Unes jornades de la Universitat de València conclouen que "amb les dades disponibles el dia de la DANA, va fallar la presa de decisions"
És la conclusió a la que s'arriba després de les jornades sobre comunicació de la ciència EUROSCICOMM2024
La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (UV) ha acollit els dies 2 i 3 de desembre les Jornades de Comunicació Social de la Ciència EUROSCICOMM2024, una trobada científica internacional on s'ha analitzat com va ser la gestió comunicativa de la DANA abans, durant i després del dia 29 d’octubre de 2024. La majoria dels participants van estar d’acord que, a pesar que la informació difosa en dies anteriors i el mateix dia per l’Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), i els avisos de Conselleria, la Delegació del Govern i Emergències de la Generalitat Valenciana, es va alertar massa tard la població.
“En les jornades s’ha posat de manifest la importància de tenir informació veraç, contrastada i actualitzada per a la presa de decisions, així com un paper rellevant de les institucions científiques en la producció i gestió d’aquesta informació”, explica Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i una de les coordinadores de les jornades, organitzades pel grup d’investigació ScienceFlows, en col·laboració amb FECYT i Science for Change.
Així, es va celebrar un taller de cocreació en què es va mostrar com es va transmetre la informació per part d’aquestes entitats científiques a través de la xarxa social X, i com la van difondre els mitjans de comunicació. En ell es va identificar que durant el matí del dia 29 d’octubre, tant la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori de la Generalitat Valenciana, com el compte del president de la Generalitat, Carlos Mazón, o la Conselleria de Justícia i Interior, van emetre missatges de precaució a la població, així com l’AEMET, la CHX, la Delegació del Govern o Emergències.
Les persones assistents, expertes en comunicació social de la ciència, periodistes o divulgadores, van identificar que, per part de les autoritats amb competències en emergència, no es va difondre un missatge uniforme i amb prou força per a ser tingut en compte per la ciutadania de les zones afectades, unit al fet que a la vesprada, el CECOPI va prendre la decisió d’enviar l’alerta via missatge a tots els mòbils passades les 20 hores, quan ja s’havia inundat gran part de l’Horta Sud i altres zones portaven hores inundades.
A més, en aquest debat es va insistir en la necessitat de la formació periodística especialitzada en catàstrofes i crisis dels professionals de la informació, l’ús de comparacions en el llenguatge per a explicar millor la magnitud d’una dimensió, com per exemple quan es parla que s’ha incrementat el cabal dels rius. Com a bona pràctica es va indicar que À Punt va comparar que la punta de cabal de la Rambla del Poio o Barranc de Xiva era quatre vegades l’aigua que porta el riu Ebre en la seua desembocadura, entre altres.
L’esdeveniment s’ha realitzat en el marc del projecte COALESCE (Co-creatingthe EU Competence Center for Science Communication), que té com a objectiu posar en marxa un observatori europeu de la comunicació de la ciència que facilite recursos entre altres per a millorar la comunicació científica abans, durant i després de situacions de crisis. En aquest sentit, en el marc del projecte europeu, ScienceFlows treballa en la creació d’una guia sobre com comunicar en moments de crisis.
La jornada, al saló de graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, ha comptat amb la participació de destacades figures d’àmbit internacional en la comunicació social de la ciència. Així, Claire Wilkinson, professora i codirectora de la Communication Unit Science de la Universitat de West England en Bristol; Annette Leßmöllmann, catedràtica de Comunicació de la Ciència de l’Institut Tecnològic de Karlsruhe; i Joseph Roche, investigador i professor en el Trinity College de Dublín.
EUROSCICOMM 2024 compta amb el finançament de la Generalitat Valenciana, a través del Programa de foment de la investigació científica, el desenvolupament tecnològic i la innovació (R+D+I) en la Comunitat Valenciana, en virtut del conveni marc CIAORG/2023/123. A més, rep suport del Projecte COALESCE, finançat pel Grant Agreement número 101095230, dins de la iniciativa HORIZON-WIDERA-2022-ERA-01-60, i del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València per a l’organització de congressos i jornades.
