La seu del Tribunal de les Aigües acull la presentació del reconeixement al regadiu històric de l'horta de València
La FAO ha fet lliurament a la ciutat del reconeixement al regadiu històric de l'horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM)
La seu del Tribunal de les Aigües de València ha acollit este dijous la presentació del reconeixement de la FAO al regadiu històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). El regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon, junt amb la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, i el president del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, José Alfonso Soria, ha assistit a l'acte, que ha tingut lloc a la Sala Noble de la Casa Vestuari.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) va atorgar el reconeixement al regadiu històric de l'horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) l'any 2019. No obstant això, i a conseqüència de la pandèmia de covid i les seues restriccions, ha sigut esta setmana quan s'ha realitzat el lliurament oficial del certificat acreditatiu d'este reconeixement, en una cerimònia celebrada a Roma (seu de la FAO), a la qual han assistit el regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon; junt amb la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro.
La candidatura va ser presentada per l'Ajuntament de València en el seu moment, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i altres institucions de la ciutat. En l'actualitat, només hi ha 50 catalogacions SIPAM a tot el món, tres d'elles en el territori estatal. En el reconeixement a l'horta de València es reflectix el seu valor com un dels paisatges d'horta mediterrània més rellevants d'Europa, un espai de valors productius, ambientals, culturals i visuals provats, malgrat les pressions de la urbanització. Es tracta d'un títol que subratlla els valors ecològics, mediambientals, històrics i agrícoles de l'horta de València.
Tal com ha subratllat este dijous el regidor Alejandro Ramon, durant la cerimònia de presentació del títol, “este reconeixement ve a ratificar la singularitat de l'horta de València com a sistema important no sols en l'àmbit autonòmic o estatal, sinó a nivell mundial”. L'edil ha destacat “l'alt valor productiu i mediambiental de la nostra horta que, a més, està dins de la ciutat”.
El vincle entre el àmbits rural i l'urbà
Tal com se subratllava en la proposta elaborada des de l'Ajuntament, l'horta de València reunix tots els requisits que exigix un SIPAM, ja que compta amb el valor afegit d'establir un vincle entre els àmbits rural i l'urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s'integren les cultures agrícola i hidràulica, desenvolupades durant segles, que han anat conformant un paisatge únic, l'horta de València i l’Albufera. Este reconeixement pren en consideració que la xarxa de reg de l'horta s'estén per l'àrea agrícola periurbana de la ciutat de València i d'altres municipis del nord, oest i sud de l'àrea metropolitana.
Este reconeixement destaca el particular paisatge de l'horta valenciana, integrat per camps de cultiu, canals d'aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) i també pel Parc Natural de l’Albufera, conformat per un sistema d'irrigació que es proveix del riu Túria i s'estén en un sistema de séquies de reg, originalment dissenyat en l'època medieval, que fluix per gravetat. Les séquies de reg del sud desemboquen al parc natural de l’Albufera, un llac que té una configuració actual com a reservori d'aigua dolça alimentada per romanents hídrics de les àrees històricament irrigades.
La figura SIPAM va ser creada per la FAO l’any 2002 per a promoure i garantir el futur de sistemes agrícoles tradicionals que han modelat paisatges estèticament impressionants i que combina la biodiversitat agrícola amb ecosistemes resilients i un valuós patrimoni cultural. Tot això busca l'impuls d'estes regions sobre la base de la consideració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l'econòmica, la social i la mediambiental.
