L'horta de València sobreviu a escassos metres de la Ciutat de les Arts i de grans zones comercials
L'horta de València és potser un dels signes d'identitat que més i millor defineixen als valencians. Un patrimoni natural, paisatgístic i en uns altres temps econòmic que ha marcat el caràcter de generacions dedicades al cultiu de la terra i a la comercialització dels productes que aquesta els proporcionava. Actualment, i malgrat els plans aprovats recentment pel govern valencià i de les actuacions que ja s'havien portat antany, moltes vegades gràcies a la pressió de grups conservacionistes i ecologistes, el paisatge més destacat de València i els seus voltants continua la seua degradació i abandó. Cal destacar que mentre en la zona de L'Horta Nord s'ha mantingut en un millor estat de conservació i cura –prova d'açò són les hortes dels Pobles del Nord de València, Alboraia, Almàssera o Meliana-, en la zona de L'Horta Sud i Oest esta ha sigut gradualment substituïda per polígons industrials, zones comercials i PAI urbanístics que han eixamplat diferents pobles i els han convertit en ciutats, en alguns casos amb l'únic respir que proporciona l'existència del Parc Natural de l'Albufera com a impediment físic i legal a la destrucció voraç i total de l'horta. Destaquen com a exemples d'hortes abandonades la de Catarroja, on al nord del municipi es va projectar anys arrere un enorme PAI que hauria sumat prop de 30.000 nous habitants i 12.000 habitatges, i que degut al fracàs de la bambolla immobiliària va motivar la pèrdua de desenes d'hectàrees actualment en mans de bancs o immobiliàries fetes fallida, les quals van ser fa pocs anys pastura d'incendis i abocaments incontrolats.
El canvi de model econòmic, la substitució d'una economia agrícola per una molt més industrialitzada, i sobretot de servicis, han sigut alguns dels factors que han provocat l'abandó de les hortes, la falta d'interés en la seua pervivència i fins i tot la dramàtica arrencada de cultius com els quals s'han donat en centenars de parcel·les anteriorment dedicades al cultiu de cítrics. A més, la caiguda de preus i l'entrada de productes estrangers més barats, han acabat espentant a molts agricultors, sobretot als més xicotets, a l'abandó dels seus camps.
El poble de la Punta
Malgrat açò, i com a exemple de supervivència estoica, encara podem observar exemples de xicotetes explotacions agrícoles en plena ciutat de València. És el cas del Poble de la Punta, un xicotet poble, configurat legalment com a pedania depenent de l'Ajuntament de València que compta amb amb prop de 2100 habitants, alguns dels quals encara habiten antigues alqueries i cases de camp, i que se situa entre el nou llit del Túria, la carretera del Saler i la moderna Ciutat de les Arts i les Ciències. A pesar que també ací l'abandó de zones de cultiu és elevat, persisteixen explotacions molt actives que sobreviuen amb xicotetes explotacions, sovint dedicades a l'autoconsum, a escassos metres de les grans avingudes d'una zona tan turística com eixa.
Altres exemples d'hortes autogestionades, en aquest cas creades d'una manera conscienciada i gràcies a l'esforç i obstinació de col·lectius veïnals, són els horts urbans de Benimaclet o els més moderns existents en Sociopolis, les grans torres buides del districte de la Torre, en el sud de la ciutat. Com a possible alleujament el recent pla de protecció de l'horta aprovat pel Consell de la Generalitat Valenciana, este pla augmenta en un 15% el sòl protegit d'horta, açò és, que impedeix la seua destrucció i canvi d'ús per a zones industrials, comercials o urbanes. A més, es preveu potenciar l'ús cultural, recreatiu i turístic de la mateixa, no obstant açò, tal com reclamen des de col·lectius ecologistes i d'agricultors, la solució vinga donada en el moment en què siga rendible i atractiu econòmicament seguir produint i conreant en l'horta valenciana, un fet que animaria a deixar d'abandonar terres i a tornar a treballar i mantenir vives aquelles que actualment s'han deixat de llaurar, segons els experts.
