“Vaig arribar a pensar que se'm portava el corrent, encara tanque els ulls i escolte l'aigua”
Este és el testimoniatge d'una veïna de Catarroja que va veure passar la seua vida i la del seu sogre davant els seus ulls a causa de la DANA
Hui es complixen 10 dies de la DANA que va canviar la vida en qüestió d'hores a milers de valencians. Plens d'indignació, ràbia i frustració, els veïns de les zones afectades recorden l'angoixant nit del 29 d'octubre i lluiten per tornar a la normalitat.
Este és el cas de Carla, una veïna de Catarroja que va veure passar la seua vida i la del seu sogre davant els seus ulls, en estar a punt de ser arrossegats per la fúria de l'aigua. Per sort, la seua història va tindre un final feliç, “em tranquil·litza saber que encara que vivim un moment catastròfic, estem tots vius”, afirma la jove de 30 anys.
Carla tornava d'entrenar quan de sobte li va aconseguir l'aigua, i igual que la de molts dels seus veïns, la seua primera reacció va ser anar a traure el cotxe del garatge. Va aconseguir traure el cotxe i deixar-lo en la vorera, no obstant això, “en qüestió de minuts ja m'arribava l'aigua per la cintura, es va anar la llum i no es veia res, ací encara eren les 18.50”.
Els seus veïns van aconseguir entrar-li de nou, “vaig començar a cridar i la gent va fer una cadena humana per a poder entrar al portal, jo vaig arribar a pensar que se'm portava el corrent, encara tanque els ulls i escolte l'aigua”, lamenta la veïna de Catarroja.
Encara que ella va aconseguir tornar a casa i semblava que el moment d'angoixa ja havia passat, va ser just en eixe moment quan van començar les dos hores més catastròfiques de la nit. El seu sogre havia baixat a ajudar als seus veïns i va ser l'únic que no havia pujat, “l'aigua ja pujava al primer pis i el meu sogre no estava, havien pujat tots els meus veïns menys ell”.
En un primer moment els seus veïns van intentar pujar-lo amb un cable, però el corrent era tan fort que els va resultar impossible, “l'aigua pujava a un nivell molt ràpid, l'intentem amb una escala i no vam poder, pensàvem que s'anava a morir d'una hipotèrmia, l'aigua estava molt freda i portava dos hores ací”, explica Carla.
La desesperació augmentava per minuts, “vaig començar a cridar: ‘Ajuda, necessitem força, se'ns mor!’, i enganxant diversos llençols, entre 20 veïns, van poder pujar-ho finalment. Quan aconseguim pujar-ho l'aigua li arribava al coll, al meu sogre el vaig tindre en braços a les 21.45, pensava que es moria, no obria els ulls”.
Van passar les hores i amb els primers raigs de sol van ser conscients de la magnitud del succeït, “tots ens quedem en xoc, semblava el tercer món”. “Els primers dies van ser de plorar molt i sentir molta ràbia, no entendre que això ens haja passat a nosaltres”, afirma la jove.
Després de 10 dies, ella al costat de tots els seus veïns lluiten per tornar a la normalitat, però el sentiment de frustració i desesperació en veure que “no avancem i seguim com al principi”, els envaïx. “Ací només hem vist ajudar a bombers i voluntaris, i respecte al que diuen que no es necessiten més voluntaris, és mentida, sí que es necessiten”, assegura la veïna de Catarroja.
Els milers d'afectats per la DANA només pensen a tornar a la seua rutina i a la seua “vida d'abans”, però no li ho estan posant fàcil, “el tema de les ajudes també és molt desesperant, perquè no sabem quan les rebrem, només ens diuen que ja ens cridaran, i ens desesperem perquè pensem que arribarà un dia que ningú es recorde de nosaltres”.
“És igual el color que ens governe, crec que s'han quedat molt de temps discutint quan podrien haver fet molt més. No deixen ajudar a molts cossos de seguretat mentres que nosaltres seguim afonats en la misèria, mentres que nosaltres hem de dutxar-nos amb aigua freda, i encara donem gràcies per tindre aigua”, conclou Carla.
