L’Horta Teatre estrena un documental que registra la memòria col·lectiva de la companyia valenciana al llarg de 50 anys

Mig segle de creació, estrenes i gires. Més de quaranta espectacles de producció pròpia i 3.000 representacions distribuïdes pel territori espanyol. En la dilatada història de la companyia L'Horta Teatre han intervingut desenes de professionals de tots els rams de les arts escèniques, des de dramaturgs, directors d'escena i actors fins a escenògrafs, músics i il·luministes. Molts d'ells presten la seua veu i els seus records en un documental que s'estrenarà diumenge 16 de juny a la Sala L'Horta a partir de les 19 hores.

“El documental naix de la idea de tindre un registre de la memòria col·lectiva per al dia de demà -afirma Alfred Picó, membre fundador i gerent de la companyia-. La peça no té cap pretensió cinematogràfica. És, senzillament, una trobada entre els professionals que han treballat a L'Horta al llarg d'aquests anys amb l'objectiu d'esbossar la trajectòria de la companyia i el seu lloc dins del panorama teatral valencià”.

“Participen 45 professionals vinculats a diferents gèneres dins de les arts escèniques i amb diferents graus de vinculació amb la companyia -afig Berta del Río, responsable del guió i del muntatge del documental-. Alguns són professionals molt rellevants del camp de la cultura com Rodolf Sirera, Jaume Policarpo, Toni Pastor, Carles Sanjaime, Pilar Almería, Mayren Albentosa. Però també uns altres més joves com Aina Gimeno, Laura Valero o Borja López Collado. I per descomptat, també persones que estan o han estat molt vinculades a la casa, com Pau Pons, Pau Blanco, Roberto García o Abel Guarinos”.

Inicis al teatre amateur

L'Horta Teatre va iniciar la seua trajectòria al començament dels anys setanta, en un moment marcat per la decadència del règim franquista i l'efervescència d'associacions i moviments socials que volien dinamitzar la vida sociocultural espanyola. Va nàixer com una associació cultural dedicada al teatre amateur. “En eixa època es creaven grups de música, cinefòrums, revistes... En el nostre cas, i animats per un capellà progressista, organitzem una setmana d'activitats culturals en el barri on resideix la majoria dels membres del que després arribaria a ser L'Horta Teatre. Eixa experiència va ser la llavor per a la creació del primer espectacle de la companyia, La butaca màgica”, recorda Picó.

Posteriorment, es va cedir la direcció a Picó i Carles Alberola, que comencen amb una gestió més professional. A partir d'ací L'Horta Teatre travessa diferents etapes, sent un de les seues fites més importants la inauguració de la Sala L'Horta en 1995. Un teatre situat en la pedania valenciana de Castellar-l’Oliveral que s'ha convertit en un centre de difusió fonamental no sols per als espectacles de la companyia, sinó també per a la resta del sector. En aquest sentit, cal destacar a més el projecte de residències artístiques Planters, posat en marxa fa dos anys i les 25 edicions de la seua Campanya Escolar.

L'ús de la llengua valenciana, l'aposta per autors i creadors valencians, l'aposta pionera pel teatre per a la joventut i la infància i el gust per la comèdia són alguns dels trets definitoris de L'Horta Teatre. Ferran Torrent, Carles Alberola, Pascual Alapont, Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Eduardo Zamanillo, Ximo Llorens, Agustí Bartrá, Manolo Molins, Juan Pablo Mendiola, Roberto García, Pau Pons, Ramon Madaula, Núria Vizcarro i Kika Garcelán són només alguns dels autors amb els quals ha treballat la companyia al llarg de la seua trajectòria.

Geometria, formes i colors

D’altra banda, el mateix diumenge 16 de juny la Sala L’Horta acollirà dues funcions matinals de Bola, espectacle per a bebés inspirat en els jocs de construcció. És un muntatge de teatre gestual i d'objectes molt atractiu estèticament, ja que pren com a referència les obres de pintors de referència com Piet Mondrian, Hilma af Klint i Vasily Kandinsky, tots ells emmarcats dins del corrent de l'art abstracte.

Gloria i Pau són Bola i Cub, els dos protagonistes d'aquesta història que manca de text, però està d'estímuls per als més xicotets. Bola i Cub no es coneixen, no saben res un de l'altre, però hauran de conviure en el mateix espai. Junts descobriran allò que diferencia les seues formes, i com a conseqüència apareixeran davant ells infinites possibilitats de joc. Bola parla de manera lúdica i didàctica sobre la geometria de l'espai i la forma de les coses que ens envolten.

Durant el procés de creació d'aquest muntatge, la companyia va prendre inspiració de l'abstracció geomètrica, per la seua utilització de colors i formes com a mitjà inventar noves formes d'expressió. L'art abstracte s'allunya de la representació d'imatges recognoscibles per a crear noves possibilitats més objectives. Per això, forma, color i llum són les principals eines de Bola.