Unes jornades analitzen a la Universitat de València l’amenaça global davant la salinitat dels sòls
Una reunió conjunta de la Xarxa Internacional de Sòls Afectats per Sals (INSAS) i l’Acció COST sobre l’ús sostenible de les terres afectades per sals (SUSTAIN) analitza a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València les amenaces de la salinitat a terra. La trobada, entre dilluns 27 i divendres 31 de maig, compta amb participació tant presencial com remota d’especialistes procedents de 39 països de cinc continents.
Així, dilluns hi ha un taller sobre sòls salinitzats i la seua gestió, dimarts tindran lloc les sessions tècniques d’INSAS i SUSTAIN, dimecres 29 es realitzaran les capacitacions sobre sòls salins i halòfits, i els dos darrers dies, dijous i divendres, es faran sengles visites de camp. La reunió celebrada a València, en la seua tercera edició, pretén tractar les amenaces globals de la salinitat dels sòls i fomentar connexions més sòlides entre ciència, política i el sector agrari. Per part de la Universitat, són part del comité organitzador els professors Jorge Batlle, Artemi Cerdá i Gerardo Stübing.
Entre la diversitat de sòls del món, els sòls afectats per la salinitat són un grup que té una especificitat distintiva. Molts són sòls primaris o naturalment salins, que van des de manglars, aiguamolls i aiguamolls costaners fins a salars de l’interior i antics llits marins, tots els quals allotgen ecosistemes únics que estan adaptats a condicions de salinitat extrema. La seua resiliència fa una contribució significativa a la biodiversitat global i ofereix una visió fascinant de la capacitat d’adaptació de la vida. L’estudi d’aquests entorns no només enriqueix la comprensió de la natura, sinó que també permet desbloquejar les claus per a adaptar-se a escenaris futurs que són essencials per a mantenir els cultius en condicions salines i garantir la seguretat alimentària per a la població mundial creixent.
Tot i això, a mesura que la població mundial creix exponencialment i els nivells de vida milloren, s’intensifica la pressió per convertir terres que alguna vegada van ser marginals en terres fèrtils. Aquest fenomen és particularment pronunciat a les regions àrides i semiàrides, que depenen en gran mesura del reg per a la producció agrícola i són escasses en recursos d’aigua dolça. Com a resultat, la salinització secundària (l’acumulació gradual i induïda per l’home de sals a terra) és un obstacle greu per a la producció agrícola. La situació empitjorarà amb els efectes creixents de l’escalfament global i el canvi climàtic, cosa que obligarà les poblacions a abandonar les zones degradades i desencadenarà la migració.
