El Cabanyal, fusió entre tradició i novetat

Fa quasi 17 anys que el barri va caure en l'oblit a causa del “pla Cabanyal” que va impulsar l'antiga alcaldessa de València, Rita Barberá , amb el qual proposava que l'avinguda Blasco Ibañez es prolongara fins a la mar, dividint amb això el barri del Cabanyal, declarat Bé d'Interés Cultural l'any 1993 i en el qual hi ha més de 1.600 habitatges. Però hui, el “barri que sembla un poble” com molts dels seus habitants afirmen, ha aconseguit renàixer, convertint-se a més en un lloc de moda a causa de l'àmplia oferta gastronòmica i cultural que ofereix.

Elperiodic.com ha fet un reportatge donant veu als quals formen part i donen sentit al barri: veïns, hostalers, comerciants, etc. Ells ens han comptat la seua visió sobre el que ha sigut i és el Cabanyal.

El cabanyal d'abans i el d'ara

Rosa Chenoll, cambrera del bar ‘La Pepa’ i veïna del Cabanyal afirma que el canvi en els 10 anys que porta aquest local “ha sigut molt notori”, ja que abans “només venia gent que vivia en aquest barri” i ara una “gran quantitat de turistes”. De fet, en els últims anys “sóc molt conscient que el barri s'està massificant” posat que la major part dels habitatges estan sent adquirits “per persones amb un alt nivell adquisitiu”, afirma.

 Aquesta postura també és defensada per María Teresa Ferrer, propietària d'una de les parades del Mercat del Cabanyal, qui estableix que els seus clients són “gent molt més jove que busca coses tradicionals” posat que la seua parada és de parament de cuina, sent una de les “poques que queden en aquest barri” ja que aquest negoci “va ser de la meua mare i després ha passat a ser meu”, afirma la venedora. No obstant això, també afirma que parlar de massificació “és un concepte que ens ve encara gran” ja que el barri està encara “bastant degradat” i és necessari que es canvien moltes coses d'ell perquè siga considerat “el nou Carmen o Russafa”, conclou María Teresa.

Malgrat els canvis pel pas dels anys “el Cabanyal mai perdrà la seua essència” afirma Claudia Sarria, cambrera del bar “La Fabrica” ja que “té personalitat pròpia”, en el viu gent que no “té filtres”, podent veure com gent que té “un nivell econòmic bastant alt” conviu “en un mateix espai” amb persones molt humils, els qui “porten tota la seua vida ací”.

Pilvio de Amicis, encarregat de “la Fàbrica de Gel” estableix que la seua ubicació, ja que està “allunyat de la ciutat i al costat de la costa” i el “sentiment d'identitat” que tenen les persones que viuen en el cabanyal, fan que aquest barri “siga un espai únic”, conclou.

Àmplia oferta cultural i gastronómica

“El Cabanyal ha passat de ser un barri local, a estar de moda” ja que ofereix una “oferta cultural i gastronòmica completament diferent”, a més té una sèrie de “característiques intrínseques” com per exemple la seua història: barri humil de pescadors i la seua gastronomia- tellines, les clotxines o el peix- que “mostren realment el que és València en tota la seua esplendor”, afirma Ana Nácher, encarregada del bar “La Fabrica”.

No obstant això, la tradició continua estant present en el Cabanyal, i és que “Casa Muntanya” és un restaurant que aposta pel clàssic, ja que va començar l'any 1926, portant en el mateix barri 183 anys. I és que, tal com afirma el seu gerent, Alejandro García Llinares aquest restaurant està fet tant per als veïns “de tota la vida” com per a aquells visitants que “vulguen gaudir de les tapes i vins més tradicionals”, sent per tant el seu objectiu “cuidar del clàssic que caracteritza tant a Casa Muntanya com al seu barri”. A més, segons afirma Alejandro García “ens han demanat en moltes ocasions replicar el que és el nostre restaurant en altres llocs” com “Mònaco, Nova York i París”, no obstant això “ens neguem rotundament” ja que “amb fer el nostre treball amb afecte i esforç, ja és més que suficient”, conclou.

“Mantindre l'essència del Cabanyal i crear un espai sociocultural completament diferent” aquest era l'objectiu inicial de “La Fàbrica de Gel”, que porta ja 4 anys en el barri. Aquest ha decidit mantindre el seu nom, ja que tal com afirma el seu encarregat, Pilvio de Amicis antigament era la fàbrica “on es feia el gel per a emmagatzemar els peixos que venien del port, així com per a distribuir-lo en els mostradors dels diversos bars i restaurants”.

Aquest a més explica que “acudeix tot tipus de públic” des de persones que vulguen passar una vesprada “gaudint, bevent i menjant”, fins aquells que desitgen gaudir de “recitals de poesies i exposicions de llibres” així com una “àmplia i diversa oferta cultural”, conclou.

5 anys són els que porta el bar “La Fabrica” i segons afirma el seu amo, Emilio Gonzalvo, d'aquest barri “ixen autentiques amistats” ja que és alguna cosa “que jo mateix he vist moltes vegades en aquest local”. I és que, aquest bar és un espai on a la gent a la qual li agrada “menjar coses diferents i escoltar música alternativa” acudeix, ja que en la seua àmplia trajectòria han anat “innovant i adaptant-se al seu públic”, conclou Emilio Gonzalvo.

Cabanyal el nou Carmen o Ruzafa?

Ho diuen els veïns, comerciants i turistes, no obstant això, tan sols n'hi ha prou amb passejar pels seus carrers i adonar-se de com aquest barri està ampliant la seua oferta cultural i gastronòmica, això si, sense perdre la seua tradicional essència.

Si vols veure el passeig amb els teus propis ulls, no et perdes el reportatge fotogràfic.