Càrcer rescata el seu passat esplendorós com a centre productor de ceràmica
El llegat terrissaire de Càrcer reclama el seu lloc en la història. El llibre “Noves mirades sobre la ceràmica de Càrcer”, iniciativa promoguda per l'Ajuntament de Càrcer en col·laboració amb la Fundació Bancaixa, rescata de l'oblit l'esplendorós passat de la localitat com un dels centres industrials més rellevants de l'antic Regne de València. La indústria de la ceràmica, al costat de l'explotació de la seda i el cultiu de l'arròs, van ser, durant diversos segles, els principals motors econòmics de Càrcer fins a principis del segle XVII. Empreses majoritàriament exercides per la població morisca, van patir un dur revés degut a l'alta taxa de mortalitat provocada pel paludisme, així com també, a causa del Decret d'Expulsió dels Moriscos (1609) signat pel monarca Felip III. Com a conseqüència, la Vila de Càrcer es va despoblar en tres quartes parts dels seus habitants musulmans, i el seu senyor territorial, Fabián Eslava, es va veure obligat a atorgar carta de població a setanta-set cristians amb la finalitat de poblar, de nou, el poble de Càrcer. No obstant això, ja fora per falta de tècnics i/o mans, els nous residents es van veure incapaços de continuar amb les indústries de ceràmica local, les quals van veure la seua fi amb l'èxode dels moriscos.
La presentació del llibre tindrà lloc el dimecres 5 de febrer del 2020, a les 18 hores, a la sala Ausiàs March de la Fundació Bancaixa (Plaza Tetuán, n. 23. València), i comptarà amb la intervenció del director del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”, Jaume Coll Conesa. La publicació realitzada per tècnics especialistes del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí” es caracteritza per revisar tots els antecedents històrics referents al municipi de Càrcer com a nucli productor de ceràmica, així com també, per realitzar una rigorosa anàlisi al grup de pisa decorada trobat en la localitat. Assumptes com la cronologia, la localització, la morfologia i els motius decoratius de la pisa o la “azulejería” són abordats en el llibre després d'un dur treball de recerca i arxiu. Un dels al·licients més atractius de l'obra és la gran quantitat de material gràfic i documental que aporta, entre ells els dibuixos de taulells i plans de localització elaborats pel mateix Manuel González Martí, fotografies de totes les peces catalogades i fins i tot dibuixos arqueològics de tot el conjunt realitzats per a l'ocasió per l'arqueòloga italiana Sara Puggioni.
Redescobrint el passat
El descobriment d'un conjunt de peces decorades en Càrcer durant els anys seixanta és el punt de partida d'aquesta obra, resultat de les diferents perquisicions desenvolupades pels investigadors. Com és lògic, fins al dia de hui, la majoria de les publicacions especialitzades en matèria de ceràmica s'han centrat en estudiar els nuclis de producció més rellevants i significatius, deixant relegats en un segon pla altres centres de menor importància com és el nostre cas. De fet, l'últim article dedicat a l'obra de Càrcer es va publicar l'any 1969, des de llavors han hagut de passar cinc dècades fins que s'ha tornat a escriure una nova publicació dedicada exclusivament al conjunt ceràmic de Càrcer. L'aparició d'un grup de peces amb una morfologia i motius decoratius diferents als documentats fins al moment, les quals van eixir a la llum a causa de l'exposició temporal “Ceràmica de Càrcer del Segle XVII”, organitzada per l'Ajuntament de Càrcer en col·laboració amb el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”, van ser el detonant per a elaborar un nou estudi destinat a recopilar tota la documentació relativa al tema.
En aquest context naix el llibre “Noves mirades sobre la ceràmica de Càrcer”, un projecte promogut per l'Ajuntament de Càrcer en col·laboració amb la Fundació Bancaixa. Una obra dedicada únicament a l'anàlisi del conjunt de ceràmica trobat en aquesta localitat de la Ribera Alta del Xúquer, que realitza una revisió de les velles interpretacions, aporta una nombrosa bibliografia, rescata antigues publicacions i exposa les noves investigacions reforçades amb una gran quantitat de material gràfic.