L'enòloga alacantina Ana Carazo brilla en els Premis Isabel Mijares

L'antiga alumna de l'Escola de Viticultura i Enologia Félix Jiménez de Requena, Ana Carazo, ha sigut guardonada com a millor enòloga en els Premis Isabel Mijares. Així, estos guardons, que reten homenatge a les dones pioneres i referents en el món del vi, situen a esta enòloga i viticultora de 40 anys nascuda a Alacant entre el més alt del mapa del talent.

“És com una injecció d'energia, l'espenta que necessites i que et ve bé; no estic acostumada al fet que em reconeguen les coses, i és molt bonic començar a considerar el valor de les dones dins del món del vi, no és que siguem més sensitives ni millors, és que existim”, ha apuntat Ana Carazo.

Així, el gran potencial i tenacitat de l'enòloga, que ha muntat el seu propi celler -La Loba- en el municipi de Matanza de Soria, D.O. Ribera del Duero, li ha servit per a fer-se un buit en l'alt panorama vitivinícola d'Espanya. Ella mateixa ho atribuïx “al fet d’haver crescut internament a força de qüestionar-ho tot, fins i tot a tu mateix, i això servix per a qualsevol persona en qualsevol sector; no cal quedar-se quiet, si vols alguna cosa, has d'anar a aconseguir-ho”.

Carazo, que reconeix que este premi li va agafar per sorpresa, vol aprofitar este reconeixement per a animar a totes les jóvens que senten curiositat pel món del vi i que s'estan formant, que “estimen el que estan fent, que s'il·lusionen i disfruten, que seguisquen a la seua curiositat i que busquen l'harmonia i l'equilibri en tot el que fan”. Per a Carazo, el més important és “valorar tot el procés d'elaboració del vi i experimentar cada pas, cada cicle”. “La realitat ve quan tens una parada de fermentació, o els depòsits fallen o hi ha un problema amb l'embotellat…cal saber portar-ho tot”, apunta.

Els seus inicis

L'aventura real d'Ana Carazo va començar a la Ribera del Duero, en Matanza de Soria, el poble de la seua família, “on sempre em preguntava a què sabria eixe raïm que no s'elaborava”. Així, Carazo conta que es va apassionar per unes parcel·les perdudes, per “recuperar i donar valor a vinyes centenàries abandonades entre esbarzers de 40 anys”. En este sentit, recorda també el seu pas pel Bierzo i tot l'aprés sobre les plantes, “són indicadors de carència i el que busquen és l'equilibri, i al final vaig fer allò que la meua intuïció em deia, i este és el meu toc personal”.

“El fet de muntar un celler nou hui dia en una zona rural -continua- és molt difícil a nivel econòmic, social i cultural”. Per això, per a l'enòloga, la seua major recompensa ha sigut “aconseguir posar en el mapa el poble de la meua família, de tota una generació”.

Carazo compartix també els seus records a l'Escola de Viticultura i Enologia Féliz Jiménez de Requena, dependent de la Diputació de València, on va arribar amb tan sols 17 anys. “Els meus records allí fan que somriga i que m'emocione; li tinc molta estima a tot el que vaig viure a l'escola, era la nostra casa”. Carazo recorda també que va ser l'enòleg Mariano García qui li va recomanar estudiar en la Félix Jiménez. “En aquells dies hi havia tres escoles a Espanya: a Madrid, a La Rioja i la meua escola, la de Requena”, informa.