El Ple aprova la incorporació al pressupost municipal d'un superàvit de 57'5 milions d'euros
El Ple de l'Ajuntament ha aprovat en despatx extraordinari la modificació de crèdits que suposa la incorporació al pressupost municipal d'un superàvit de 57.535.633 euros, dels quals aproximadament 42 milions corresponen a romanents de tresoreria, que permetran, com ja van anunciar l'alcalde Joan Ribó invertir més en benestar per a la ciutadania i dinamitzar l'economia local. 3'2 milions provenen dels fons de cooperació de la Generalitat i la Diputació de València i 12'3 són fruit d'una gestió dels fons públics que ha permès reduir interessos de demora -el període mitjà de pagament a proveïdors s'ha reduït al juny a 2'8 dies-, interessos de préstecs i fons de contingència. Els grups de l'oposició municipal, Popular i Ciutadans, s'han abstingut en els tres punts relatius a estes modificacions pressupostàries.
Després d'aprovar-se la urgència del despatx extraordinari ha començat un debat conjunt dels tres primers punts en el qual Fernando Giner, de Ciutadans, com ja havia fet anteriorment, ha criticat que el govern municipal "presumira de superàvit" i ha dit que "no em crec que ho vagen a executar quan són vostès incapaços de fer les inversions previstes". Eusebio Monzó, del Grup Popular, també ha insistit en "la bona herència econòmica que no estan sabent aprofitar" i els ha reiterat la petició que "almenys no pugen els impostos".
Per eixa reiteració d'arguments, Ramón Vilar ha dit que el debat era un "dejà vu" i ha qualificat d'"espantosa" la intervenció de Fernando Giner. "Ha tingut vostè un atac d'ira". També li ha atribuït a tots dos "falta de rigor, perquè saben que l'aplicació del romanent està condicionada i taxada. Ve imposada per la Llei d'Estabilitat Pressupostària". Vilar ha defensat la bona gestió econòmica del Govern de la Nau, "des del qual ja vam dir en el seu moment que els bancs esperen, però que les persones no".
També ha tornat a criticar que es tracte de modificacions de crèdits "condicionades per la tutela que imposen als ajuntaments com si fórem menors d'edat. Hi ha un segrest de l'autonomia municipal per part del Govern Central. Fan gala d'una falta de sensibilitat municipalista que els porta a vostès a dir coses que és millor que no digueren". Igualment s'ha referit al pagament de 26 milions d'euros per a "les expropiacions no desitjades que s'han convertit en un mercat de sòl paral·lel i poc permeable".
DESTINACIÓ DE LES INVERSIONS
La destinació dels diners amb que s'incrementa el pressupost ha sigut decidit per "consens" entre les diferents regidories del Govern de la Nau, segons ja va explicar Ribó, que desgranà les inversions a realitzar: 2'8 milions per a renovació d'enllumenat públic; 2'5 milions per a convertir la Alqueria del Moro en un Centre d'Interpretació de L'Horta, coincidint amb la Capitalitat mundial de l'Alimentació Sostenible; 800.000 per a la rehabilitació de les dos primeres Naus de Ribes, la 2 com a Universitat Popular i la 3 com a infraestructura cultural; 437.000 euros per a remodelació de jardins; 2'2 milions per a millores urbanístiques en tots els barris i millora de les escoles municipals; 1'2 per a millores en els mercats municipals de Russafa, Benicalap i de Castella i clavegueram; 1 milió per al Col·lector Nord; 360.000 per a Cabanyal; 1 milió per a renovació d'instal·lacions esportives en el Jardí del Túria; 3'3 milions d'euros per a mobilitat sostenible (renovació de parades, Pàrquing de Bruges, Carril bici..); 800.000 per a modernització dels sistemes informàtics; 370.000 euros per a equipament de la Policia local; 400.000 per a millores en els museus Faller, Setmana santa i Corpus i 160.000 euros per a millora de nuclis zoològics destinats al benestar animal.
RÈCORD ABSOLUT
Precisament el Ple de juliol ha tingut com a primer debat el realitzat conjuntament sobre sis punts de l'ordre del dia corresponents a l'àrea d'Hisenda i relatius a execució del pla d'ajust, compliment del principi d'estabilitat pressupostària, estats d'execució pressupostària o compliment dels terminis de pagament, en els quals solament es tractava d'adonar, i un últim punt en el qual s'ha sotmès a votació la setena relació d'expedients de reconeixement extrajudicial de crèdits i obligacions 2017, que ha tirat endavant amb els vots a favor dels integrants del Govern de la Nau i l'abstenció de Ciutadans i Grup Popular.
Esta votació ha estat precedida d'un debat en el qual Fernando Giner, portaveu de Ciutadans, ha criticat el que ha qualificat com a "baix índex d'inversions i alt grau d'incompliment", i que els diners dels superàvits "no arribara als ciutadans". Després d'enumerar casos concrets, ha assenyalat que "és una qüestió de voluntat i de gestió" i ha manifestat que, en la seua opinió, "hi ha marge per a baixar els impostos".
Monzó, del Grup Popular, ha mantingut en les seues intervencions els efectes beneficiosos que les mesures econòmiques del Govern Central han tingut en els comptes municipals. "El corsé de Montoro sembla que està fet a mida"- ha arribat a dir- "i ara s'enorgulleixen dels fruits que estan arreplegant". També s'ha referit a un "baix nivell d'execució pressupostària" i a un "augment de la pressió fiscal".
En la seua resposta, Ramón Vilar ha ironitzat en afirmar que "gràcies al senyor Montoro no estàvem en fallida total, perquè el desastre que hi havia ací quan vam arribar era extraordinari". El regidor d'Hisenda ha recordat que "som un govern local intervingut pel Ministeri d'Hisenda, que reconeix que tots els indicadors que es vénen enviant puntualment són en sentit positiu". També ha qualificat com "absolutament de rècord" la reducció del període de pagament a proveïdors de més de 60 dies amb el govern anterior, "amb uns interessos de demora brutals", a només 2'8 dia el passat mes.
Igualment ha destacat en la seua intervenció que "anem a fer un avançament de pagament del deute més de 5 milions i acabarem l'any fins i tot amb menys deute de la qual teníem programada". Després d'assenyalar que la recaptació d'ingressos superava ja el 605% a meitat d'any, respecte a l'execució d'inversions ha recordat que a principis d'anys "hi ha dos o tres mesos inhàbils a l'hora d'executar en els quals es redacten els projectes, es tramiten, s'aproven...", i que, en qualsevol cas, la quantitat a invertir ascendeix a 176 milions d'euros, enfront de sol 79'5 en 2014, últim exercici del govern municipal del Partit Popular.
"Quan no hi ha res a criticar, vostès es remunten anys arrere per a tirar-li la culpa a Zapatero. L'altre mantra és que baixem els impostos. Com? com els baixa el Govern Central?", ha bromejat Vilar. "Nosaltres hem vingut a mantenir congelats els impostos, i en cas d'haver de pujar-los fer-ho de forma selectiva i puntual. Recaptem més perquè fem millor gestió recaptatòria, perquè fem inspecció. No hem vingut a baixar impostos sinó a gestionar bé els recursos, inspeccionar i perseguir les zones de frau fiscal", ha dit el regidor Ramón Vilar.
NOMENAMENTS DE NEUS FÁBREGAS
En el quart punt del despatx extraordinari s'ha proposat, i aprovat, igualment amb l'abstenció de Ciutadans i Grup Popular, el nomenament de Neus Fàbregas, nova regidora de València en Comú en substitució de Jordi Peris, com a consellera en el Consell Social de la Ciutat.
Més tard, el Ple s'ha constituït en junta General d'Accionistes de l'Empresa Municipal de Transport i en una breu i extraordinària sessió s'ha aprovat la renúncia com a conseller de Jordi Peris i el nomenament de Neus Fàbregas per a substituir-ho.
INTERPEL·LACIONS
Arribat el moment de les interpel·lacions, la primera ha sigut per part de Fernando Giner en relació amb les ajudes concedides per l'Ajuntament a l'entitat Lo Rat Penat, amb una reducció de 20.000 a 15.000 euros. El portaveu de Ciutadans ha demanat "que no s'asfixie ni discrimine a Lo Rat Penat", a més de ressaltar el seu paper en la consecució del declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, ha explicat la filosofia de les ajudes atorgades per Cultura Festiva amb l'objectiu que "cada euro es multiplique amb una rendibilitat social i cultural a través de la concessió de subvencions reglades i de lliure concurrència, no atorgades a dit ni per amiguisme." Ha dit que qualsevol festivitat té la porta oberta per a optar a subvencions destinades a activitats derivades de la seua activitat festiva, "no a pagar factures", i ha recordat l'augment de les ajudes per a il·luminació, bandes de música, conveni amb el Gremi d'Artistes Fallers i moltes altres, "amb una quantia de prop de dos milions d'euros".
Fuset ha parlat de la necessitat d'"optimitzar els recursos i cenyir-se a criteris i conceptes estrictament festius per a procurar que cada euro públic siga útil i no servisca per a pagar rebuts de llum ni factures telefòniques" d'altres entitats: "en la regidoria de Cultura Festiva ens dediquem a pagar festes, no nòmines"
També ha sigut Pere Fuset qui ha respost a la interpel·lació de Félix Crespo, regidor del Grup Popular, en relació a la tramitació administrativa i instal·lació de les graderies en el recinte de Vivers amb motiu de la Gran Fira de Juliol. Ha parlat Crespo de "mala tramitació administrativa i absència de seguretat jurídica", i s'ha referit a les circumstàncies que van envoltar l'accident que es va produir durant el muntatge d'esta graderia. En la resposta de Fuset, el regidor de Cultura Festiva ha assenyalat que la Fira de Juliol s'havia convertit durant els últims anys en "una festa anodina i en decadència de la qual s'assabentaven quatre i acaben participant dues, la qual cosa ens va portar a fer una nova aposta de festival urbà en el qual la venda d'entrades s'ha multiplicat per deu respecte a l'any anterior". Ha defensat la correcta tramitació del muntatge de la graderia i reiterat la seua predisposició "a col·laborar amb la justícia en l'esclariment dels fets, en lloc de tractar d'obtenir rèdit polític i tractar de confondre en relació amb un lamentable accident. Fins que no es va complir la normativa no es va donar permís per a obrir eixa infraestructura. Eixa graderia és la mateixa que vostès van instal·lar en l'Open de Tennis i els puc assegurar que no es va escatimar ni un cèntim en qüestions de seguretat, com fem sempre."
