L'Albufera "impedeix" el creixement i desenvolupament de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes

Els alcaldes de Sueca, Dimas Vázquez; El Perelló, Juan Botella; i Mareny de Barraquetes, Jordi Sanjaime, han tornat a sol·licitar davant la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, que es tinguen en compte les seues peticions a l'hora de redactar el nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Conca Hidrogràfica de l'Albufera. El nou document, en paraules de l'ens autonòmic, buscarà adequar el seu contingut als reptes als quals s'enfronta el parc natural, així com estudiar els recursos hídrics i l'afectació dels sectors més pròxims al parc.

“En esta conjuntura, i tenint en compte que un 75% del terme municipal de Sueca està inclòs dins del parc, volem aprofitar el moment actual, en el qual hem percebut una actitud prou receptiva per part de la Conselleria a escoltar-nos, després de la reunió que vam mantindre a la fi de l'any passat, per a remarcar el nostre interés en què s'atenguen les nostres peticions en la redacció del nou documente rector”, ha explicat l'alcalde de Sueca, Dimas Vázquez, qui també ha assenyalat que, des de l'Ajuntament de Sueca, en coordinació amb el Departament d'Urbanisme, i amb la col·laboració dels ajuntaments del Perelló i Mareny de Barraquetes, així com dels sectors agrícola i cinegètic locals, “s'ha redactat un document, que ja ha sigut presentat en la Conselleria, tal com se'ns va requerir, que conté totes les peticions necessàries perquè tant Sueca com les entitats locals menors, i els sectors afectats, puguem continuar creixent sense l'encotillament que patim actualment i que impedeix el nostre desenvolupament econòmic i social”.

Vázquez agraeix, així mateix, l'actitud adoptada per part de la Conselleria d'escoltar-los, i puntualitza que la pretensió dels tres alcaldes “no és omplir de formigó i ciment el nostre terme municipal, sinó poder créixer i disposar d'un sòl dotacional perquè els nostres pobles puguen desenvolupar-se i disposar de serveis essencials, com ara escoles, etc. Volem que el nostre territori puga créixer vegetativament i de manera sostenible, per a poder mantindre la nostra economia, perquè no podem continuar sent els jardiners de València a cost zero”.

Vázquez insisteix que els seus ajuntaments no van en contra de l'ecologisme, “com serà així si tenim un 75% del nostre terme municipal dins del parc! Però no volem un ecologisme radical, sinó buscar un equilibri amb un ecologisme sostenible que permeta el nostre creixement. La nostra reivindicació és justa i esperem que, en el nou document que està redactant la Conselleria, queden reflectides la major part de les nostres demandes, perquè llavors demostraria l'ens autonòmic que ens ha escoltat i ha considerat que el que demanem no és gens extraordinari, que l'ecologisme pot conviure amb les nostres peticions, i que nosaltres també hem de poder créixer, tant econòmicament com socialment”.

Per la seua banda, l'alcalde del Perelló, Juan Botella, ha remarcat la intencionalitat dels tres edils que, “després d'anys de viure una situació insostenible, es faça per fi justícia, ja que existeix un greuge comparatiu entre les traves al nostre creixement i el del terme de València, totalment desigual”. Botella ha recordat, una vegada més, que en l'entitat local menor van haver de derruir part del seu poliesportiu per a poder construir el nou col·legi, i que altres sectors, com el turístic i l'agrícola, es veuen seriosament amenaçats “l'agricultura és per a nosaltres molt important i està sent sotmesa a contínues traves i complicacions per a poder reparar o construir els seus hivernacles. Ens estan obligant a desaparéixer. Tant que es parla ara de la despoblació, sembla mentida que localitats que estan en un terme amb un 75% dins del Parc, i a 30 quilòmetres de València, s'estiguen despoblant per papers”.

Per a l'alcalde del Mareny de Barraquetes, Jordi Sanjaime, “tenim ara l'oportunitat de solucionar el fet que se'ns deixara fora, pel que fa al creixement urbanístic, quan es van redactar les normes del parc, amb el consegüent greuge comparatiu que es produeix entre el nostre terme municipal i el de València. En el seu moment, s'havien d'haver inclòs les normes subsidiàries que hagueren permés el nostre creixement igual que el d'altres poblacions. Hem de tendir a un ecologisme més social i no tan radical com el que està actuant en estos moments dins del parc. Tots hem de respectar-nos, però cal tindre en compte també que els nostres pobles han de viure”.