El Ple Municipal dona suport al pressupost per al 2018, el major de la història de l'Ajuntament
El Ple de l'Ajuntament ha donat hui la seua aprovació inicial al projecte de Pressupostos Municipals per al 2018 que, a partir d'ara, serà sotmés a exposició pública per tal que la ciutadania, entitats i associacions puguen plantejar les al·legacions i propostes que consideren. El Pressupost ha sigut recolzat per l'Equip de Govern, ja que els grups de l'oposició, Partit Popular i Ciutadans, han votat en contra.
Tal com ha defés l'alcalde durant la seua intervenció davant del Plenari, el pressupost plantejat per a l'exercici 2018 en València "respon al projecte de ciutat que té el Govern de la Nau, i que estem duent a terme". Es tracta del Pressupost Municipal més alt de la seua història: 811'3 milions d'euros, que suposen un increment de 24'6 milions d'euros (un 3'1% més en termes percentuals) respecte a l'any passat; i el major percentatge del total, un 77'6% (629'5 milions d'euros) es destina a benestar social i servicis a la ciutadania.
L'alcalde, Joan Ribó, i el delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, han exposat davant de la Corporació les línies fonamentals del pressupost, que destina l'increment previst a l'increment de les partides destinades a les prestacions socials bàsiques (un 10% fins als 127 milions d'euros), la neteja (2 milions més fins als 66'3 milions d'euros, i en total, vora 10 milions més destinats pel Govern de la Nau des de 2015 fins al 2018, això és, un 17'36% més), la seguretat i la mobilitat (7 milions més, fins als 190'5 milions d'euros), promoció dels sectors econòmics (increment del 19'5%: 14'5 milions); participació i innovació (augment del 32% fins als 29 milions); i cultura i esport (un 16% més -10 milions d'euros- fins a arribar als 75'5 milions).
En total, 220 actuacions en tots els barris, que ascendixen a 70'6 milions d'euros per al 2018, a banda de les inversions plurianuals. I a tot això se suma que, en el temps que portem de mandat, han recordat l'alcalde i el delegat d'Hisenda, l'Ajuntament de València ha reduït el deute heretat en 156 milions d'euros. "Per aixó, ara destinem menys diners a pagar gastos financers, és a dir, diners que no arriben als bancs i sí a les persones", en paraules de Ramón Vilar. De fet, segons les previsions, en dos anys i mig, l'Ajuntament haurà reduït un 21% el seu deute.
Els portaveus de l'oposició han rebutjat estes xifres, i han acusat el govern municipal de "no tindre un projecte homogeni de ciutat". El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha assegurat que "no hi ha unanimitat entre els integrants del Govern Local sobre quina ciutat volen", i ha definit el projecte pressupostari com "un copia i apega de l'any anterior". Giner ha centrat les seues crítiques en partides com les de Neteja o Accessibilitat que, ha assegurat, "no s'aborden amb la valentia que requerixen".
Així mateix, ha criticat els percentatges d'execució de les inversions previstes en l'exercici actual, i ha avançat que les al·legacions que presentarà el seu grup polític aniran sobretot en la línia de millorar la situació de les famílies i dels emprenedors. Giner ha conclòs la seua intervenció assegurant que "este Pressupost ens porta a una València en la que tot s'afone".
En pareguts termes s'ha expressat el portaveu del Grup Popular, Eugenio Monzó, que ha criticat la gestió municipal "perquè es fa en funció de qui governa cada regidoria i no de les necessitats de la ciutat". Segons diu Monzó, els impostos municipals sí que hi pugen, i hi ha acusat a Joan Ribó de "continuar en l'oposició, i no assumir el seu paper d'alcalde". Així mateix, ha afirmat que les millores que es constaten en la ciutat són conseqüència de les decisions adoptades per l'anterior executiu (del PP) i per la política impulsada des de l'àmbit estatal, així com per l'increment de les transferències de l'Estat pel qual, ha assegurat, "l'alcalde Ribó sent verdadera animadversió".
Tant Ribó com Vilar han rebatut les qüestions de fons plantejades per PP i Ciutadans. El regidor d'Hisenda ha assegurat que estes crítiques "no són més que, com es diria hui, un relat amb postveritat, és a dir, un conte amb mentides". Mentres que l'alcalde, Joan Ribó, ha matisat que no sent animadversió per l'Estat, "sinó pel partit que ara governa, el PP, el primer de la nostra història –ha subratllat- processat per corrupció".
EXECUCIÓ DELS PRESSUPOSTOS
A les crítiques de l'oposició per l'execució municipal dels pressupostos municipals de l'exercici vigent, l'alcalde ha respost explicant que l'execució dels pressupostos s'ha de contemplar a final d'any. Però a més, de fet, a 31 d'octubre d'enguany, s'han executat 55 milions d'euros del pressupost, uns nivells, ha dit l'alcalde, que estan per damunt d'allò executat en exercicis anteriors complets, quan governava el Partit Popular. Així, en tot l'any 2012 es van executar inversions per valor de 59 milions, en 2013 per valor de 35 milions, i en 2014 per valor de 53 milions.
L'alcalde ha explicat que la xifra d'enguany –tot i que encara no ha acabat l'exercici- és alta si la comparem amb l'execució d'inversions que es feia amb l'anterior govern, i això que en 2017 hi ha hagut modificacions de les inversions que han arribat en la segona part d'enguany, i parlem, específicament, de les inversions finançades amb fonts provinents d'altres administracions (EDUSI i Pla Confiança). Joan Ribó ha recordat que les inversions del romanent de tresoreria de 2016 es traslladen automàticament del 2017 al 2018, sempre que estiguen autoritzades, i que enguany, el romanent de tresoreria de 22 milions es va poder fer efectiu al mes de setembre, després que el govern central donara el vist-i-plau. Amb les inversions de l'EDUSI, no es va poder començar a treballar fins a juny, quan el govern central ho va permetre. Ribó ha exigit al govern de Rajoy que legisle per a poder disposar del romanent de tresoreria del 2017 a principis de 2018, per tal de poder fer possible l'execució d'inversions com abans millor, i no haver d'esperar a l'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat.
