"L’exposició de la població valenciana a nitrat per consum de verdures no representa risc per a la salut"
La recerca, que determina els nivells de nitrats en vegetals i n'avalua els riscos per a la salut, fa palès que només l'1,68% de les 533 mostres estudiades superen els límits marcats per les autoritats europees, i que el risc derivat de la presència de nitrats en vegetals és inapreciable. Entre les espècies analitzades, les bledes, els espinacs frescos i l'enciam concentren els majors nivells de nitrat, mentre que les carlotes en presenten els índexs més baixos.
El treball també calcula l'exposició de la població valenciana als potencials perills de la ingesta a l'excés de nitrat i determina que únicament l'1,39% dels joves i el 0,79% dels adults sobrepassen la quantitat diària admissible de nitrats.
Integren l'equip investigador Leyre Quijano, Vicent Yusà, Guillermina Font, Claudia McAllister, Concepción Torres i Olga Pardo, membres dels departaments de Medicina Preventiva i Salut Pública per una part i de Química Analítica, per una altra, de la Universitat de València; de l'Àrea de Recerca en Seguretat Alimentària de la Fundació FISABIO i de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
"El nitrat és un compost que es troba de manera natural al sòl i que és absorbit per les plantes. El seu ús intensiu com a fertilitzant agrícola n'incrementa la presència en les verdures, especialment les de fulla ampla, que hi poden acumular grans nivells d'aquesta substància", explica Guillermina Font.
El nitrat no és tòxic en petites dosis, però diversos estudis l'han relacionat amb malalties com ara la metahemoglobinèmia, un trastorn sanguini. És per això que la Comissió Europea ha establert uns nivells màxims de nitrat en aliments. Tanmateix, la Comissió insisteix també que els beneficis de menjar vegetals són molt més grans que els riscos derivats de la presència de nitrats.
L'article, publicat en la revista Food and Chemical Toxicology, analitza la composició de set espècies de verdures. Les dades mostren que la majoria de verdures comercialitzades als mercats valencians presenten menors nivells de nitrats que les verdures d'altres mercats europeus, cosa que es relaciona, segons Vicent Yusà, "amb les condicions climàtiques, ja que una major insolació i temperatura tendeixen a reduir el contingut de nitrats en aquestes plantes".
Si ho comparem per països, l'exposició a nitrat de la població és major a països com Polònia, França, Nova Zelanda, Estònia o Irlanda.
Aquests resultats també posen de manifest un descens de la contaminació per nitrat en les hortalisses de la Comunitat respecte a anteriors estudis. "Aquesta reducció podria estar relacionada amb la correcta aplicació del codi de bones pràctiques agrícoles durant els últims anys", sostenen els autors.
Per realitzar la recerca s'han analitzat les quantitats de nitrat en els vegetals a partir de dades obtingudes del programa de monitoratge de la Generalitat Valenciana, dut a terme entre 2009 i 2013, en el qual es van observar un total de 533 exemplars de set espècies de verdures diferents, com la bleda, l'enciam, l'enciam iceberg, els espinacs, la creïlla, la carxofa i la carlota.
A més, s'ha calculat la ingesta diària de nitrat partir de la base de la informació proporcionada per la Conselleria de Sanitat, a través d'un estudi d'hàbits de consum de la població valenciana elaborat el 2010 i 2011, en el qual van participar quasi 1.500 ciutadans.
Trajectòria
Guillermina Font és docent i investigadora de l'Àrea de Toxicologia, inscrita al Departament de Medicina Preventiva de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València. A més, és directora del màster oficial en Qualitat i Seguretat Alimentària. Les seues recerques se centren en l'avaluació del risc toxicològic en l'alimentació, especialment en allò que fa a residus de pesticides, drogues veterinàries i micotoxines.
Vicent Yusà és professor associat del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i investigador de l'Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO, que depèn de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Olga Pardo és investigadora en l'Àrea de Seguretat Alimentària de FISABIO-Salut Pública i professora associada al Departament de Química Analítica de la Universitat de València. La seua trajectòria professional s'ha desenvolupat en l'àmbit de la seguretat alimentària, tant a laboratoris acreditats –posant a punt noves metodologies analítiques–, com en l'àrea de control oficial, avaluació i priorització del risc derivat de la ingesta de contaminants a través de la dieta.
