Ribó: "Mai en la història de l'Ajuntament s'havien executat tantes inversions per a la ciutat"

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat hui que l'Ajuntament reclamarà davant del Ministeri d'Hisenda la seua eixida del Pla d'Ajust, que va ser aprovat en 2012 amb una vigència de 10 anys, però que ha deixat de ser preceptiu, atés que el consistori complix completament i de manera sostinguda amb les exigències de pagament de deute i de pagament a proveïdors per les quals es va establir este pla.

Així ho ha subratllat hui l'alcalde Joan Ribó, acompanyat pel regidor delegat d'Hisenda, Ramón Vilar. Ambdós han destacat la solvència de les finances municipals, que han recolzat sobre dades, i en l'aval d'estes per part de l'interventor municipal. De fet, la Intervenció Municipal ha remés un informe el Ministeri d'Hisenda sobre l'execució del pressupost municipal de 2016 en data 31 de gener de 2016, que reflectix les bones dades del passat exercici, i que sustenta la reclamació de posar fi a les determinacions del Pla d'Ajust.

Així, el grau d'execució global dels pressupostos del 2016 ha sigut del 90%. L'alcalde ha destacat com la voluntat de "pressupostar bé, sense trampes, i amb plantejaments ajustats a la realitat" va portar, per exemple, a fixar unes previsions d'ingressos "realistes i tendents a la baixa", i que s'han traduït que els ingressos finals van ser al voltant d'un 5% més que els previstos inicialment. "No vam voler pressupostar de manera especulativa", ha explicat Joan Ribó, "sinó amb objectius verificats".

Quant a l'execució d'inversions, en principi el projecte pressupostari preveia 75 milions d'euros per a este concepte. Finalment, després de l'aprovació de distintes modificacions creditícies, el muntant total executat ha ascendit a 89 milions d'euros (sumant pressupost inicial i modificacions, la xifra de previsions arribava als 134 milions).

LA INVERSIÓ MÉS ELEVADA DE LA HISTÒRIA

"Mai en la història d'esta casa s'havien gestionat tantes inversions", ha assegurat l'alcalde, qui ha repassat les xifres dels últims anys: des dels 34,8 milions de l'any 2013, els 52,3 milions en 2014, els 62,1 en 2015, fins arribar als 89 milions de 2016.

Per això, Ribó ha instat els grups de l'Oposició Municipal perquè, "quan ens diuen que executem poca inversió, que adeqüen les seues crítiques a la realitat". "Estem davant de la quantitat d'inversió més elevada que ha fet mai l'Ajuntament", ha reiterat el primer edil.

Un altre dels elements "significatius" que ha destacat Joan Ribó ha sigut la partida 413, que fa referència a les factures amb dificultat de pagament entre exercicis. Així tot i que les previsions més optimistes preveien superar els 6 milions d'euros, finalment han estat per davall. En concret, 5'6, dels quals 3 milions són referits a factures i la resta a expropiacions. Cal recordar que la partida 413 presentava l'any 2013 un total de 42 milions d'euros, 24 en 2014, i 20 milions en 2015. Ribó ha mostrat la seua "satisfacció per l'evolució de la 413, que és un senyal inequívoc que este Ajuntament i este Govern gestionen de manera seriosa i rigorosa".

EIXIDA DEL PLA D'AJUST

Finalment, l'alcalde ha subratllat les bones dades també en el paràmetre del període mitjà de pagament a proveïdors, que al desembre es va reduir fins als 2,7 dies. "Busqueu alguna altra gran ciutat d'Espanya que tinga estes xifres", ha demanat Ribó als mitjans de comunicació. De fet, l'alcalde de València ha posat en relleu el fet que la nostra ciutat ha sigut l'única entre les grans urbs de l'Estat que va tindre el pressupost de 2017 aprovat abans de Nadal, "el que és un indicador de l'estabilitat del Govern local i de les nostres polítiques", ha afirmat.

Una vegada es dispose de les dades definitives del pressupost de 2016, es plantejarà novament l'exigència que València isca del Pla d'Ajust, "que, si bé en el seu moment va ser imprescindible perquè l'anterior Govern del PP pagara els seus deutes", ha assenyalat Ribó, "ara ja no ho és".

Ribó ha exigit l'eixida del Pla d'Ajust "perquè ja no ens toca estar ahí, i perquè, a més, quedar-se implica una sèrie de restriccions en la gestió que no tenen raó de ser". Per exemple, impedix la creació de fundacions –com la que es pretén per a crear el Museu de la Mar- o formar part d'entitats metropolitanes –com la del Transport, necessària per a accedir a finançament estatal- o inclús definir a quins objectius dedicar el superàvit en els comptes. "Este govern és seriós, complix els seus objectius, i per això, ara ja no hi ha motiu per a seguir amb la cotilla que és el Pla d'Ajust", ha conclòs l'alcalde, qui ha recordat que en el mes de desembre el període mitjà de pagament a proveïdors s'ha situat en la xifra rècord de 2'7 dies.

En pareguts termes s'ha manifestat el delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, qui ha qualificat el Pla d'Ajust d' "agressió a l'autonomia i al finançament municipal", i de "tutela totalment injusta que no és necessària".

Vilar ha recordat que la reducció del període mitjà de pagament a proveïdors s'ha consolidat com una tendència sostinguda i contínua. I així mateix, el deute bancari, que ha passat de 1.200 milions en 2012 a 668 en 2016 (i les previsions per a finals de 2017 són de 585 milions, pràcticament una reducció del 50 %).

La corporació ja va sol·licitar l'eixida del Pla mesos arrere, però la resposta del Ministeri no va ser positiva, atés que en eixe moment l'executiu era "provisional". Per això ara es torna a formular la mateixa petició.

ALTRES TEMES D'ACTUALITAT

A preguntes dels periodistes, l'alcalde ha donat resposta a altres assumptes de l'actualitat. Respecte a la possibilitat que la Universitat Europea s'instal·le en el Cabanyal, Ribó ha reiterat que "pot significar un canvi de tendència molt positiu per al barri, sempre des del respecte", ha matisat, "a les normes urbanístiques i a la trama del barri, com és obvi". La fórmula per a la utilització de l'espai no seria la permuta de solars, en cap cas, ha afegit, i s'estudiarà el mètode, que podria ser una cessió temporal, sempre garantint l'ús universitari.

Quant a l'elecció de l'Àgora de la Ciutat dels Arts i els Ciències com a seu de CaixaForum, l'alcalde ha mostrat la seua satisfacció per la presència en la nostra ciutat d'"un element tan important en l'àmbit cultural com este, que serà també un important eix d'atracció turística".