Entrevista a Carlos Galiana: Està content amb la seua gestió al capdavant de la Junta Central Fallera?

Recorde aquell Carlos Galiana President de la Falla Sevilla-Dénia, així és com el vaig conéixer fa un poc més de 10 anys. Assistia a les assemblees de presidents des de la bancada sense imaginar que algun dia li tocaria interpretar el paper de la seua vida com a President de la Junta Central Fallera. Esta és una bona mostra de les voltes que pot donar la vida. 

A penes resten 2 setmanes per a eixe 24 de març en el qual la seua presidència baixarà el teló i serà hora de fer balanç. Això fa que les falles de 2023 siguen especials i emotives per a Galiana i el seu equip que viuen estos dies com un compte arrere.

Des d’elperiodic.com hem volgut conéixer les seues impressions en vespres de la setmana fallera i això és el que ens ha contat…

Ja estem en la recta final de les falles 2023 i ja fa 3 anys que va assumir el càrrec de President de Junta Central Fallera. Com recorda eixe moment?

La veritat és que al principi el vaig viure amb una certa incredulitat. Era una cosa que ja havia descartat per complet, estava feliç amb les meues delegacions i, la telefonada de Pere anunciant-me la seua dimissió immediata, va trastocar tots els meus plans vitals ja que a portes de falles em modificava tota la planificació que tenia feta. Després vaig pensar que anava a ser President de manera circumstancial. Que, tal vegada, tot anava a durar eixes falles i, possiblement, les de 2021. Deu dies després tot es va truncar, com bé sabem.

Com es va rebre la notícia de la cancel·lació de les falles de 2020? Quines van ser les actuacions immediates?

Va ser un poal d'aigua freda brutal perquè sempre ens deien que era com una grip i ens asseguraven que les falles no s'anaven a suspendre. El més immediat va ser reunir els representants del món faller per a posar solucions damunt de la taula. També parlar amb l'alcalde perquè fora coneixedor de tots els passos que s'anaven donant. Hi havia molta faena que fer, com guardar totes les falles en Fira València. Quatre dies després es va decretar l'estat d'alarma. Hi ha gent que no s'acorda, però van ser dies tremendament durs. 

Va ser dura la pandèmia en tots els sectors, centrant-nos en els relacionats amb les falles. Quines mesures es van adoptar per a salvaguardar el Patrimoni?

El primer va ser traure una subvenció per al món faller. Suspendre unes falles suposava un colp en la base de flotació de la festa: les comissions. Després van vindre molts plans i subvencions més. I, especialment, treballar de manera coordinada per a tornar al més prompte possible, com així vam fer al setembre de 2021.

El seu primer any va ser sense falles, en 2021 es viuen unes falles al setembre, en 2022 amb restriccions,… per fi unes falles “normals”

Per fi!! Com dic últimament ha sigut una trilogia irrepetible: les falles de setembre, les de la il·lusió de març de 2022 i les de la normalitat d'ara. El món faller ha sabut treballar pacientment perquè arribara este moment. Es mereixen tornar a sentir que tot està bé.

Sabem des de fa unes setmanes que el 24 de març deixarà la presidencia, com encara estes falles que seran especials?

Amb molta felicitat pel treball realitzat. Veig que tot torna a la normalitat: les abraçades, els sentiments, les emocions. Que ja no tenim por i això al final també s'ha aconseguit gràcies al que s'ha fet baix la meua presidència. Tots els anys les falles són especials per diversos motius. Enguany, especialment, per les persones.

La seua arribada va suposar una entesa amb l’Interagrupació que no era tal fins a eixe momento, com va voltejar esta situació?

Amb diàleg, amb molt de diàleg. Guillermo Serrano i jo hem parlat molt estos anys. Afortunadament els dos som fallers, ens coneixem des de fa anys i teníem el mateix objectiu comú. Ens hem dit les coses sempre a la cara i amb educació. L’Interagrupació no ha de ser l'oposició fallera al President, per a això hi ha altres organismes, com el Ple municipal. Remar cap al mateix costat era imprescindible en pandèmia. Crec que els dos ho vam entendre des del minut un.

Sempre hi ha una altra cara de la moneda, són alguns sectors que en rogles fallers s'han mostrat en desacord amb la seua gestió...

Afortunadament són els menys. És impossible agradar a tothom amb la teua gestió però ací estan els resultats: tenim falles, he tret quasi 14 milions d'euros de subvencions només per a la creació de les falles, i som 103.000 fallers. Una xifra històrica després de baixar a poc més de 88.000 en el més dur de la pandèmia. També és cert que a bou passat, fins jo sé que hi ha coses que no es van fer bé, però ningú estava preparat per a una pandèmia. Els que han posat les seues mans i el seu cor perquè això tirara avant saben que s'ha fet una molt bona faena. També estan els que poc més que ens van culpar de la pandèmia o els que es van quedar mirant mentre la resta ens enfangàvem fins al coll. Afortunadament són els menys i eixos estan enfadats amb la vida. Quan passe un temps i algú pregunte: tu en pandèmia i durant eixos durs anys què vas fer per les falles? Alguns tenim per a diversos llibres. Uns altres, no.

En estos 3 anys hem vist una directiva prou estable es pot dir que han fet un bon equip?

Per a mi els equips són absolutament fonamentals. Intente cuidar-los, acaronar-los i, especialment, defensar-los. No m'agraden els canvis. Els èxits han sigut seus i els errors meus.

El pròxim 24 de març torna Pere Fuset, company de formació, a la presidencia. Han parlat per a facilitar eixe relleu?

Pere ha sigut President de Junta Central Fallera cinc anys, no fa falta que jo li explique res. Ell sap perfectament com afrontar estos dos mesos que queden fins a les eleccions.

Va anunciar que no es presentava a les pròximes eleccions dona per finalitzat el seu cicle en la política o no és la seua última paraula?

Soc dels que pensem que un mai deixa de fer política. Ho fa quan compra, quan decideix on viatjar o quan planifica unes certes coses de la seua vida. La política ens embolica. El que deixe és la primera línia en la política municipal, però hi ha molta vida més enllà de l'Ajuntament, i en altres posicions dins d'este.

Finalitzada la seua presidència torna a la seua Falla Sevilla-Dénia, suposem que una “tornada” sempre emotiva.

Realment mai em vaig anar. Continue pagant religiosament les meues quotes. Però sí, ara podré ser allí més temps. És la meua casa, és on tot va començar i on vull tornar. Tinc el bunyol d’or amb brillants i fulles de llorer gràcies als meus anys allí. Tornarem a fer falla, a fer teatre i a continuar gaudint dels meus amics.