València li passa el testimoni a la ciutat portuguesa Guimarães com a Capital Verda Europea de 2026
La catastròfica dana que va patir València el passat 29 d'octubre, ha sigut l'eix principal sobre el qual s'ha basat el discurs d'esta trobada
València li passa el testimoni al seu país veí, a Portugal, en concret serà la ciutat de Guimarães la que ostentarà el reconeixement com a Capital Verda Europa 2026. Encara que el llegat com a Capital Verda Europea el prolongarà l'any que ve la capital de Lituània, Vílnius, hui s'ha conegut qui continuarà este important compromís amb el medi ambient en 2026.
En el mateix acte celebrat este dimecres en la capital del Túria, s'ha conegut als guardonats com Green Leaf 2026, que seran les poblacions de Águeda (Portugal) i Vaasa (Finlàndia). Respecte a este guardó, està destinat a les localitats entre 20.000 i 100.000 habitants, que no són prou grans per a competir pel títol de Capital Verda Europea, però que desenrotllen igualment polítiques de sostenibilitat.
Durant l'acte de lliurament de premis, presidit per l'alcaldessa, María José Catalá, tots els participants han volgut dedicar unes paraules als afectats per la dana i han recordat “el camí llarg que els queda per fer a les ciutats europees enfront del canvi climàtic”.
En este sentit, la catastròfica dana que va patir València el passat 29 d'octubre, ha sigut l'eix principal sobre el qual s'ha basat el discurs d'esta trobada. És per això que Catalá ha assegurat que “la crisi climàtica és un fet, així com els fenòmens extrems no són una amenaça llunyana, sinó una realitat que estem patint i que afecta la nostra vida quotidiana, comuna a molts punts del planeta, però l'impacte del qual en la conca mediterrània és especialment greu i urgent”.
Així mateix, l'alcaldessa ha assenyalat que ara s'inicia la tasca més important, “la reconstrucció”, i ha destacat els tres eixos que la ciutat ha de conjugar per a això: “sostenibilitat, seguretat i creixement”. Tal com ha explicat, estos tres pilars es concreten en tres accions: abordar les infraestructures hidràuliques i de prevenció necessàries davant estos episodis; la recuperació i reactivació de l'economia, generant els mecanismes i fortaleses suficients de cara a possibles afectacions futures; i la protecció del patrimoni natural, amb especial atenció a l’Albufera.
La primera edila també ha reivindicat la necessitat del suport europeu per a superar esta catàstrofe i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, ja que “no podem fer-ho sols”, ha afirmat. “És indispensable que la Comissió Europea active el Fons de Solidaritat i que agilitze la concessió de les ajudes” i “com única Capital Verda de la conca mediterrània, tenim l'obligació de ser guia en les adaptacions que necessitarem les ciutats mediterrànies, per a garantir alhora seguretat, desenrotllament i sostenibilitat”, ha destacat Catalá.
D'altra banda, la regidora d'Innovació, Paula Llobet, ha assenyalat que “el futur depén de les decisions que prenguem”, i ha mostrat la seua “esperança en un món que en el qual enfrontem reptes mediambientals”. “A València, després de la dana que hem patit, hem vist com les catàstrofes posen a prova, però també hem vist que les ciutats poden alçar-se amb la solidaritat, i també hem iniciat projectes que deixaran un llegat a les futures generacions”, ha assegurat.
Per part seua, el director general adjunt de Medi Ambient de la Comissió Europea, Patrick Child, ha recordat la fatídica dana que va arrasar amb l'Horta Sud el passat 29 d'octubre i ha lamentat que “el que resulta alarmant, segons dades científiques, és que cada vegada ens enfrontarem a més casos meteorològics extrems”, és per això que “ens hem de preparar per al canvi climàtic i actuar”, i col·locar com a aspecte prioritari en l'agenda els plans de gestió d'inundacions”, per a assegurar “ el nostre compromís amb un futur sostenible”.
Guimarães (Portugal), Green Capital 2026
Guimarães (Portugal) és una urbs històrica, coneguda com el “bressol de Portugal” pel seu paper protagonista en els primers anys de la història del país. Situada geogràficament al nord, és famosa per la seua arquitectura medieval ben conservada (amb exemples com el Castell de Guimarães o el Palau dels Ducs de Bragança). De fet, el seu barri antic compta amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i compta amb una vibrant escena cultural, amb festivals, museus i espais d'art contemporani. La seua designació com a Capital Verda Europea 2026 respon a les seues pràctiques de gestió de residus i economia circular (que inclouen la prohibició de materials d'un sol ús en els esdeveniments de la ciutat, i la promoció de programes per a previndre el desaprofitament d'aliments). A més, ha millorat l'eficiència de l'aigua mitjançant la reducció del consum en edificis municipals, la detecció precoç de fugides i reparacions, i la creació d'estacions públiques d'aigua.
Águeda (Portugal) i Vaasa (Finlàndia), Green Leaf 2026
Águeda (Portugal), és especialment coneguda pel seu festival anual AgitÁgueda, que presenta instal·lacions d'art públic, actuacions de carrer i el famós Umbrella Sky Project, que decora els carrers amb paraigües de colors suspesos en l'aire. A part de per el seu centre històric, la ciutat destaca pels seus entorns naturals, com la Pateira de Fermentelos, el llac natural més gran de la península ibèrica. La seua designació com Green Leaf 2026 respon al seu “Pla d'Acció Climàtica”, l'objectiu de la qual és reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en un 90% en 2050, en comparació amb 2005. A més, destaca també el seu projecte BeÁgueda, que introduïx un sistema de bicicletes elèctriques compartides per a millorar l'eficiència del transport, reduir les emissions de CO₂ i fomentar estils de vida saludables.
Vaasa (Finlàndia), en la costa oest, oferix arquitectura històrica i moderna, amb monuments destacats com el Tribunal d'Apel·lació, l'Ajuntament i la plaça del Mercat, i també és reconeguda per les seues institucions educatives, com la Universitat de Vaasa. L'urbs compta amb patrimoni natural, com l'arxipèlag de Kvarken, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que oferix paisatges i activitats a l'aire lliure i, a més, la seua ubicació costanera la convertix en un centre per a activitats marítimes. La seua designació com Green Leaf 2026 respon a la implementació de sistemes innovadors, com l'aplicació web Water Account, per a monitorar en temps real el consum d'aigua dels usuaris. A més, compta amb el primer centre comercial de reciclatge a Finlàndia, Minimossen, enfocat en el consum sostenible.
