Dues dones guanyen la 14a Biennal Martínez Guerricabeitia
Les obres ‘Nobody will speak of us when we are dead’ (2017), de María Carbonell, i ‘Zoosofias’ (2018), de Paloma Pájaro, són les creacions seleccionades en la 14a Biennal Martínez Guerricabeitia del total de vint peces presentades en el Museu de la Ciutat de València.
La Biennal Martínez Guerricabeitia celebra la seua 14a edició sota el lema ‘Naufragis’. D’una vintena d’obres d’artistes procedents de tot l’Estat espanyol exposades des del 10 de desembre fins al 22 de març en el Museu de la Ciutat de València, les creacions de María Carbonell i Paloma Pájaro són les encarregades de passar a formar part de la col·lecció formada per més de 500 peces.
La Biennal Martínez Guerricabeitia és l’esdeveniment artístic universitari més longeu de la Comunitat Valenciana i s’ha consolidat com una suggestiva trobada entre el públic i l’obra seleccionada. María Carbonell assegura que “Estic molt contenta que la peça forme part de la col·lecció” i Paloma Pájaro afirma que està “agraïda i sorpresa”.
En la 14a Biennal Martínez Guerricabeitia, comissariada per José Pedro Martínez, director d’activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, cada artista aborda des de la seua perspectiva i enfocament personal la idea dels naufragis d’ideologies, projectes materials i immaterials, iniciatives polítiques, econòmiques i socials, a diferents escales geogràfiques i humanes, optant per una àmplia varietat de tècniques i suports per plasmar la seua visió particular.
Aquesta ocasió compta amb la particularitat que les dues obres seleccionades pertanyen al gènere femení. Esdeveniment que adquireix una gran importància per als seus protagonistes. “M’agradaria que l’obra parlara per si mateixa, no en gèneres, però encara cal fer un esforç perquè com a dona artista has de treballar més per donar visibilitat al teu treball” conta María Carbonell.
L’obra ‘Nobody will speak of us when we are dead’ de la murciana María Carbonell conta la historia dels refugiats, per parlar a través de la pintura del fenomen migratori com a única opció de supervivència. Segons l’artista, la seua composició “gira entorn a les dificultats com a única forma de supervivència perquè no hi ha més eixida que mirar a un altre lloc i això implica dolor i pèrdua des del punt de partida”. La figura central de l’obra és un pare amb el seu fill que ha mort de fred als seus braços. A la seua esquerra, extremitats de cossos sense vida. Davant, una xiqueta increpa amb la seua mirada fixa a l’espectador que, en aquest moment, sap que alguna cosa no quadra. Una escena soferta perquè com diu la protagonista “no volia tractar el tema d’una manera suau”.
Per la seua part, la pintura de la madrilenya Paloma Pájaro planteja enigmes sobre l’evolució i involució de la nostra espècie, els paradisos artificials i la capacitat per a ser infeliços. Un procés continu de construcció, de destrucció i de canvi perquè aquesta transformació no sols pot tenir lloc en la confrontació amb el món, en l’assumpció d’una dialèctica no sempre amable amb els altres. En definitiva, “a conseqüència de la política és una reflexió entorn de la guerra humana utilitzant als animals com a transsumpte de l’humà”.
Enguany, el comité de selecció per a la 14a Biennal ha estat integrat per les galeries Artnueve (Múrcia), Espai Tactel (València), Gema Llamazares (Gijón), La Gran (Lleó), Pilar Serra (Madrid) i els crítics de prestigi en el camp de l’art contemporani Paula Achiaga, Susana de Blas, Ángel Calvo, Javier Castro i Regina Pérez.
