Un estudi destaca que el benefici directe de la vacunació contra la covid-19 en menors no és evident

La dificultat per establir un balanç risc-benefici adequat en el cas de la vacunació de nens i adolescents davant de la COVID-19 planteja dilemes ètics que han de ser considerats per facilitar la presa de decisions. Aquest és el tema de la investigació on s'han identificat els riscos i beneficis de la vacunació entre la població pediàtrica, realitzada per les professores de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) Laura García Garcés , Marta Lluesma Vidal i Raquel Carcelén, juntament amb Ángel Gerónimo, del Col·legi la Puríssima Franciscanes pertanyent a la Fundació EFI.

El seu treball ha estat premiat com la millor comunicació en format pòster presentada al XIII Congrés Internacional de Bioètica de l'Associació Espanyola de Bioètica i Ètica Mèdica (AEBI), celebrat a Logronyo. La manca de dades sobre els efectes a mitjà i llarg termini de les vacunes, unit que la COVID-19 no representa una amenaça important per a la salut dels menors, fa plantejar als autors “la necessitat de ponderar tant els beneficis que els menors podrien obtenir de la vacunació, com els regs a què podrien estar exposats, per facilitar la presa de decisions”.

Per elaborar l'estudi premiat, titulat “Consideracions ètiques de la vacunació de nens i adolescents contra la COVID-19”, els professors de la Facultat de Ciències de la Salut de la CEU UCH i del Col·legi La Puríssima Franciscanes han realitzat una exhaustiva anàlisi de les publicacions científiques més recents sobre els aspectes ètics de la vacunació davant de la COVID-19 en menors, recollits a les bases de dades Cochrane, Pubmed, Web of Sciencie i EBSCO host. D'aquesta anàlisi n'han extret per a la valoració els principals dilemes ètics associats a la vacunació contra la COVID-19 dels menors edat.

Balanç risc-benefici

Segons destaquen, “en el cas dels adults és més senzill establir un balanç risc-benefici adequat de la vacunació, tenint en compte l'alta morbimortalitat de la malaltia en aquesta població. Tot i això, la COVID-19 no representa una amenaça tan important per a la salut dels nens i adolescents, atès que en aquest grup de població la malaltia sol cursar de forma lleu o asimptomàtica”.

En aquest sentit, recorden que només una petita part dels menors afectats requereix ingrés a l'UCI i necessita suport ventilatori, i és a més molt poc freqüent la mortalitat, que es produeix només en el 0,48% de la població estimada. A més a més que el benefici directe de la vacunació no és tan evident en aquesta franja de població, els autors assenyalen també entre els riscos que la comunitat científica desconeix encara els efectes secundaris a mitjà i llarg termini d'aquestes vacunes.

Immunitat col·lectiva i interès del menor

A l'anàlisi, els autors també plantegen les dues cares de la immunitat col·lectiva en relació amb els menors. “D'una banda, aconseguir la immunitat col·lectiva podria accelerar la tornada a la normalitat, cosa que tindria un impacte positiu sobre la vida i el ple desenvolupament personal dels menors, afectats per situacions d'aïllament social i períodes d'educació no presencial. Però vacunar els menors per protegir les persones més vulnerables podria sustentar-se al principi utilitarista en què els interessos del menor estarien supeditats als interessos de la societat”, plantegen els investigadors Laura García Garcés, Marta Lluesma i Raquel Carcelén, de la CEU UCH, i Ángel Gerónimo, del Col·legi La Puríssima Franciscanes. I conclouen que establir un balanç risc-benefici adequat és essencial per facilitar la presa de decisions respecte a la vacunació contra la COVID-19 de nens i adolescents. Aquest estudi ha estat premiat com la millor comunicació presentada en format pòster al XIII Congrés Internacional de Bioètica de l'Associació Espanyola de Bioètica i Ètica Mèdica (AEBI), celebrat el 22 i 23 d'octubre al CIBIR de Logronyo.