Joan Ribó reivindica el contracte programa i la necessitat de la T2 en el 30 aniversari de FGV
Joan Ribó ha participat este matí en l'acte commemoratiu del 30 aniversari de l'inici de l'explotació per part de la Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana de les línies que, fins a eixe moment, gestionava FEVE, una data que va marcar l'inici de l'expansió d'un sistema de transport públic que, a partir d'aquell moment, va començar a travessar la ciutat i del qual l'alcalde de València ha dit "que ha de seguir sent un element fonamental de vertebració i cohesió metropolitana". Ribó s'ha referit a la necessitat de concloure la línia de tramvia T2, i ha reivindicat una vegada més la necessitat d'un contracte programa que "atenga les nostres necessitats de finançament de transport públic".
La commemoració del 30 aniversari de FGV, presidida per Ximo Puig, president de la Generalitat, ha reunit responsables autonòmics i municipals actuals, com l'alcalde Ribó i la consellera María José Salvador, al costat de qui ho eren fa tres dècades, com l'expresident Joan Lerma o l'exalcalde de València, Ricard Pérez Casado, i altres alcaldes actuals, o que ho eren en 1987, de poblacions com Torrent, l'Eliana o Mislata, on arriben les línies de FGV.
Després de pujar a un vagó de l'antiga línia de trenet València-Llíria "aparcat" davant l'estació del Pont de Fusta, els assistents a este acte commemoratiu han visitat en el vestíbul de l'antiga estació l'exposició "Del Trenet a FGV". Més tard ha pres la paraula el màxim responsable de FGV, i s'ha retut homenatge a tres protagonistes d'aquella transició d'un mitjà de transport "que durant els últims 30 anys ha tingut una gran contribució al desenvolupament i la modernització de la Comunitat Valenciana", segons Ángel García de la Bandera, director gerent de FGV.
El reconeixement a tots els que ho han fet possible s'ha personalitzat de forma singular en qui fóra president de la Generalitat, Joan Lerma, el conseller d'Obres Públiques llavors, Eugenio Burriel, i el primer director general de FGV, José María del Rivero, abans de donar pas als parlaments iniciats per la consellera d'Infraestructures, María José Salvador, qui ha assenyalat, entre altres coses, que estos 30 anys de FGV "emmarquen una època de modernització d'infraestructures duta a terme amb una clara voluntat política d'apostar pel transport públic".
TRANSFORMACIÓ I AUTOGOVERN
L'alcalde de València, Joan Ribó, ha ressaltat l'"enorme repercussió per a la ciutat i la transformació urbana" que va dur aquella assumpció de la gestió per part de la Generalitat Valenciana, així com la seua influència en la "percepció de la ciutadania d'un autogovern que s'omplia de competències reals en assumir la gestió d'un sistema de transport públic amb enormes possibilitats per a millorar la vida de les persones".
A més d'assenyalar que "es va obrir el camí a una nova forma de desplaçar-se per la ciutat quan el trenet es va fer urbà" i es van obrir noves línies, Ribó ha remarcat que "el metro i el tramvia han sumat beneficis a la vida en la ciutat de València, de millora de la connectivitat entre els barris i de la ciutat amb la seua àrea metropolitana, en la seua contribució a una mobilitat més sostenible, de comoditat, d'alternativa al transport privat, sense oblidar la regeneració urbanística que ha acompanyat la seua expansió".
Per a l'alcalde, les noves línies de FGV "han servit per a acostar els valencians, per a fer de la nostra una ciutat més permeable, més Cap i Casal, i amb més usuaris del transport públic. Però, a més d'un sistema de transport, ha sigut, i ha de seguir sent-ho encara més en el futur, un element fonamental de vertebració i cohesió metropolitana que posa a molt pocs minuts de viatge la distància entre el centre de València i els municipis de l'àrea metropolitana".
Després d'una referència a l'accident del 3 de juliol de 2006 i a l'actitud d'alguns governants del Partit Popular, Joan Ribó s'ha referit al paper que FGV ha de continuar tenint en el futur. "Hem de mirar cap a avant, perquè en el menor temps possible arriben infraestructures de mobilitat que necessitem, com eixa T2 que s'endinse en el cor de la ciutat."
Ribó ha recordat la recent constitució d'una Autoritat Metropolitana del Transport "per a coordinar i unificar la mobilitat de 1,7 milions d'habitants de València i 60 municipis del seu entorn urbà", i ha reiterat la petició que València "reba el mateix tracte que Madrid, Barcelona i altres ciutats per a poder millorar i fer viable els nostres projectes de mobilitat. Exigim un contracte programa que atenga les nostres necessitats de finançament d'un transport públic que, al costat d'altres realitats com les noves línies d'EMT, com la xarxa de carril bici, com l'anell ciclista que en molt poc temps estarà en funcionament íntegrament, conforme una vertadera alternativa al vehicle privat".
El torn de parlaments l'ha tancat el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha assegurat que durant estes tres últimes dècades "FGV ha sigut l'instrument que ha plasmat de manera ben evident el que significa l'autogovern dels valencians". El president ha recordat que aquella aposta pel transport públic de la Generalitat de 1987, "contrastava en aquell moment amb la tendència privatitzadora que s'estava donant per exemple en el Regne Unit". A més, Puig ha tornat a demanar perdó per l'accident en la Línia 1 del Metro "perquè, per damunt de qualsevol altra consideració, els serveis públics van fallar", i ha recordat que València és l'única gran ciutat que no té el suport de finançament com a àrea metropolita. Davant d'eixa situació, ha afirmat que "la Generalitat té una aliança ferma amb el món municipal per a aconseguir els recursos que posen fi a l'infrafinançament".
