Polèmica a les Falles per la imatge de la Verge dels Desemparats en versió 'drag queen'
El cartell d'una discoteca ha aixecat multitud de crítiques al món faller, que qualifica de “manca de respecte” la forma escollida per reivindicar la igualtat
La Verge dels Desemparats, patrona de València, transformada en Drag. És la polèmica imatge que forma part del cartell d'una discoteca de València i que està alçant crítiques al món faller i entre els devots de la Verge.
L'objectiu del cartell, protagonitzat per la drag valenciana Liz Dust i fotografiat pel creatiu i artista valencià Eduardo Jairycovich, era promocionar les Falles de València com una festa que acull i que s'obre al món.
Sota el lema 'Som cultura, som tradició, som diversitat', la imatge està recollint nombroses crítiques entre el col·lectiu faller que es pregunta si cal mostrar la igualtat i obertura de les Falles amb una imatge així de la patrona dels valencians.
Pluja de crítiques entre els fallers
“Què té a veure reivindicar-se faltant al respecte?, em sembla vergonyós”, comenta un usuari en xarxes socials. Altres qualifiquen l'acte com una “manca d'educació” i critiquen que així s'utilitze la imatge de la Mare de Déu.
També des del propi col·lectiu es deixen veure algunes crítiques: “Per molt LGTB+ que algú siga i jo m'incloc, si no anem pel món amb dignitat i demostrant educació i respecte nosaltres.... Com ens ho donaran la resta de la societat i més la gent retrògrada?”, reflexiona una altra usuària.
Les figures que formen part de l'escena
Tal com els va explicar elperiodic.com, la protagonista central de la fotografia és Liz Dust, una travesti que treballa fent espectacle i fent activisme a través de l'art i l'actuació. La seua figura imponent simula la Geperudeta a l'Ofrena.
"Des del respecte i la tradició que comporta la figura de la verge, s'ha volgut representar com el transvestisme ha estat testimoni, al llarg de la història, de santes, monges i fins i tot algun papa transformista", expliquen els promotors en un comunicat .
Als seus braços trobem la figura del nen Jesús, representada pel mateix autor de l'obra: "Inspirant-se en l'art gòtic, dóna imatge al nen Jesús amb morfologia d'adult, una cosa molt usual a les pintures i escultures d'aquesta època".
Al comunicat expliquen també que la figura de la fallera amb el pit al descobert ve recolzada pel corrent actual, “de restringir la llibertat de moviment de les dones i els mugrons”, que acaba on comença el cos femení com a espectacle: “Ja ens ho deia Rigoberta Bandini a la seva cançó “Ay mamá” amb “Parem la ciutat, traient un pit fora al pur estil Delacroix””.
Una altra de les figures que criden l'atenció, és la del xic queer vestit de fallera i expliquen que és una crítica perquè el reglament faller no permet que els homes vestixquen peces de roba femenines en actes oficials i viceversa.
