El material que ha cremat en els edificis de València podria no ser poliuretà
Els fabricants del polímer indiquen que hi ha evidències de què es tracta d'un altre material
La discussió sobre la idoneïtat dels materials usats en la construcció de les dos torres arrasades a València pel foc ha sigut àmplia i complexa.
Un debat que s'ha estés en forma de temors a altres edificis construïts en la mateixa època, com el cas d'un gratacel de Mislata.
I és que el trist incendi ha portat a la memòria el de la torre Grenfell de Londres en 2017, on 72 persones van morir per una construcció aparentment similar que va cremar de manera ràpida atrapant als veïns.
En aquell cas es tractava d'una façana ventilada creada amb plaques d'alumini i poliuretà en el seu interior, la qual cosa va portar a posar en el punt de mira a este material per al seu ús en façanes, on no ha d'haver-hi elements que es puguen incendiar fàcilment.
En el cas de les torres del barri valencià de Campanar també es pensava que s'havia usat l'incendiable poliuretà, però les posteriors inspeccions després d'apagar-se les flames apunten al fet que podria tractar d'un altre material.
El diputat socialista i arquitecte David Calvo així ho indica en el seu compte de Twitter, done assenyala que podria tractar-se de llana de roca, d'origen mineral, per la qual cosa la futura investigació haurà de descobrir per què un material en principi ignífug ha cremat com una torxa.
Així, hi ha la possibilitat que s'utilitzara per a la construcció o instal·lació dels panells un tercer producte inflamable no identificat que haja sigut el culpable del desastre.
En este mateix sentit, l'Associació de la Indústria del Poliuretà Rígid (IPUR) ha expressat que “no hi ha evidències de poliuretà en la façana de l'edifici incendiat de València ni com a farciment del revestiment exterior, ni com a material aïllant en la cambra d'aire pròpia d'esta solució constructiva”.
“Segons ha confirmat l'administradora de la finca sinistrada i que arreplega el Llibre de l'edifici, el producte aïllant que ocupava la cambra d'aire de la façana ventilada de l'edifici no era poliuretà”, expressen des de l'associació.
Així mateix, i en relació al revestiment exterior, expliquen que ·també hi ha evidències de què es tracta d'un panell compòsit format per dos làmines d'alumini i un material de farciment per a donar rigidesa i tampoc en este cas es tracta de poliuretà”.