Dos estudis de la UV revelen les claus per a salvar de l’extinció l’àguila cuabarrada
Dos estudis de l’Institut Cavanilles (ICBiBe) de la Universitat de València aporten noves dades sobre els factors que afecten la supervivència i ocupació de territoris de l’àguila cuabarrada (‘Aquila fasciata’) a la Comunitat Valenciana. L’activitat d'origen antròpic i la pèrdua de biodiversitat en l’hàbitat criden a implementar accions de conservació per a assegurar la supervivència, a llarg termini, d'aquesta emblemàtica au rapaç en perill d'extinció. Els treballs apareixen publicats en ‘Journal of Wildlife Management’ i ‘Ecological Applications’.
Aquests estudis aprofundeixen en els patrons de mortalitat i en la selecció d'hàbitat d'aquesta espècie, que ha vist disminuir la seua població quasi un 50% en els últims 25 anys i es troba en perill d'extinció d'acord amb el Catàleg Valencià d'Espècies Amenaçades.
El primer treball, titulat ‘A comprehensive analysis of spatial and temporal patterns of anthropogenic adult mortality of Bonelli's eagles in eastern Spain’ i publicat en la revista Journal of Wildlife Management editada per The Wildlife Society dels Estats Units, analitza les causes de mortalitat de l'àguila cuabarrada entre 2015 i 2023.
Els resultats mostren que la mortalitat per motius d'origen antròpic ha sigut, durant eixa etapa, responsable del 66.7% de les morts, superant a les causes naturals (27.3%). Entre les principals raons es troben la depredació intra i interespecífica (24.2%), l'electrocució (18.2%), l'enverinament (15.1%), la col·lisió amb línies elèctriques (9.1%) i els trets (9.1%). A més, les morts van ser més freqüents durant l'època de reproducció, especialment durant els mesos de febrer i març.
Els territoris pròxims a la costa mediterrània, on la densitat de població humana és alta, van mostrar una major prevalença de morts per causes antropogèniques, mentre que les morts naturals van ser més comunes a l'interior de la Comunitat. L'estudi estima que la probabilitat d'extinció local de l'espècie en els pròxims 50 anys és del 17.8%, i del 99.2% en els pròxims 100 anys si no es prenen mesures correctores.
No obstant això, una reducció d'almenys el 15% en la mortalitat d'adults podria previndre l'extinció en les pròximes dècades, segons explica Pascual López López, professor titular de la Universitat de València (UV), investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBe) i cofirmant de tots dos articles. “Encara que s'estan prenent mesures de conservació, l'àguila cuabarrada es troba seriosament amenaçada en la Comunitat Valenciana, i són necessàries accions encaminades fonamentalment a reduir la mortalitat d'exemplars adults territorials”, puntualitza el científic.
Per a la investigació, els científics van equipar 60 individus adults territorials amb dispositius de seguiment GPS-GSM d'última generació a la Comunitat Valenciana. Durant aquest temps –huit anys– 33 àguiles van morir per diferents causes, la qual cosa representa el 55% dels exemplars seguits.
Ocupació de territoris i reproducció
El segon estudi, titulat ‘To breed or not to breed: Territory occupancy is predicted by reproductive performance and hàbitat heterogeneity’ i publicat en la revista Ecological Applications, editada per l’Ecological Society of America, explora com els factors naturals i humans influeixen en l'ocupació de territoris de les àguiles cuabarrades. Basat en 22 anys de dades, l'estudi mostra que el 42.8% dels territoris ocupats històricament per aquestes aus, van romandre desocupats durant el període d'investigació. Els territoris que van mostrar una major probabilitat de criar dos pollets consistentment van ser més estables i van romandre ocupats, mentre que aquells amb menor heterogeneïtat d'hàbitat, dominats per boscos de coníferes o camps agrícoles, o situats a major altitud i lluny de la costa, van tindre taxes de desocupació més altes. “Les àguiles prefereixen hàbitats oberts, com ara matolls, i àrees de transició entre boscos i matolls, evitant àrees dominades per agricultura, zones urbanes i boscos continus”, explica Pascual López.
Mitjançant el seguiment d'exemplars amb transmissors GPS/GSM, els investigadors van confirmar que les àguiles seleccionen hàbitats on la mescla de matolls i àrees boscoses facilita les seues activitats de caça. Aquests resultats subratllen la importància de preservar l'heterogeneïtat de l'hàbitat per a garantir l'èxit reproductiu i l'ocupació de territoris.
Accions urgents de conservació
Tots dos estudis destaquen la necessitat d'adoptar mesures de conservació per a garantir la viabilitat de les poblacions d'àguiles cuabarrada en l'est d'Espanya.
“Es tracta d'establir accions orientades a mitigar les amenaces antropogèniques, com ara electrocucions, col·lisions, enverinaments i trets; a protegir i conservar l'hàbitat fomentant la reocupació de territoris, i a augmentar la densitat de les preses naturals mitjançant la restauració d'hàbitats, per posar alguns exemples”, detalla el científic. “Aquests estudis proporcionen una visió profunda i exhaustiva dels reptes als quals s'enfronten moltes espècies amenaçades, particularment les aus rapaces, a Espanya. La combinació de factors naturals i humans requereix una resposta immediata i coordinada per a garantir la supervivència d'aquesta espècie en perill. Amb la implementació de mesures adequades, és possible revertir el seu declivi poblacional i assegurar que aquesta icònica au rapaç continue formant part del paisatge ibèric en el futur”, conclou Pascual López.
