AEMET publica noves dades reveladores sobre la DANA: "Possibles supercélulas embegudes"
El sistema convectivo que va començar en el matí del 29 d'octubre va donar lloc a almenys dos supercélulas embegudes, la qual cosa va complicar encara més la previsió del fenomen
El 29 d'octubre de 2024, la Comunitat Valenciana i altres zones d'Espanya van ser assotades per una tempesta que s'ha convertit en una fita meteorològica. Coneguda com la "supercélula del 29 d'octubre", esta tempesta va començar com un fenomen de gran magnitud i va deixar darrere de si danys significatius, incloent-hi rècords de precipitació, tornados i una sèrie d'altres efectes climàtics extrems que van sorprendre els ciutadans i meteoròlegs per igual.
La gènesi del fenomen: de la supercélula a la turbonada
Segons l'anàlisi detallada realitzada per AEMET, el fenomen va començar com una supercélula de tipus HP (High Precipitation). Les supercélulas són tempestes molt intenses que es caracteritzen per la seua alta capacitat de producció de pluja i la seua habilitat per a generar tornados. Este tipus de tempesta és conegut per la seua capacitat de produir fenòmens destructius a causa de la seua alta concentració d'energia i la inestabilitat atmosfèrica en les capes més baixes de l'atmosfera.
La tempesta del 29 d'octubre, no obstant això, no es va mantindre estàtica per molt de temps. AEMET va destacar que, després del seu inici, la tempesta va passar a ser una línia de turbonada durant les últimes hores de la vesprada. Una turbonada és un fenomen que es caracteritza per forts vents i una ràpida evolució que pot causar danys per les ràfegues de vent, que en este cas van ser intenses, fins i tot per als estàndards de les tempestes més greus.
Què va fer tan especial a esta tempesta?
Una de les principals característiques de la tempesta va ser la seua enorme capacitat per a generar precipitacions extremadament intenses. Els rècords de precipitació van aconseguir nivells sense precedents, especialment en les zones més afectades, com la província de València i alguns punts pròxims. Al llarg de la vesprada del 29 d'octubre, la tempesta va descarregar pluges torrencials, acumulant més de 100 mm d'aigua en algunes localitats en qüestió d'hores, la qual cosa va provocar desbordaments i problemes de trànsit.
A més de les fortes pluges, els tornados van ser un dels elements més sorprenents d'este fenomen. Segons els registres d'AEMET, els tornados van ser generats per la mateixa supercélula que va donar inici a la tempesta. Encara que els tornados no van arribar a causar danys massius en totes les àrees, sí que van generar importants alteracions en els servicis públics i van causar algunes destrosses en la infraestructura de les localitats més pròximes al centre de la tempesta. En alguns punts, els tornados tocaven el sòl breument, amb vents de fins a 100 km/h, la qual cosa va provocar danys a xicotets edificis, estructures i fins i tot alguns vehicles.
L'evolució de la tempesta i el seu impacte
El sistema convectivo que va començar en el matí del 29 d'octubre va donar lloc a almenys #dos supercélulas embegudes, la qual cosa va complicar encara més la previsió del fenomen. AEMET assenyala que estos sistemes de tempesta es van comportar de manera impredictible, la qual cosa va resultar en una creixent intensitat de les precipitacions i la formació de núvols i tempestes més fortes. Al final del dia, la tempesta es va desorganitzar en una línia de turbonada, un fenomen caracteritzat per vents forts que van afectar tant les zones costaneres com a les zones interiors de la Comunitat Valenciana.
El més impactant de tot això va ser la rapidesa amb la qual la tempesta es va desorganitzar, la qual cosa va fer que les autoritats meteorològiques tingueren dificultats per a predir el seu pas exacte. Encara que AEMET ja havia emés avisos de tempestes amb antelació, la intensitat i la velocitat amb què es va produir l'evolució de la tempesta van sorprendre la majoria de la població.
