Així millora un col·legi la renaturalització: parlen les dades, el professorat i l'alumnat del CEIP Ballester Fandos de València
El col·legi de la Malva-rosa es converteix en una referència després d'intervenir l'espai i aconseguir més activitat física entre tot l'alumnat, millorar la coeducació i registrar temperatures més agradables en plena crisi climàtica
La renaturalització d'un pati escolar és imprescindible per a adaptar l'entorn d'aprenentatge i joc davant l'augment de les temperatures derivades de la crisi climàtica. I no sols això: aixecar l'asfalt també millora la coeducació, contribuint a crear espais més igualitaris i en els quals s'incentiva l'activitat física i la interrelació de tot l'alumnat.
El CEIP Ballester Fandos és un col·legi de la Malva-rosa de València que ha fet el pas en la renaturalització del seu pati i s'ha convertit en tota una referència. Ho ha fet en el marc de Natural[ment]. El pati renaturalitzat com a catalitzador del canvi ecosocial, un projecte col·lectiu d'innovació coordinat per Fent Estudi dins de l'estratègia Missions València 2030 i amb el suport de Les Naus i de l'Ajuntament de València.
El projecte ha estat recentment premiat com la millor iniciativa de educació, sensibilització i difusió de la transició energètica en la 15a edició dels Premis de l'Associació d'Agències Espanyoles de Gestió de l'Energia (EnerAgen). L'encert de la iniciativa el demostren les dades i també els seus principals protagonistes: el professorat i els nens i nenes que habiten el pati diàriament.
Més activitat física: "Ara estic jugant amb persones que abans no jugaven"
L'ús d'acceleròmetres al pati del CEIP Ballester Fandos durant l'any en què s'ha renaturalitzat el seu pati revela que tant en Educació Infantil com en Educació Primària, quan hi ha més propostes de joc, es genera una major presència de comportaments actius; per contra, especialment en Primària, en un pati amb menys propostes es generen comportaments actius de poca diversitat i, generalment entre les nenes, impulsa actituds sedentàries.
El nou pati del Ballester Fandos de València ha canviat les dinàmiques de joc entre l'alumnat, ja que ara tenen més recursos. Un dels entrevistats esmenta: "Perquè abans, jugàvem, per exemple a atrapar, a l'amagatall i no teníem tantes coses per a amagar-nos". Amb les millores, descriu una diversificació en els jocs i esmenta específicament les activitats en l'"ovni", un nou joc que ha fomentat major interacció i socialització d'alumnat que abans no participava, la qual cosa suggereix que les noves instal·lacions al pati han suposat una major inclusió i cohesió grupal: "Ara estic jugant en l'ovni amb persones que abans no jugaven, perquè de sobte diuen: Puc jugar? I juguem tots en l'ovni a atrapar i ens divertim". Aquests espais promouen més interacció, activitat física més intensa i major gaudi en general entre els nens i nenes.
Més coeducació: "Tenen més espais on jugar i es relaciona amb altres nens, no sols amb els de la seua classe"
La majoria dels patis escolars són androcèntrics, és a dir, responen a un únic arquetip d'alumnat: el nen al qual li agrada el futbol. Això fa que la seua pista ocupe l'espai central i que ells se senten més propietaris d'aquest, mentre que elles queden en els marges, sense massa oportunitats de joc actiu. En canvi, un pati renaturalitzat avança en la coeducació, afegint elements i valors com la cura de la naturalesa, que no està inscrit a cap arquetip de persona, o escenaris per a parlar en públic, per a la interpretació o per a ballar.
Així, la transformació del pati del Ballester Fandos de València ha propiciat una millora en la convivència entre l'alumnat, independentment de la seua edat o grau. La renaturalització li ha llevat el focus al camp de futbol, obrint l'oferta de jocs i experiències a altres activitats, amb un impacte important en la convivència i la disminució dels conflictes.
Una entrevistada va manifestar el seu desig d'eliminar el futbol del pati: "A vegades es barallen, perquè els alumnes els empenyen per a guanyar i s'insulten". Després de la intervenció, professorat entrevistat ha reportat que l'estudiantat comparteix l'espai de manera més harmoniosa: "Noto que ella [alumna del col·legi] està com més tranquil·la, té més espais on jugar, es relaciona també amb altres nens, no sols els de la seua classe, que això també ens sembla molt interessant. L'altre dia, per exemple, em va dir que tenia una amiga que era de cinqué de primària. Aquests espais permeten que es relacionen diferents edats".
Temperatures més agradables: "Hi ha menys conflictes en un pati on s'interactua amb la naturalesa"
La renaturalització del pati escolar també és clau per a l'adaptació al canvi climàtic. La instal·lació de sensors de temperatures i humitat han permés descobrir que, el 22 de juny de l'any passat, es va registrar una diferència de 15 graus entre l'hort i la façana del pati del Ballester Fandos. Això demostra la importància d'incorporar més ombres i elements verds en els col·legis (vegetació, horts, espais amb aigua, etc.) per a refrescar l'ambient. Les temperatures elevades no sols afecten el confort, sinó també a la salut i rendiment escolar de nens i nenes.
A més, aquests espais incrementen la relació de l'alumnat amb el seu entorn natural. Un professor entrevistat observava: "Quan hi ha un pati on poden interactuar amb la naturalesa, amb jocs, crec que hi ha menys conflictes". Paral·lelament, reforça l'aprenentatge participatiu: "Quan van plantar els arbres, hi ha una part d'afecte, cura i respecte. És diferent arribar a un espai ja fet en el qual només interactues, al fet que tu des de dins també ho comences a construir. Ho fa més seu". Així mateix, l'hort ha permés a l'estudiantat participar en el cultiu de vegetals que després són font d'aliment per a ells.
