Una dotzena de localitats valencianes compten amb custòdies monumentals i de gran valor
La Catedral de València compta amb la custòdia més gran del món
Prop d'una dotzena de localitats de l'arxidiòcesi de València compten en les seues parròquies amb custòdies monumentals o peces de gran valor artístic, cultural i litúrgic.
La Catedral de València compta amb la custòdia més gran del món composta per 600 quilos de plata, cinc d'or, 75 grams de platí, centenars de pedres precioses i milers de perles, segons ha indicat Andrés de Sales Ferri, director de l'Arxiu de Religioses Popular.
Datada en el segle XVIII, la dels Sants Joans de Cullera és una de les dt.́s antigues. Obra de Bernardo Quinzá, destaca per l'ús de la plata i el sobredorado. El peu i l'astil queden units per una decoración longitudinal de cintes que divideixen les superfícies en quatre sectors amb emblemes eucarísticos.
En l'anvers, el corder apocalíptico i en el revers, el pelícanut. A la dreta sant Joan Evangelista amb una ploma i l'Evangeli. A l'esquerra, sant Joan Bautista, amb una creu de la qual penja una filacteria. El nus sobre daurat de rocalles amb la Fe i l'Esperança que sostenen un cáliz i un ancora, al centre emblemes passionistes i corona el conjunt una creu.
La custòdia de la Col·legiata de Xàtiva és una de les peces dt.́s importants de la Seu. Es va exposar a Madrid en 1892 i Barcelona en 1929. És de plata sobredorada i d'estil gótico. La peanya compta amb figures que envolten el peu: profetes i reis de l'Antic Testament. Aquestán datats en el segle XVI, posteriors al cos de la custòdia.
El templet és de plata mixtilínea, té una plataforma on descansa el viril on es col·loca el Santísimo Sagrament amb dos ángeles que adoren el Sagrament. El viril és original, llaurat en la cara anterior amb caps de querubins i ángeles que envolten tot el círculo i perles i pedres precioses adornen el conjunt. La custòdia culmina amb tres torres góticas, la central dt.́s alta i coronada amb una creu.
En la parròquia de Sant Jaume de Montcada, el templet, que alberga la custòdia, va ser beneït el 7 de juny de 1953 pel qual fóra arquebisbe de València, Marcelino Olaechea, sent cura párroco i arxipreste don Jesús Plà Gandía. Tot això va ser fruit de la generositat dels clavaris, que además de la dirección, van sufragar la part major de les despeses amb l'Ajuntament i dels feligresos, amb l'esforç dels quals s'enriqueció i embelleció el templet amb or, plata i joies”, expliquen des de la parròquia.
Obra de Francisco Pajarón, l'artista va voler plasmar 39 motius ornamentals, dels quals destaquen els medallons del primer cos del Templet representant: l'Óltima Sopar; els discípolisc d'Emaús; el Miracle dels Peixets i el miracle eucarístico de Montcada. Tots ells acompañados per querubins i motius vegetals i de fruites de l'horta valenciana. En el segon cos està santa Bárbara; la Verge dels Desemparats; Sant Joan de Ribera i la imatge eqüestre de l'apóstol Sant Jaume.
A l'interior, hi ha baix relleus de l'Antic Testament así com els arcs amb els escuts de Montcada; el Real Col·legi Seminari del Corpus Christi; el patronat d'Educación i Cultura de Montcada i el de Pío XII, pontífice en el moment de la bendición. Remata el templet l'escultura en plata de l'alegoría de la Fe.
També a Puçol, Alzira, Massamagrell i Sueca
Igualment, la custòdia dels Sants Joans de Puçol aquestá elaborada en plata, plata daurada i base de fusta. És un gran templet per a albergar la custòdia antiga, amb dues ángeles orants laterals i rematat pels Sants Joans i Crist ressuscitat.
La custòdia de Santa Catalina d'Alzira és de les denominades “de sol”, realitzada en metall daurat, la part original del qual la constitueixen la base i l'astil, sent la ráfaga i el viril recents. La decoración és de caboixons platejats ovoides, alguns dels quals presenten esmalts i escuts de la ciutat d'Alzira. Tant el viril com la ráfaga o aurèola que ho circumda són moderns, perquè l'antic es perdió durant la Guerra Civil.
Per part seua, la custòdia de Sant Joan Apóstol i Evangelista de Massamagrell va ser realitzada per l'orfebre José David Esteve i com apareix a l'interior de la base de la les meues- dt., ésta va ser donada en l'año 1942 per Desamparados Sales Climente i la seua filla Amparo Civera Sales, sent cura párroco José Gascó i coadjutor Juan Bautista Sebastiá.
D'altra banda, la custòdia del temple parroquial Sant Pere, de Sueca, realitzada en coure daurat i plata, ha sigut exposada en dues ocasions: en l'I Congrés Eucarístico Nacional de València al novembre de l'año 1893 i per a la primera mostra de “La llum de les imágens” en l'año 1999.
En la custòdia, concebuda com ostensorio, destaca l'astil format per un ángel. De él parteixen tiges de rams de llorer al·lusius a la redención per la participación en el sagrament que grimpen pel viril. El sol s'organitza a partir de raigs rectes que naixen de l'araceli, rellevat per espigues i raïms de significación eucarística.
Es tracta d'una peça de gran originalitat en el panorama de les produccions del segle XVIII conservades en la va donaŕcesis. En sentit orgánico de l'ornament, unit a l'estructura arbórea de la peça, conviden a pensar en una procedència importada.
