El MuVIM reivindica la diversitat amb Orgull
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) es suma a la celebració de l’Orgull amb la instal·lació d’una bandera de l’Arc de Sant Martí de més de trenta metres. En un moment en què els drets bàsics del col·lectiu LGTBIQA+ es veuen seriosament amenaçats i en clar retrocés arreu del món, el MuVIM pretén amb aquesta acció “reivindicar una lluita, ara més que mai, imprescindible”, en paraules de la diputada del MuVIM, Glòria Tello.
El Dia de l’Orgull es celebra oficialment el 28 de juny, data que commemora l’aniversari dels disturbis de Stonewall, un conegut local del Greenwich Village de Nova York on un grup de persones gais, lesbianes i transsexuals, encapçalades per activistes com Marsha P. Johnson o Sylvia Rivera, es rebel·laren contra les agressions i la persecució a la qual estaven sotmesos per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat.
A Espanya no seria fins a 1977, després de la mort del dictador Francisco Franco, quan recorregué les Rambles de Barcelona la primera manifestació en favor dels drets de les persones homosexuals. Madrid es sumaria a les reivindicacions de l’Orgull l’any següent, el 1978. El Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià va organitzar la que es convertiria en la primera manifestació en terres valencianes el 24 de juny del 1979, fa ara quaranta-quatre anys, en la que participaren milers de persones.
Molt han canviat les coses des d’aquelles primeres reivindicacions: des de l’abolició de la Llei franquista de Perillositat Social, fins a l’aprovació del matrimoni igualitari, passant per les diverses lleis que igualen en drets a les persones transsexuals. Espanya, i especialment el territori valencià, sempre han estat a l’avantguarda d’Europa i del món pel que fa a les reivindicacions del col·lectiu LGTBIQA+. Per això, ara no podem fer un pas enrere i hem de lluitar des de tots els espais per continuar avançant cap a una societat igualitària, en la que ningú siga jutjat per qui és o a qui estima; ningú patisca agressions, verbals o físiques, per expressar la seua identitat o les seues preferències sexuals; i, sobretot, ningú no veja la seua existència, com a ésser humà, amenaçada.
Des del MuVIM sempre hem estat al capdavant de la lluita i així s’ha plasmat al llarg dels anys amb exposicions i activitats on la diversitat i els drets de les persones han estat un pilar fonamental. Ara que des d’algunes instàncies es retiren banderes i s’assenyala a persones pel fet de ser qui són, el MuVIM aprofita per a fer la seua reivindicació el més gran possible.
