L'Ajuntament de Vilamarxant se suma a les mostres de dol per la mort del director Gaspar Sanchis
L'Ajuntament de Vilamarxant vol sumar-se a les nombroses mostres de dol i d'afecte que institucions oficials, entitats musicals i persones a títol individual estan expressant pel traspàs de Gaspar Sanchis Castillo, veí de Vilamarxant.
Parlar de Gaspi és parlar d'una persona que estimava la música de manera absoluta i incondicional. Era un músic apassionat que no podia concebre la seua existència sense escoltar, interpretar, compondre i dirigir música. A més, era un esperit crític i inconformista, amb interés permanent per continuar aprenent i formant-se com a músic i director.
Però parlar de Gaspi és, igualment, referir-se a una passió absoluta per la seua gent, per la seua família i pel seu poble. Era una persona amable, extravertida, accessible, sempre predisposada a col·laborar i implicar-se en activitats on la música fóra l'autèntica protagonista. Al llarg de la present legislatura, Vilamarxant ha tingut la sort i el luxe de gaudir de diferents concerts on la mà de Gaspar, d'una o d'altra manera, estava al darrere. I ho va fer sempre de manera altruista, posant com a úniques condicions disposar amb total llibertat horària d'un espai cultural on poder assajar i interpretar, posteriorment, les obres programades.
Des del principi es va posar a disposició de la Regidoria de Cultura, tot proposant actuacions musicals de qualitat, algunes de les quals van fructificar en memorables concerts com el del quintet de metalls 'Spanish Brass' (el passat 22 d'octubre) i el recital d'Ensemble Concordança' (piano, trombó i dolçaina), del passat 12 de novembre.
Però abans, en febrer de 2016, va dirigir la Coral Renàixer i 'Ars Antiqua Ensemble' en un inoblidable concert que va tindre lloc a l'església de Vilamarxant, amb un repertori que incloïa peces de Corelli i Vivaldi; també a l'església de Santa Caterina, en març de 2016, va tornar a dirigir a 'Ars Antiqua', i a Robert Expert, Carmina Sánchez i Aitor Llimerá en un concert de música religiosa.
Amb aquests exemples puntuals queda clar que la passió de Gaspar per la música estava absenta de qualsevol concepció elitista d'aquest art. Tot el contrari, Gaspi va posar la seua humanitat i la seua vàlua professional al servei de la difusió d'allò que més s'estimava: la música. Comptava, a més, amb el suport i l'admiració de familiars, músics, amigues i amics.
Hui, quan el diccionari es fa xicotet a l'hora d'expressar emocions, quan la veu s'apaga per la ràbia i la impotència; hui, en definitiva, el poble de Vilamarxant se sent orfe i desvalgut per la pèrdua d'un ser estimat, però alhora més conscient que la memòria del treball de Gaspar no pot diluir-se, sinó que cal preservar-la i difondre-la per correspondre, d'alguna manera, amb tot allò que ell li va donar al seu poble.
