Si existeixen estereotips pobletans, gent de poble per antonomàsia, aquestos són els “tontos de poble”, seguits de ben a prop pels lletraferits. No els pose junts perquè hi haja cap relació d’identitat, sino precisament perquè re...

A la llarga llista de males notícies i pijors auguris sobre el futur (desplom de la Borsa, l’atur que s’envola com un catxirulo, cementeris nuclears, bombes atòmiques d’aiatolàs il•luminats, lladres i okupes rurals instal•la...

Sospite que la meua passió per la taxonomia respon a un mecanisme psicològic subjacent més profund. Bàsicament sóc un col·leccionista. Mai m’he parat a pensar en les implicacions psicoanalítiques del tema, entre altres coses perquè no em ...

Durant els 80 i 90, les lamentacions pel nostre estancament demogràfic i econòmic eren tema recurrent de tertúlia entre borrianencs —qui s’enrecorda ja?—. Però aleshores vingué Aznar amb la lliberalització del sol qui, en el pap...

En estos dies s’ha parlat molt sobre Amenàbar, l’Alexandre el Magne del cinema espanyol, i de la seua última pel·lícula Àgora. Hem llegit i escoltat moltes opinions per a concloure, al marge de la valoració desapassionada que el seu c...

L’altre dia en un article que tractava sobre fauna local, em vaig deixar algunes espècies fora del cabàs. Hui pretenc continuar la faena inacabada, i dedicar monogràficament aquest escrit a certs elements que encara pul·lulen per ahí (en rea...

Els mitjans de comunicació ens han recordat estos dies el 25é aniversari de la mort de Paquirri a Pozoblanco. De tant en tant cal que algun bou isca de l’anonimat i es cobre la vida d’un torero per a advertir-nos que la tauromaquia va de ver...

Un dels signes que caracteritzen els temps actuals és la pèrdua progressiva de les bones maneres, la seua evolució o, dit d’una altra forma, l’increment de la descortesia o mala educació. Especialment entre els més jóvens (alguns creuen ...

Vaig viure les primeres vacances escolars estiuenques en un calorós adossat a vora de la carretra del port, dels primers que es van construir cap a finals dels 50 davant de l’antiga estacioneta de la Panderola i del desaparegut cinema del port a...

El meu amic Jordi Bort m’acaba de comunicar el penós esdeveniment de la mort del Pare Juan de Dios Morenilla. Tenia 83 anys i era tota una institució al nostre poble, on encara conservava una bona caterva d’amics als que aquesta notícia ...

L’altra nit vaig viure una inesperada experiència fortament emotiva, insòlita perquè m’ocorregué acarxofat en el sofà de ma casa, mentre veia la tele en horari prime time.Les abominables programacions televisives dins d...

Com a naturalista nascut ací sempre m’han interessat la flora i fauna locals. Sé que no és matèria científica sino de convicció, el fet —o conjetura— que cada poble té la seua idiosincràsia peculiar: els borrianencs som recíproc...

El periòdic-punt-com creix sense parar i no deixa de renovar-se. Pura necessitat, perquè segons els principis del darvinisme social, l’alternativa a l’evolució és sucumbir devorat per la competència. Últimament haureu notat que en el...

Molt de tant en tant es deixa caure per ací Guerau, un vell amic resident a Cambados, la capital de l’albariño, amb qui sempre tinc el plaer de xarrar. El seu DNI i els sentiments acrediten que és un “burrianero” de soca, per...

Han hagut de passar 13 anys perquè el segon volum de la història de les falles de la dècada dels 40 (de Burriana, naturalment), vegera la llum. Va fer de sala de maternitat —o caldria dir paternitat?— el saló d’actes del nostre c...