Una foto memorable

D’altra banda tampoc em sent inspirat, ni menys encara ganós per a queixar-me de com de mal estem. En traducció infame al castellà, diria que “tengo perro” de escribir. El problema és que els milions de seguidors que tinc es poden sentir decebuts, i cansats d’esperar la última parida parotero-xuplamel•lera que no aplega mai, em deixen tirat, com en el bolero, en el fang de l’oblit.

L’altre dia, fussant entre carpetes de fotos, se’m va ocòrrer una fòrmula per a eixir momentàniament del pas, és a dir distraure els lectors però sense deixar de “hacer el perro” (que com els valencianoparlants saben, no vol dir lladrar). El fet és que vaig trobar una foto de Borriana dels anys 50, d’eixes mereixedores de dir-se històriques. Molts de vostés la coneixeran, però no tots. Al voltant del cardenal Tarancon i de l’alcalde Pepe Esteve, apareixen disposats en doble fila (a mode d’equip de futbol) un total de 27 personatges, en llur majoria del nostre poble, membres d’això que en els discursos diuen “distinguidas autoridades”, figures que recorde agegantades des de la perspectiva del xiquet que encara era jo en aquells temps del Franquismo. Eren autoritats polítiques i membres del consistori borrianenc (gent molt coneguda) i del govern civil provincial d’aquella època, a més d’un oficial de la Benemèrita.

Falta Enric Safont, a qui imagine darrere de la càmera en el paper de fotògraf anònim a què ens té habituats. Jo ja conexia la instantània gràcies a mon pare, però me la va recordar —i regalar també— Berta Balaguer, que la lluïx a l’oficina emmarcada en versió gran format, acompanyada d’altres imatges d’època en blanc i negre.

He siluetejat i numerat els 27 de la foto, i aprofitant la interactivitat d’aquest medi de comunicació vos propose un joc: que identifiqueu cadascú dels fotografiats per a publicar els seus noms ací mateix, a peu d’article. Com més majors més fàcil ho teniu. A part que, com és habitual, serà benvingut tot comentari complementari que ens puga ampliar qualsevol informació sobre la foto i les seues circumstàncies. Jo els conec quasi tots, ai, exceptuant-ne tres o quatre (el nº 18, evidentment, no compta entre els meus desconeguts).