Plantes que sonen, plantes que senten

El Centre de visitants del Parc Natural del Túria de Vilamarxant (Casa de Fusta) va acollir dissabte de vesprada l'activitat "El món secret de les plantes", organitzada per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilamarxant i el Parc Natural del Túria. En ella es van exposar reflexions com ara si les plantes senten, si es mouen o si es comuniquen entre elles.

La cita va estar presentada pel regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilamarxant, Manolo Bernad, qui va destacar que "es tracta d'una activitat diferent i molt curiosa, el que demostra que este espai està obert a tot tipus de propostes que estiguen relacionades amb la natura i la seua posada en valor".

En primer lloc, el biòleg Aurelio Peña Rivera va parlar d'algunes "pseudociències" basades en experiments no científics de personatges molt reconeguts de la història, com ara Charles Darwin. Segons explicava, "no hi ha cap ciència que estudie el comportament de les plantes, però si moltes persones de prestigi que s'han interessat per elles com a éssers vius que no han de ser inferiors a altres com els animals o els humans".

Així, va explicar que Charles Darwin, després de publicar "L'origen de les espècies", es va dedicar a investigar el món dels vegetals i va experimentar, sobretot, amb plantes carnívores i trepadores. De fet, segons explicava Aurelio Peña, Darwin va assegurar que les arrels no creixen sense sentit, sinó que busquen l'aigua i això pot significar que els vegetals "tenen alguna cosa semblant, amb tota la prudència necessària, a un cervell".

Després, va fer referència al biofísic i botànic bengalí Jagdish Chandra Bosa, qui va ser membre de la Royal Society. Inspirat en Darwin, va crear un aparell anomenat crescògraf que podia mesurar i gravar el moviment de les plantes. "Ell atacava les plantes amb ones electromagnètiques i algunes d'elles reaccionaven. Va estar considerat un avançat a la seua època, al voltant dels anys 30 del segle passat", relatava Aurelio Peña.

També es va parlar de Cleve Backster, un nord-americà membre de la CIA que va posar els elèctrodes d'un polígraf a les fulles de les plantes i es va adonar que algunes responien a estímuls, com ara quan va exposar-les al foc i el polígraf va començar a fer moviments bruscs. Les seues investigacions no van ser considerades científicament vàlides, perquè este tipus de reaccions no es repetien ni s'han repetit al llarg del temps en totes les plantes.

Per últim, es va posar un vídeo de l'italià Stefano Mancuso, creador del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal i que proposa que cal aprendre a valorar la intel·ligència del regne vegetal. Podeu veure la seua intervenció en les prestigioses TED Talk en el següent enllaç: Les arrels de la intel·ligència de les plantes.

La música de les plantes

Inspirat en els aparells anteriorment esmentats, es va crear el que va emprar Boro Ferrer per extraure la música que generen les plantes. Durant tota la sessió, hi havia una sèrie d'espècies vegetals de la mateixa Caseta de Fusta que generaven determinats efectes que van convertir-se en la banda sonora de l'esdeveniment. Es tracta d'un dispositiu anomenat U1, amb el qual es col·loquen sensors elèctrics a les plantes que generen sons quan reben estímuls que encara no estan determinats.

El resultat és una música suau i relaxant, amb silencis i sons estridents. Estos elèctrodes es connecten als arrels i les fulles. "A partir d'ahí, es generen mides elèctriques que són considerades com els bioritmes de les plantes. Concretament la diferència voltàica entre l'arrel i les fulles és el que es transforma en música", explicava. "Així, amb estos silencis i sons amb més o menys intensitat, sembla que les plantes respiren", continuava.

Moltes de les persones assistents van exposar les seues experiències personals. Un jardiner d'un centre de persones majors va destacar que els vegetals que estan en contacte amb les persones es mantenen vius i bonics, mentre que els que estan allunyats estan mústics i, en molts casos, moren.

Després, Boro Ferrer va demanar silenci i, durant uns minuts, va pujar el volum de l'aparell i es va reproduir de forma continua el so que transmetien les plantes, amb algun moment en què les vibracions sonores es van fer més estridents, la qual cosa algunes de les persones assistents van interpretar com xicotets enuigs d'alguna espècie vegetal.

Per últim, es va intentar repetir l'experiment amb dues persones i una gosseta, però en estos casos l'aparell no va emetre cap so. Segons Boro Ferrer, "amb les persones i els animals passa com amb les plantes, algunes canten i altres no".

El públic assistent va qualificar esta sessió com molt satisfactòria, curiosa i generadora d'inquietuds per saber-ne més coses sobre el món vegetal que, tot i que no tinga capacitat per desplaçar-se i viure com nosaltres, no deixa de tindre vida i de transmetre informacions, coneixements i fins i tot sentiments en el nostre dia a dia.