Un viatge a una altra època sense eixir de València en el desconegut Cementeri Britànic
València és una ciutat màgica, amb multitud de racons que descobrir. Un d'ells, que és un gran desconegut per a molts valencians és el Cementeri Britànic. Just enfront del Cementeri Municipal s'ubica aquest bell i enigmàtic lloc que amaga grans històries a l'altre costat de la seua enorme porta de ferro.
Quan un travessa el seu llindar assisteix a un salt en el temps segles arrere, a l'època victoriana en la qual Anglaterra va viure un renàixer de la seua economia amb el desenvolupament de la metal·lúrgia, els trens de vapor o la fabricació d'enormes vaixells. Però, què té a veure això amb un cementeri britànic a València? Doncs que en les terres d'aquest xicotet camposant descansen importants homes i grans famílies angleses que van portar tota aqueixa riquesa i activitat econòmica a Espanya a través del port de València.
Sens dubte, el cementeri és és un dels secrets millor guardats de la ciutat i que demostra que València sempre ha tingut una gran població d'estrangers dedicats a tota mena d'activitats comercials, en particular el desenvolupament dels ferrocarrils i el port de València.
El cementeri es va establir fa més de 150 anys com a últim lloc de descans per als expatriats i viatgers que, per no ser catòlics, no van ser autoritzats a ser enterrats en els cementeris consagrats de les esglésies de València. L'entrada va ser dissenyada per l'arquitecte valencià Antonio Martorell Trilles i porta data el 2 d'abril de 1879.
Ací descansen els Morris, Tap, Cock, Faulconbridge, Teschendorff … famílies de l'estirp de les quals descendeixen membres de les Brigades Internacionals de la Guerra Civil Espanyola, jueus turcs fugint de l'Holocaust, comerciants, enginyers, ex-cònsols i fins i tot el fundador del València Tennis Club. Històries apassionants i altres curioses com la del Sr Hindley, ex President de Blackpool Club de Football i que va morir al seu hotel quan va vindre a València acompanyant al seu equip. També mariners o comerciants atrets cap al bulliciós port de la ciutat. De fet, hi ha persones de fins a 21 nacionalitats i diferents religions.
El primer enterrament data de l'any 1863, un xiquet de huit anys, Charles, fill d'Henry i Emma Morris. Hi ha 19 tombes de xiquets i 13 d'elles, per desgràcia, són bebés. La tomba de la persona més major és de Maurici Jahiel Matalon, que va viure fins als 99 anys. L'últim enterrament va ser del passat mes de maig d'enguany, un resident noruec.
Ens fa un recorregut pels seus passatges Trevor W Nicholás, Patró del cementeri i enginyer industrial que ha viscut mig segle a València, on va arribar amb la seua dona, metge, que va vindre a treballar a l'Hospital la Fe i ací es va quedar ja per sempre: “Quan vaig vindre em dedicava a arreglar les màquines de l'hospital quan es desbarataven i així em guanyava la vida fins que es va implantar ací la Ford”.
El cementeri sol estar tancat hui dia i només s'obri per a visitar previ avís o en aquests dies de Tots els Sants, per als qui vulguen visitar als seus familiars. Hi ha enterrades unes 350 persones encara que només es tenen registrades 296 mortes en aquests 2.376 m². Moltes, es van perdre durant la grip de 1918 i la Guerra Civil.
Mantindre el cementeri és costós i qualsevol ajuda és benvinguda. En la seua pàgina web hi ha més informació i es poden concertar visites per a descobrir aquesta història tan desconeguda de València que ens uneix més que amb la cultura anglesa. El viatge al passat sense moure's del present, ni de casa.