"Som el fanalet vermell d'Europa, l'única autonomia espanyola que perd terres de cultiu i que no incorpora joves"

La situació del camp valencià es troba en un moment “molt dur”. El balanç del 2021 ha donat dades preocupants per al sector amb pèrdues de 640 milions d'euros.

AVA-ASAJA assenyala que això és degut, entre altres motius, a l'escalada històrica dels costos de producció i per la incapacitat real dels agricultors i ramaders per repercutir aquest increment de costos en els preus que perceben.

A elperiodic.com hem entrevistat Cristóbal Aguado, president de l'associació d'agricultors valencians, per conèixer quins són els plans de futur més immediats del sector, la problemàtica de l'aigua o el relleu generacional al camp.

Què espera l'agricultura valenciana del 2022?

Hem acabat el 2021 i la veritat és que als grans sectors de l'agricultura valenciana, els resultats econòmics són un desastre, els preus són totalment insuficients i en el tema de les grans campanyes com cítrics o caquis que s'estan recol·lectant en aquest moment, els preus no arriben ni a una tercera part del cost de producció. Amb aquestes pèrdues, enfocar el 2022 per a la collita del 2022-23 serà una autèntica odissea.

Som el fanalet vermell d'Europa a terres abandonades, l'única autonomia d'Espanya que perd terres de cultiu i que, sens dubte, no incorpora joves. Això s'accentuarà i és enormement problemàtic perquè perd economia, capacitat d'ocupació i riquesa a la Comunitat Valenciana. Haurà de ser molt més agressiva la política de la Comunitat emparats al ministeri ia Madrid ia Brussel·les, però indubtablement, el pla de modernització d'estructures ha de ser valent, decidit i consensuat, s'ha de posar un esforç enorme en la llei de l'horta i el tema de garantia d'aigües i de lluita contra plagues i en recerca s'ha de trencar una llança.

Espanya es mereix un esforç i la Comunitat Valenciana, que històricament ha estat un gran centre de producció agrari espanyol tant en agricultura com en ramaderia, ha de tenir una inversió extraordinària. I no hi pot faltar la dotació d'aigua, perquè l'agricultura del futur i especialment a les zones de l'interior és essencial per mantenir la població i per descomptat generar un benefici econòmic.

Què li han semblat les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre la ramaderia a Espanya i la situació de les macrogranges?

La veritat que la situació s?està posant tan complicada que crec que d?alguna manera sobren els il·luminats que donen missatges negatius del camp com les declaracions del senyor Garzón. Crec que estan fora de context, que no les ha sabut explicar, perquè ha pogut dir que hi ha delinqüents, sí, però com a tot arreu de la societat.

El que no pot fer és demonitzar tota la ramaderia espanyola i valenciana, crec que un polític d'aquest nivell ha de donar la talla i per descomptat no ha donat la talla d'un ministre d'Espanya.

Quin creieu que és el futur de l'agricultura? Què cal perquè la gent jove inverteixi al camp i s'hi vulgui dedicar?

Seria facilíssim que els joves s'incorporessin i la gent gran pogués jubilar-se, però cal un govern valent que aconsegueixi que la cadena alimentària funcioni i que cadascuna de les baules tingui el benefici que li correspon, però no que tothom se'n beneficiï i arruïni al sector productor. Si s'aconsegueix un preu just al camp indiscutiblement s'hi incorporarien joves perquè tindrien un futur.

Mentre el preu sigui el que hi ha, que una taronja navelina si costa 24 cèntims el quilo de produir i només paguen en aquests moments 8, un agricultor que està perdent 16 cèntims per quilo on va. És fàcil il·lusionar els joves, però la gent va on veu que hi pot haver un mitjà de vida.

Fa unes setmanes es revelava un estudi que deia que s'ha deixat de plantar un nombre considerable d'hectàrees de mandarins i caquis, i per contra creixen fruits com l'alvocat, la llimona o la xufa, a què es deu aquesta tendència?

L'agricultura citrícola valenciana, els empeltats, els canvis estructurals s'han fet històricament amb moltíssima facilitat en temes varietals perquè una varietat que surt nova i dóna un rendiment més gran, la gent la posarà per treure'n més rendiment i viure millor.

En el tema dels nous cultius estem veient que per exemple l'alvocat, el kiwi i algun que altre està donant beneficis i que l'agricultor que el té pot viure amb més dignitat que el que no en té. Aleshores hi ha hagut un canvi de cultius a cultius alternatius perquè tenen una perspectiva de futur que els cultius tradicionals, que en aquests moments van a la baixa.

Cal que la pròpia administració valenciana a través dels seus centres de recerca vagi desenvolupant varietats alternatives i cultius nous que puguin adaptar-se a l'agricultura valenciana i d'aquesta manera mantenir una població agrària viva, viable i amb la incorporació

ió de joves perquè tingui un futur, aquest és el camí. L'R+D+I ha d'anar amb investigació, amb administració i amb inversió i per descomptat amb un esforç enorme en avenços tecnològics.

Com veuen l'aposta per la venda en línia de fruites i verdures? Ho estan contemplant els pagesos?

En aquest moment la venda online està funcionant, són molts els que hi ha i hi ha alguns portals força bons. Estem dient que el futur passa per unes adaptacions de les lleis de la comunitat d'Espanya i Europa, per uns principis que són de preferència comunitària.

Mentre no hi hagi un equilibri de costos o de responsabilitats polítiques, mentre un país pugui devaluar en un any la moneda un 60% i amb això pugui venir a uns preus veritablement ridículs, destrueix el nostre teixit productiu. Aquestes diferències s'han de contemplar als acords de reciprocitat que signa la UE amb països tercers.

Si això no ho entenem en un sector que no es pot anar a produir a Turquia o la Xina, la terra és aquí, el clima, i l'aigua són aquí i la gent viu aquí, per tant la producció la tenim aquí i hem de donar les garanties suficients de mercat perquè es pugui participar, em sembla bé que vinguin a complementar la demanda, però que vinguin a substituir-nos i fer una contaminació tremenda i matant el nostre sector, això és de bojos, i va contra la pròpia política comunitària.

Com veuen la problemàtica que hi ha amb l'aigua en territoris com Múrcia o Alacant, on l'agricultura és tan important?

Com a representant agrari he de dir que l'agricultura del futur en cultius perennes és amb aigua o no hi haurà pagesos ni hi haurà agricultura. Fer un cultiu depenent del temps, si plou o no, això és una bogeria, l'estrès que es produeix a la planta i els dèficits de qualitat que es produeixen depenent del temps no és lògic. L'agricultura moderna ha de tenir el control de l'aigua, la quantitat i quan es dóna a la planta.

A Espanya sobra aigua si s'administra bé, el problema és que no s'administra i per descomptat, s'ha buscat la divisió entre els territoris en temes d'aigua, crec que és hora de fer un pla nacional d'aigua, i utilitzar tots els recursos hídrics que hi ha i si es fa bé, i es distribueix bé hi hauria aigua per a tothom, no hi hauria guerres de l'aigua i hi hauria una productivitat molt més estable i segura i una perspectiva de futur per als agricultors que volen cultivar amb prou aigua.

Donem suport a Múrcia i Alacant en tots els aspectes de reivindicació perquè el que no poden tenir és els camps assecant-se per falta d'aigua i això en un país desenvolupat no pot passar.