El Centre del Carme s"endinsa amb Josep Tornero en la por com a fórmula de dominació i de poder en la història

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l'artista Josep Tornero, ha presentat l'exposició 'La desaparición de las luciérnagas', que ocupa el Centre del Carme Cultura Contemporània fins al 19 de maig.

El Centre del Carme presenta l'últim projecte de l'artista valencià, una proposta 'site-specific' per a aquest espai com a resultat de la convocatòria Escletxes, de producció i suport a la investigació del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

'La desaparición de las luciérnagas' és la plasmació d'una investigació en què Tornero fa al voltant de dos anys que treballa i en la qual es qüestiona la contemporaneïtat de la imatge, rescatant reflexos del passat i retrotraient-los al present.

Tornero explica que la seua exposició "està inspirada en un text de Pier Paolo Pasolini de 1975 (l'article de les lluernes) sobre, la metàfora de la lluerna i com els excessos de la societat de la informació són com una fogonada que no deixen veure la llum de la cultura. Això és aprofitat pel poder per a exercir la seua dominació".

L'exposició és una proposta pensada a partir d'un inventari d'imatges realitzat a través de diversos registres tècnics: vinils, impressions sobre paper fotogràfic i pintures, una successió d'imatges o històries desniades que, a manera de 'collage', pot incorporar un diàleg sostingut amb nosaltres mateixos.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha destacat que aquesta exposició permet acostar-se al treball d'aquest artista valencià, Josep Tornero, amb una trajectòria eminentment pictòrica però que evoluciona cap a l'experimentació incorporant ací elements escultòrics, 'collage' i altres tècniques, per a aprofundir en un treball d'instal·lació que envolta l'espectador".

Pérez Pont ha afegit que "l'artista contemporani ha abandonat la recerca de la bellesa estètica com una de les seues màximes preocupacions, per a aprofundir en la reflexió, en el poder de l'art com a activador de sensacions i de sensibilitats. D'aquesta manera, Josep Tornero ens connecta amb la por, un dels sentiments més primigenis de la conducta humana".

L'artista porta al present imatges iconogràfiques de la història del segle XX. 'La desaparición de las luciérnagas' fa referència al pas del temps i a la construcció del present. Com explica Pedro Medina en el text del catàleg, "l'espectador presencia, doncs, imatges que es tornen espectres de la memòria, llocs on tot succeeix una segona vegada per a activar un espai comú que ens pertany com a col·lectiu. Cada quadre construeix un imaginari compartit que té com a coordenades un lèxic freqüent en les pràctiques socials de l'art contemporani: trauma, dolor, record, comunitat, violència... i que tota societat tendeix a ocultar".

Tal com ha exposat Giorgio Agamben, la contemporaneïtat no pot més que desvelar-se en l'espessor de temporalitats entrellaçades, en el desfasament i l'anacronisme des del qual es percep la nostra actualitat. Potser així pot hi aparéixer una possible redempció: "És com si aquella llum invisible que és la foscor del present projectara la seua ombra sobre el passat i aquest, tocat per aquest feix d'ombra, adquirira la capacitat de respondre a les tenebres de l'ara".

Coherentment amb aquesta idea, la narració en l'obra de Josep Tornero privilegia la idea de 'muntatge' sobre la de 'sèrie', per a establir warburgianament múltiples maneres de relació. A més, ho du a terme aprofundint en elements comuns en el seu treball anterior: l'ondulació i el moviment en el que és fugitiu, que s'orienten sempre a l'objectiu d'assenyalar una supervivència de la imatge.

En paraules del mateix artista, "una supervivència a manera de llampades fugaces, una successió d'imatges o històries desnuades que, a manera de 'collage', puga incorporar un diàleg sostingut amb nosaltres mateixos, una llampada última que precedeix la desaparició".

Josep Tornero

Josep Tornero (València, 1973) es troba en un moment molt important de la seua carrera professional. L'artista valencià, establit a Múrcia, acaba de rebre aquesta mateixa setmana el Premi de Pintura del Parlament de La Rioja. Entre 2015 i 2016 Tornero va ser artista resident a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma, on va desenvolupar un els seus projectes més destacats: 'Gods, Animals and Death'.

És doctor en Belles Arts per la Universitat de Múrcia (2016). Alguns dels seus projectes individuals són 'Fantasmagorías: objeto y síntoma' (Centro Párraga, Múrcia, 2015), 'Dans l'interstice du silence' (L'Escalier Espace d'Art, Montreuil, França, 2014), '38 Steps' (Càtedra Art i Malalties + Perspectives Art, Liver Diseases and Me, 2014), 'Vicissit?do' (Sala Pablo Lau, Sant Joan, Alacant, 2013), 'Noli me tangere' (Galeria Alejandro Bataller, València, 2012) 'Inventario de vida' (Ademuz Espai d'Art, València, 2010) o 'Stanza vuota: sobre cuerpo y memoria' (Paranimf, Universitat de Múrcia, 2010).