El veïnat d’Orriols dona suport públic a les al·legacions presentades al Pla Especial de Sant Miquel dels Reis

Més de vint entitats socials i centres educatius d’Orriols i Torrefiel donen suport públic a les al·legacions presentades per la plataforma veïnal Orriols en lucha al Pla Especial de Sant Miquel dels Reis, promogut per l’Ajuntament de València. Aquest suport col·lectiu tan estés posa de manifest la preocupació compartida pel futur d’aquests barris limítrofs i la necessitat d’un model urbanístic més just i participatiu que tinga en compte les necessitats del barri on es troba el monestir de Sant Miquel dels Reis.

Entre les associacions socials del barri que se sumen a les al·legacions a aquest pla es troben l’Associació de veïns i veïnes d’Orriols Rascanya, la falla Agustín Lara-Pare Viñas, Fundación Altius, Associació Cultural Els Elegits, Infàncies i dones del món, València Acull, Orriols Convive, Centre Cultural Islàmic, Comité de apoyo al pueblo palestino, Fisat Salesianos Social i l’associació evangèlica de Barona.

També els centres educatius d’Orriols, tant públics com privats, s’han adherit a les millores plantejades per la plataforma veïnal: l’AMPA del Bartolomé Cossio, el Miguel Hernández, l’Institut de secundària Orriols, el Centre de formació permanent de persones adultes Reina Na Germana, a més del Centro de Estudios Marni i ​​Colegio Mercerator.

L’Associació de comerciants i professionals Rascanya, que reuneix el teixit empresarial tant d’Orriols com de Torrefiel, s’ha sumat també a la defensa del territori i dels drets d’aquests dos barris dels afores de València, així com les associacions Acción Social Puerta Amiga i la Federación Unión Africana, ambdues situades en Torrefiel.

Totes elles coincideixen en la crítica al projecte municipal i en la necessitat d’un procés que escolte el veïnat: «En presentar les al·legacions al Pla Especial als diferents moviments socials, la resposta ha sigut molt positiva. Ja tenim experiència i sabem que les millores per al barri les hem de lluitar i en aquest cas, quan la major part del teixit cívic estem d’acord, pensem que l’ajuntament no podrà negar-se a acceptar uns canvis que són tan necessaris com viables», conta Mari Carmen Tarín, presidenta de la plataforma Orriols en lucha.

Què pretenen les entitats d’Orriols i Torrefiel

Les al·legacions presentades demanen major quantitat de zones verdes, la recuperació d’espais degradats d’aquests barris i més habitatge protegit en la ciutat que, a més, compte amb locals comercials en tots els edificis i que no deixe espais lliures privats ni permeta macro hotels ni vivenda turística.

Proposen també la reordenació del trànsit amb una nova plaça en la ronda nord que donaria accés i eixida directes a Orriols, un aparcament en el solar de Sant Vicent de Paül al costat de la ronda,  i un nou eix Orriols-Torrefiel a través del carrer San Juan de la Peña, que trenque amb la desconnexió física i social entre els dos barris. 

Aquestes propostes tracten de corregir la reducció de zones verdes previstes en el PGOU, l’eliminació dels pocs accessos a Orriols des de la Ronda Nord, l’arraconament de l’escàs habitatge protegit fora de la ciutat, i evitar que la façana nord del barri es convertisca en un gran aparcament que no respecta l’entorn protegit del Monestir de Sant Miquel dels Reis.

«Deu protegir-se l’horta i fer una transició progressiva amb parcs i arborat que l’integren més en el barri i que ajude a reduir la falta de zones verdes», apunta la presidenta d’Orriols en lucha. Aquesta plataforma va nàixer en juny de 2021 amb el propòsit de garantir un futur per a aquest barri valencià i que les persones que hi viuen puguen gaudir dels seus drets sense por, desenvolupant les seues vides en pau i amb dignitat.