La Transició valenciana a debat a través d'un nou llibre que revisa el setmanari clau en l'època
Carles Senso publica un estudi que analitza la política dels convulsos anys setanta, la transformació dels mitjans de comunicació i l'experiència de "Valencia Semanal"
El llibre "De la il·lusió al desencís. La Transició valenciana a través de Valencia Semanal", que acaba de ser editat en aquest 2017 per Publicacions de la Universitat de València, fa una aproximació als esdeveniments més importants de la Transició en el territori valencià. En la revista "Valencia Semanal" es concentren moltes de les claus de la vida polític-social valenciana i espanyola. Un setmanari que, malgrat no ser un mitjà de gran èxit comercial, va tenir gran ressò en l'esfera política i va esdevenir escola de periodistes i experiment avantguardista. Els renovats debats sobre la Transició han mostrat que hi ha una distància important entre la construcció de la memòria i els fets reals. En els escassos anys de la Transició es van configurar moltes de les claus que van definir la realitat valenciana de les dècades següents, i és per açò que es fan necessàries altres mirades que analitzen la història amb objectivitat i equilibri. Ho fa l'estudi de Senso, una recerca de més de tres-centes pàgines en les quals s'analitza per exemple el paper de la violència en la configuració de la nova democràcia, la utilització de l'humor en els mitjans com a mecanisme comunicatiu per a endinsar-se en les masses o el renovat debat en el valencianisme polític.
La portada del llibre ha sigut configurada pel reconegut artista Artur Heras, mentre de la coordinació editorial s'ha encarregat Maite Simon. El volum compta amb dos pròlegs confeccionats pels professors universitaris Francesc-Andreu Martínez Gallego i Ferran Archilés Cardona.
Com arreplega el doctor en Història i periodista Carles Senso en el seu llibre (que suposa la materialització de la seua tesi amb la qual va obtenir la nota d'Excel·lent Cum Laude), les decisions electorals de la ciutadania són durant la Transició fetes callar pels interessos partidistes, sobretot d'una UCD trufada d'homes que no van ser criats per a estar lluny del poder. "Valencia Semanal" va arribar als quioscos durant aproximadament tres anys de la mà d'alguns dels periodistes emergents més importants del territori valencià, cas d'Amadeu Fabregat, Pilar López, Rosa Solbes, Emilia Bolinches, Miguel Ángel Villena, Ferran Belda, Javier Valenzuela, Ernest Sena, Jesús Sanz, Emili Piera, Jaime Millás o José Luis Torró. A més va comptar amb la col·laboració d'alguns dels creadors d'informació o escriptors més importants de l'Estat espanyol, caso de Francesc de Paula Burguera, Joan Fuster, Vicent Ventura, Joaquín Maldonado, Vicent Andrés Estellés, Josep Vicent Marqués, Ernest Lluch, Alfons Cucó, Vicente Ruiz Monrabal o Manuel Broseta. Es va convertir en una guia parlamentària perquè va entendre el seu paper, pràcticament des de la clandestinitat comercial, com a intel·lectual de la nova col·lectivitat. I per tot açò va patir l'atac de l'aparell postfranquista, amb agressions verbals i físiques als seus periodistes, avisos de bomba en la redacció i la crema de la impremta on s'editava la publicació. A més va patir un sever complot comercial que va intensificar els seus deutes, fins a ser absorbida per un PSPV-PSOE que va canalitzar les seues pugnes internes pel poder a través de les pàgines d'un setmanari necessari per a entendre el període. En total, 120 números d'implicació i compromís d'un mitjà que, al contrari que altres, sí mereix ser considerat "Parlament de Paper" en la nova democràcia. Tot açò en el llibre "De la il·lusió al desencís. La Transició valenciana a través de Valencia Semanal".
