València prepara el primer pla integral per a frenar el canvi climàtic a la ciutat

El Pla Verd i de la Biodiversitat de l’Ajuntament contempla la creació i recreació d’hàbitats naturals i saludables a la ciutat, amb jardins en els terrats o escocells buits replantats; i el foment de l’agricultura ecològica i els horts urbans, així com la connexió natural entre tots els barris i l’àrea metropolitana de València. Pretén, tal com ha explicat l’alcalde Joan Ribó, «omplir de verd tots els buits de la ciutat per renaturalitzar-la i convertir-la en un espai potencialment saludable amb què es puga combatre el canvi climàtic». Per a la seua elaboració s’obriran processos de participació ciutadana.

L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha presentat hui este Pla, que començarà a projectar-se en 2020 amb l’horitzó posat en 2050, en el Parc Central, l’últim gran parc habilitat a València, «i que és un model d’inserció de la natura en la ciutat».

«No es tracta només de fer parcs (que també), sinó d’entendre globalment la ciutat com un espai potencialment saludable», ha ressaltat l’alcalde abans d’aclarir que, entre els objectius d’esta iniciativa, també es troben «la pacificació del trànsit i la resiliència, és a dir, l’aplicació de mesures per al desenvolupament sostenible».

Joan Ribó, que ha assegurat «que venim d’un silenci antic i molt llarg», ha recordat «que els tècnics de l’Ajuntament van fer bons plantejaments durant els anys de govern popular, i en este context es va aprovar el PMUS en matèria de mobilitat, que va guardar-se immediatament en un calaix, igual que el Pla Verd de 1994, dissenyat per l’enginyer agrònom Pedro José Salvador Palomo, que també es va quedar a un calaix durant els 24 anys del govern anterior». Tal i com ha dit l’alcalde, »afrontem un nou Pla Verd i de la Biodiversitat, tenint en compte per primera vegada els efectes i la prevenció del canvi climàtic, en una iniciativa pionera a Espanya».

CREACIÓ D’UNA OFICINA VERDA

«L’anterior govern, al seu últim mandat a l’Ajuntament va invertir 3’5 milions d’euros en parcs i jardins, mentre que entre els anys 2015 i 2019 hem invertit fins a 9 milions d’euros», ha concretat l’alcalde en indicar que durant el seu mandat anterior «l’Ajuntament ja començà a recuperar les polítiques verdes». «I ara proposem planificar a mitjà i llarg termini, entre tots i totes, un model de ciutat verda perquè València, que comptarà amb una Oficina Verda, siga el model per a la resta de ciutats».

Per la seua banda, regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha fet un repàs de les intervencions mediambientals del primer govern de Joan Ribó, «durant el qual tots els districtes ampliaren les zones verdes, amb parcs recuperats com el de Benicalap, i amb la creació de nous espais verds com els Parcs Central i el de Malilla». I seguidament ha reiterat que el pròxim objectiu del govern municipal és «omplir els buits de la ciutat de verd, i fomentar la co-participació ciutadana en això».

En este sentit, el regidor ha explicat que la ciutadania participarà en el disseny d’este nou pla. De fet, ha manifestat, «estem generant un teixit de complicitats  amb associacions veïnals, ambientalistes, escoles, empresariat, i universitats, entre altres entitats».

Ribó ha desgranat els objectius i les grans línies d’este Pla Verd i de la Biodiversitat de València 2020-2050, que passen per una ampliació i millora dels espais verds, sota una concepció de renaturalització, és a dir, apostar per «una jardineria mediterrània, adaptada al nostre medi, i que siga propícia per a la creació de biodiversitat». En este punt, ha pres com a referència el model que planteja per a les ciutats el Centre de Resiliència d’Estocolm, amb un Mapa de la Biodiversitat de València que servirà de «guia urbana verda».

També s’apostarà per «desplegar diferents usos de les zones verdes per a la ciutadania: espais d’esbargiment, oci, esport, horts urbans, àrees de socialització d’animals de companyia, i microespais configurats pel propi veïnat en places, carrers, i espais en desús».

Tot açò requereix «d’una conscienciació ciutadana que treballarem a través de plans de participació específics, tant per a dissenyar el propi Pla Verd, com per al disseny de nou espais i reconfiguració dels ja existents, i també a través dels pressupostos participatius».

La resiliència front al canvi climàtic contemplarà accions diverses per a evitar «l’efecte illa de calor» en la ciutat. L’alcalde s’ha referit específicament a un treball que «pren com a referència fins a 5 punts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides», i concretament n’ha esmentat el 3, l’11 i el 13, referits a la garantia d’una vida saludable i pel benestar de totes les persones; aconseguir ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles; i finalment adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic. «No es tracta només de conservar el que tenim, sinó també recuperar el que hem tingut al llarg de la història i de fomentar un futur cada dia més verd».