Olocau es converteix un any més en la capital de la cultura ibera amb la celebració de la Iberfesta

Olocau ha celebrat una nova edició de la Iberfesta al llarg de tres dies que han servit per a mostrar la consolidació i el creixement d'un esdeveniment que s'ha convertit en un referent per a tots els amants del món iber, així com en una cita assenyalada en el calendari de festes.

Els actes van arrancar divendres amb l'obertura de la Fira Artesanal organitzada per Amata (Asociación para la mejora de la artesanía tradicional y actual) i que va comptar amb nombrosos artesans locals. A continuació, va ser el moment per a una original desfilada de vestits ibers que va fer les delícies de participants i públic. A més, ja en la plaça Major, hi va haver temps per als balls tradicionals amb el taller que va oferir l'associació Olocau Viu i, finalment, a la nit, per a una vetlada de bona música folk amb el grup Majao.

La segona jornada va començar ahir a la Casa de la Senyoria amb la inauguració oficial de l'esdeveniment. Entre els assistents, van estar autoritats com Francisco Teruel (diputat de Cultura de la Diputació de València), Amparo Navarro (presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria i alcaldessa de Benissanó), Lola Celda (diputada en la Diputació de València i alcaldessa de Marines), Jesús Salmerón (alcalde de Gàtova), Mª Ángeles Beaus (alcaldessa de Villar del Arzobispo), regidors i regidores d'Olocau i d'altres localitats de la comarca, i Mª Jesús de Pedro (directora del Museu de Prehistòria de València).

L'acte es va iniciar amb el discurs de l’alcalde, Antonio Ropero, qui va expressar la seua satisfacció pel fet que “la projecció de la Iberfesta va més enllà de la nostra comarca, la nostra província i la nostra comunitat, i aconsegueix una repercussió nacional i internacional”, i va voler destacar els grans resultats que ha donat des del començament l'esforç conjunt de l'Ajuntament, la Diputació i el Museu de Prehistòria. Per la seua part, Teruel va fer balanç de la col·laboració de l'ens provincial amb el Consistori durant prop de 50 anys, una col·laboració exitosa que ha contribuït a impulsar el patrimoni arqueològic local i que ha convertit el Puntal dels Llops en un dels jaciments més visitats de la ‘Ruta dels Ibers’. Finalment, De Pedro va destacar que Olocau ha fet de la Iberfesta “el seu senyal d'identitat, el seu senyal distintiu” remarcant el paper de la gent del municipi (“l'ànima de la festa”, segons va afirmar), i, així mateix, va posar en valor la tasca del servei de visites local i del personal del Museu perquè tot isca a la perfecció.

Després, va ser el moment de gaudir de la primera de les recreacions històriques protagonitzades per veïns i veïnes d'Olocau: la Boda Ibera. Una teatralització molt emotiva (en la qual va col·laborar la comunitat educativa del CRA Alt Carraixet - Col·legi Mestre Ferran Zurriaga), que va mostrar els preparatius, l'enllaç entre Nauiba (interpretat per Andreu Blay) i Ikorbeles (interpretada per Aina Clémentine Pardo) i la celebració amb les famílies i els assistents. Una celebració que va ser interrompuda per la legió romana (formada, com en anys anteriors, pels membres de la companyia romana d'Andorra de Terol), que va declarar nul el casament i, malgrat la resistència dels ibers, va capturar el nuvi.

A la vesprada, el públic va ser testimoni del ritual funerari després d'haver mort Nauiba a les mans dels romans en intentar escapar. Un acte trist i sentit, en el qual familiars i amics del difunt van recórrer el carrer Major portant torxes per a retre-li homenatge. La processó va arribar a l'Auditori de l'avinguda Font del Frare, on va concloure la jornada amb la incineració del cos sense vida tal com marca la tradició ibera. Una recreació en la qual va participar també la Batukada Alí-Maimó.

Este matí, s'ha représ la història de ‘La Llegenda de Nauiba’ a la Casa de la Senyoria amb la Gran desfilada, formada per oferents, familiars, músics, guerrers i amics i afins que han recorregut els carrers del municipi fins a la plaça Major. Allí, ha tingut lloc el ‘Silicernium’, una cerimònia en la qual s'han oferit queviures a tots els allí presents, s'han realitzat ofrenes als déus mitjançant un pou votiu i també s'ha dut a terme el ritu de trencar els plats emprats. Després d'això, els ibers han ballat i jurat venjança als romans per a posar el punt final a les teatralitzacions.

Amb tot, la Iberfesta ha conclòs amb un èxit d'assistència i de satisfacció entre els centenars de persones que han gaudit al llarg dels tres dies no sols de les recreacions, sinó també de les nombroses propostes de l'esdeveniment, com la ‘Fireta dels Ibers’ (amb els estands de les localitats de Llíria, Moixent, Ademuz, Andilla, Villar del Arzobispo, Gàtova, Camporrobles i Yátova, juntament amb els d'Olocau, el Museu de Prehistòria de la Diputació de València i, com a novetat, la Universitat de València), la Fira Artesanal, la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria, els tallers didàctics, les visites al Puntal dels Llops i a la Col·lecció Museogràfica, i ‘Les Cinc Proves de Nauiba’, el circuit de lúdic de teatralitzacions participatives format pels tallers de terracota i de pintura decorativa de ceràmica ibera, les competicions de llançament de javelina i de tir amb fona, i el concurs de preguntes i respostes en l'exposició del Puntal dels Llops de la Casa de la Senyoria.