El CCCC analitza la cultura de la transició, des de la perifèria, a través del Grup de Reüll

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘De Reüll: 1990-2020’ dedicada al Grup de Reüll, col·lectiu artístic de la Marina (Alacant), amb més de 30 anys de trajectòria.

Emmarcada dins de la convocatòria Trajectòries del Consoci de Museus, la mostra del Grup de Reüll permet analitzar el desenvolupament de la cultura en el nostre territori des de la Transició fins a l’actualitat; reconéixer una transformació en la figura de l’artista i la seua evolució cap a pràctiques col·laboratives o l’acció social, així com posar el focus en la tasca d’aquest col·lectiu per impulsar l’art contemporani amb influència en tot el territori valencià.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició acompanyat pel comissari de la mostra, Rafael Tormo, i per l’artista i president actual del Grup de Reüll, Josep Ginestar, així com altres membres del col·lectiu.

Pérez Pont ha recordat les claus de la convocatòria Trajectòries, “que permet posar en valor la tasca i les aportacions d’artistes i col·lectius del nostre territori en el desenvolupament de l’art contemporani actual”, i ha destacat que “el Grup de Reüll és un exemple de com la cultura és una palanca que acciona i que fa avançar les societats. Des de la sensibilització, des de la crítica, la sàtira o des de la mobilització ciutadana, l’art obri vies de diàleg i de comunicació que poden mostrar nous camins de futur”.

De les expectatives generades amb la Transició a finals dels setanta i els huitanta, a una institucionalització creixent de la cultura. Del present de mercantilització, a l’esperpèntica celebració de l’especulació econòmica i simbòlica dels noranta i 2000. L’exposició va més enllà d’una rememoració ordenada. Es busca aprofundir en el context específic en què es desenvolupa el Grup de Reüll: l’espai perifèric, el turisme, la instrumentalització de la cultura. La falta de polítiques per a les arts visuals, que va motivar la creació del col·lectiu en els anys noranta, l’espectacularització, el desbarat especulatiu, la rebel·lia davant de l’Administració, les batalles guanyades i perdudes, el 15M i l’art.

El comissari de l’exposició ha assenyalat que “l’itinerari expositiu es planteja com una reconstrucció creativa i una metodologia curatorial/afectiva a través d’aproximacions als fets ocorreguts i la seua vinculació a experiències reals, jo mateix vaig participar en les seues convocatòries, i també vaig formar part un temps del col·lectiu, i ara faig aquest comissariat. N’evoquem el record i fem relat”.

Rafael Tormo reconeix que hi ha una intenció d’assenyalar la necessitat de descentralitzar la cultura de les capitals de província, mostrant aquest col·lectiu de la Marina com a cas d’estudi, i ha reconegut que es treballa per a mostrar aquesta exposició també a Alacant, de la mà també del Consorci de Museus.

Tres grans hivernacles, escultures en ferro de dimensions enormes, estructuren l’exposició en què es cultiva la cultura. La mostra comença com un ‘flashback’ mostrant l’escenografia d’una obra que no ha pogut realitzar-se. La peça ‘Danzad, danzad, malditos’, del col·lectiu Gloria&Robert (Rafael Tormo i Cuenca, Miguel Ángel Martínez, Sandra Gómez i Vicente Arlandis), és una ‘performance’ fallida que consisteix en una marató de ball de 100 parelles, que inauguraria aquesta vesprada l’exposició i que no ha pogut dur-se a terme a causa de la pandèmia. Inaugurada a La Casa Encendida de Madrid (2014) i a Arts Santa Mònica de Barcelona (2015), en comptes d’això la sala Goerlich mostra aquesta frase: “La impossibilitat de dur a terme allò planejat: la realització d’una acció duta ja a terme i que ara romandrà en el fracàs de la seua representació”.

Les peces de Rafael Armengol i Josep Renau, entre altres, contextualitzen els primers anys de la democràcia. Destaquen, així mateix, les obres de Santiago Sierra, Joan Verdú o Ana Navarrete. L’exposició exhibeix alguns dels documents que aquest grup ha anat generant al llarg del temps; pràctiques diverses en què té cabuda la instal·lació o l’art d’acció, presencial o virtual, com les creacions del col·lectiu Kalebarraka en Instagram, ‘Ruinas del futuro’ de Bárbara Sebastián i Jota Izquierdo o l’obra col·laborativa realitzada dins del projecte CraftCabanyal, coordinat per Bia Santos, dins de la plataforma Salvem el Cabanyal.

Segons Rafa Tormo, “es mostren moltes obres que estan en els límits del que tradicionalment entenem per art o del que hauria d’entrar o no en un museu, com la pancarta de Salvem el Cabanyal, que per a mi hauria de ser una peça museística”.

L’exposició inclou un cicle de cinema i algunes entrevistes, des d’on es mostra la impossibilitat de dibuixar un relat únic dels esdeveniments i com la creació artística contemporània s’ha anat relacionant amb diferents interessos i motivacions al voltant del seu desenvolupament.

L’exposició es podrà veure al CCCC fins al 21 de febrer de 2021.

Des de la perifèria

Entre 1982 i 1989, tan sols alguns col·lectius en les comarques d’Alacant: Museu d’Art Extemporani (MAE) i Joves Artistes Plàstics Alacantins (JAPA), feien de contrapunt a la presència de l’art en terres del sud. Josep Ginestar, Toni Simó i Tomás Ruiz es van conéixer i van començar a plantejar-se com promocionar l’art, donant suport als joves i generant comunitat. En els noranta van arribar les primeres exposicions i convocatòries públiques amb jurats independents. De Reüll va ser el nom que es va triar per a designar el grup que casualment va coincidir amb el nom d’una revista que dirigia Román de la Calle en aquells moments.

Es va gestionar l’Espai Lambert des de 1993 fins a 2005, i diverses propostes al carrer (Espai Trobat, Llocs Liures, Art i Natura, Temps, Memòria, Formes i Llocs, del 92 fins a 2008) i una publicació: ‘ECO’, 97 i 98.

En el 2000, algunes d’aquestes propostes van desaparéixer, però s’hi van incorporar noves intervencions a la Universitat Politècnica de València, a Altea amb ‘Mar Clàssica Mar d’Art’, Pedreguer amb ‘Petjades a la Drecera’, el palau Ducal de Gandia, Oliva amb ‘Espais Creuats’…, a més d’altres accions que hi han estat vinculades o a les quals el col·lectiu ha donat suport en diferents punts de la comarca o fora, com el recent festival de fotografia Ojos Rojos, entre moltes altres.

Sala Ferreres

Amb l’exposició de Grup de Reüll, el CCCC presenta la remodelació de les seues sales Ferreres-Goerlich. Els treballs, que s’han desenvolupat al llarg de tres mesos, des de la finalització de l’exposició ‘Accions quotidianes’, de Maribel Domènech, el passat 11 d’octubre, han servit per a recuperar la imatge original del conjunt d’ambdues sales, la dotació, per primera vegada, de dues eixides d’emergència, així com la instal·lació d’un nou sistema d’il·luminació I+D que situa el CCCC a l’avantguarda en la museografia actual.

La intervenció arquitectònica en aquestes sales ha consistit en l’eliminació de la rampa que unia Goerlich amb Ferreres, muntada sobre l’escala que uneix ambdues altures. Aquesta rampa entorpia estèticament el conjunt i tampoc resultava còmoda d’usar. Se n’ha habilitat una de nova a la sala annexa (Goerlich 2), que connecta ambdós nivells amb una solució que convida els visitants a recórrer-la, i es guanya un xicotet escenari per a altres usos culturals.