Descobreixen una cultura innovadora de 40.000 anys d’antiguitat a la Xina
Un equip internacional de recerca ha descobert al nord de la Xina, un jaciment de 40.000 anys d’antiguitat freqüentat per una població amb tecnologies que no es corresponen amb les descrites en jaciments habitats per poblacions arcaiques de la regió
La troballa, que hui es publica en la revista Nature, contradiu la idea d’una substitució ràpida de les poblacions arcaiques pels humans anatòmicament moderns i suggereix un període d’hibridació genètica i cultural
“Les troballes de Xiamabei, al nord de la Xina, són de gran importància per a l’estudi del desenvolupament de les cultures humanes complexes, ja que representen la prova més antiga d’un ús de colorants a l’est d’Àsia”, explica Daniela Rosso, investigadora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València, que es va ocupar de l’estudi de colorants trobats a la regió.
“L’estudi microscòpic de la superfície dels instruments ha aportat interessants dades tecnològices i funcionals, així com evidències sobre alguns usos d’aquests colorants”, ha destacat Andreu Ollé, també investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que va dur a terme l’anàlisi traceològica de la indústria lítica.
Un dels esdeveniments més importants de l’evolució humana és l’expansió global d’Homo sapiens. Les proves fòssils, genètiques i arqueològiques indiquen que hi va haver diversos episodis de dispersió de poblacions d’humans anatòmicament moderns des de l’Àfrica en els últims 200.000 anys. Aquests, en migrar per Euràsia, es van creuar amb poblacions arcaiques com els neandertals i els denisovans. Tot i això, les proves paleoantropològiques i arqueològiques continuen sent ambigües sobre l’arribada de les poblacions modernes a Àsia Oriental i les seues interaccions amb poblacions indígenes.
Els humans moderns ja eren presents a la Xina fa 110.000 anys, però aquesta hipòtesi s’ha qüestionat recentment per noves datacions i anàlisis genètiques. Les restes humanes i anàlisis genètiques indiquen que les poblacions modernes ja havien de ser presents a la Xina fa 40.000 anys. Tot i això, no s’han identificat canvis de conducta que puguen vincular-se a aquesta presència en aquesta àmplia regió fins fa aproximadament 29.000 anys, quan apareixen tecnologies de talla lítica que permeten la producció estandarditzada de microlàmines.
L’expansió dels humans moderns va ser facilitada per innovacions socials i simbòliques. L’ús de colorants i tecnologies miniaturitzades, per exemple, es considera com un indicador arqueològic d’una complexitat cultural més gran que hauria facilitat l’expansió de les poblacions modernes. No obstant això, excepte l’ús d’ornaments i colorants en una de les coves de Zhoukoudian (fa aproximadament 35-33.000 anys) i de comptes fets amb closques d’ous de estruç al jaciment de Shuidonggou 2 (fa aproximadament 31.000 anys), no es coneixen altres proves clares d’aquesta conducta a la Xina.
Cultura material
El grup humà que freqüentava aquest jaciment utilitzava eines de pedra de talla reduïda, tallades principalment per talla bipolar sobre enclusa. Aquestes poblacions fixaven aquestes eines, amb l’ajuda de fibres vegetals, a mànecs, alguns fets en os, i les utilitzaven per treballar la pell i la fusta i per a accions de carnisseria. Van transportar al jaciment diferents tipus de colorants, que van raspar i van moldre per produir pols roja, usada per a activitats no identificades. Aquesta pols roja va quedar impregnada a terra, deixant així una taca roja. A més, es va utilitzar una lasca d’os allargada, a penes modificada, probablement per treballar el cuir.
Aquests trets culturals originals poden reflectir una colonització primerenca per part de poblacions modernes, desconegudes fins ara, que potser han tingut intercanvis culturals i genètics amb els denisovans locals. També poden correspondre a una evolució cultural local dels denisovans, possiblement després d’un contacte primerenc amb poblacions modernes. Encara que l’absència de restes humanes no permeta inclinar-se per un dels dos escenaris, les conductes originals identificades pels investigadors, que difereixen de les que es van observar fins hui, suggereixen un període de transició complex amb repetits episodis d’intercanvi genètic i cultural: un patró de mosaic que implicaria en alguns casos la difusió de poblacions i innovacions i, en uns altres, la persistència de tradicions locals amb l’adopció d’algunes innovacions.
