Olocau gaudeix del millor teatre amb l'obra ‘La mujer más fea del mundo’
Unes 125 persones van assistir a la representació de l'obra
En la vesprada d'ahir, la Casa de la Cultura d'Olocau va acollir la representació de l'obra de teatre ‘La mujer más fea del mundo’, un esdeveniment organitzat per l'Ajuntament i la seua Regidoria d'Igualtat i Dona amb la col·laboració del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.
Unes 125 persones van acudir a una funció produïda per La Penúltima Teatre i DACSA Produccions, escrita per Manuel Valls, dirigida per Isabel Martí i Manuel Valls, i protagonitzada per Lucía Aibar, Manuel Valls i Pep Sellés. Una funció que ha sigut guardonada amb el Premi Fundació Bromera al Millor Text en la 12a edició dels Premis Sala Russafa i nominada en les categories de Millor Direcció Escènica i Millor Espectacle de Teatre en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2023.
Entre els assistents, van estar també, per part de la Corporació Municipal, els regidors Pascual Esteve, Olga Brínquez, Desa Vilaplana i Juan González. Precisament, va ser Brínquez qui es va encarregar realitzar la presentació. En el seu discurs, la regidora d'Igualtat i Dona va posar l'accent en els temes que tracta l'obra, en el fet que en ella es plasma “el que pot arribar fer un ésser humà per tal d'aconseguir els seus objectius”, i en què el testimoniatge de la protagonista demostra que, igual que en la vida real, “no sols fan mal els colps”, ja que també existeix “una violència subtil, una violència psicològica”.
Amb ‘La mujer más fea del mundo’, el públic va poder conéixer una història real que es desenvolupa a Amèrica i, principalment, a Europa a mitjan segle XIX. La història de Julia Pastrana, una dona en la vida de la qual van estar presents el maltractament, la dominació, la manipulació i la crueltat fins als seus últims dies. Un relat esquinçador centrat en l'explotació de persones com a fenòmens de fira i que mostra la pitjor cara de l'ésser humà a través de la relació entre Theodore Lent i Pastrana. Una relació basada en la desigualtat, l'abús de poder, la deshumanització, la vexació i el masclisme. I tot això, transmés a través de les extraordinàries interpretacions d’Aibar (Julia Pastrana), Valls (Theodore Lent) i Sellés (Phineas Taylor Barnum, el mentor de Lent).
Així, Olocau va gaudir d'un nou esdeveniment cultural de gran qualitat amb una representació teatral que va entusiasmar tots els assistents i amb una obra el missatge de la qual traspassa l'escenari i fa reflexionar sobre aspectes de la naturalesa humana que, desgraciadament, encara perviuen en el món.
