMOLOR ...............................tembleque.

ULL DE POLL .............................heloma (ojo de pollo o clavo).

VERDUC ...................................moradura, moratón.

XANGLOT ..................................hipo.

Els de la meua generació encara hem patit algunes d’estes xacres d’infància (pallola, pigota, etc.), de les quals s’han lliurat els xiquets que han vingut darrere. És la millor cara del progrés. Pel mateix motiu tampoc ens va tocar a nosaltres patir el martiri dels paràsits lligats als anys de la guerra i la fam (puces, xinxes, polls, etc.), o malalties com ara el paludisme (“La terciana”) que van delmar poblacions —també la nostra n’ha patit diverses epidèmies històriques—, per culpa dels mosquits de les marjals, etc. Els anys 1918-19, la funesta grip espanyola va matar 300.000 persones a tota Espanya. A Borriana també ens aplegà este malson, precedit de l’aura d’un nom repulsiu que ma mare encara du gravat en la memòria: “La Cucaracha”. Don Paco Roca li dedica uns paràgrafs en la seua “Historia de Burriana” (pàgs. 525-526), dels quals es desprén un dramàtic panorama: les campanes van deixar de tocar a morts per a no alarmar la població (de tants que se’n morien!), i el nostre poble, que en cada casa albergava un drama, sobrevivia silenciós i lúgubre, com si estiguera expiant el pecat original. En record d’aquells caiguts i dels metges i demés persones que els van atendre, he ficat el nom d’esta mortífera epidemia en el llistat anterior, tot i ser paraula castellana.

És bo que s’hagen oblidat moltes d’estes veus en tant que conseqüència de la desaparició i/o control de les malalties i de l’augment del nivell de vida. Però aquest és el conte que mai no s’acaba. Ja no ens enrecordavem dels polls i les llémenes, i sobtadament van reaparéixer en escena farà una vintena d’anys.

De vegades el nom sobreviu a la malaltia. La paraula “ronya” designava originàriament una infecció de la pell produïda per un àcar (la sarna), seqüela de falta d’higiene corporal. Però eradicat l’àcar, la paraula ha sobreviscut amb diferent significació (brutícia epidèrmica) i causa: ara la cria la vergonya, no la sarna.

No obstant, la regla general és que les paraules es perden irreversiblement per a acabar de forma pareguda a les plantes d’un herbari, momificades i prensades en un diccionari. En canvi, els bitxos i els microbis són infinitament més antics i invulnerables que l’espècie humana. Volem creure que els hem exterminat, però no. Solament estan amagats, ajupits i encauats esperant una altra oportunitat.

Nota de l’autor: agraïsc l’assessoria del l’amic i metge Dr. Carlos Felis, que ha llegit i revisat el manuscrit.