En aquest desert d’il•lusions en què hem convertit el país, tant com la pluja en temps de sequera sentim que s’invoca els anomenats emprenedors com a solució per a eixir de la crisi, catalitzadors imprescindibles d’una fòrmula q...
He decidit deixar temporalment la temàtica dels bitxos que m’ha inspirat els últims articles, per no pecar d’excessivament acadèmic i previsible. Per més que tractes de presentar les coses d’una forma amena, sempre aguaita el perill ...
Les palometes diürnes, vertaderes mereixedores de dir-se “de la llum” per estar actives en hores de sol, són símbol de la condició efímera de la bellesa, i també de la renaixença i resurrecció (la seua metamorfosi n’és metáfora...
Coneguda habitualment com esfinx de la calavera o palometa de la mort, és una insecte d’hàbits crepusculars i nocturns que sempre ha fascinat els naturalistes, molt abans que el film “El silencio de los corderos” la catapultara llun...
Des de molt abans que es generalitzara als nostres camps la irrigació per degoteig, hem regat els horts de tarongers a manta, obrint el portell de la séquia i deixant que s’inundara el camp. I si es tractava d’un bancalet d’horta...
No sé si és perquè és el temps de Sant Antoni del Porquet, o perquè el títol d’aquesta secció (Parotets i xuplamel·los) de vegades m’ho demana. O més probablement perquè la crisi econòmica i la fràgil —i tristament consent...
L’aparició farà una vintena d’anys dels basars Todo a 100 (el primer al nostre poble va ser de Cafés Almela, darrere del Mercat), no va sentar gens bé a les xicotetes tendes i comerços, que ja anaven ranquejant per culpa de la...
Un dels èxits de televisió de la temporada és el programa Frank de la Jungla, que recentment ha sigut premiat amb un Ondas a la innovació televisiva. El protagonitza un lleonés fincat a Tailandia, el simpàtic, ben plantat i intrèpid Frank Cuesta...
Una de les imatges típiques de postal que simbolitzen els Nadals, podria ser la d’un xiquet a peu de carrer, embotit en roba d’hivern i amb les manetes a les butxaques, contemplant bocabadat i amb els ulls com a plats algun parador comercial ...
Norbert Mesado, reputat arqueòleg i bon coneixedor de les llegendes i tradicions del nostre i d’altres pobles castellonencs, ha aparcat temporalment les excavacions i l’academicisme dels estudis de prehistòria per a endinsar-se en el ca...
De tant en tant algun conegut em pregunta si estic en facebook o en alguna altra de les anomenades “xàrcies socials”, ja que m’ha buscat per allí i no em troba. Aleshores li explique que què pinte jo allí, que ho trobe més ...
Les canyes vulgars (Arundo donax) no són les úniques herbes gegants del nostre terme que ofrenen les seues decoratives inflorescències cada tardor. Vegeu també el cas del senilló (Phragmites australis subsp. chrysanthus)...
Una de les activitats predilectes de l’inici del curs escolar és col•leccionar fruits i productes naturals de tardor. Iaios i pares, en el paper d’improvisats naturalistes, ajuden feliços els seus xiquets arreplegant mangranes, carabas...
M’ha inspirat el present article la lectura de l’interessant diari “Apuntes de mi Camino de Santiago” del company “columnari” Joan Pasqual, a més d’algun dels comentaris dels tertulians virtuals participants, que...
A mon pare li agradava repetir que a les nostres escoles hauria d’haver una assignatura que es diguera “Burriana”. Jo l’escoltava complaent, sense contradir-lo però pensant que allò no tenia més importància que qualsevol parida...