Les universitats espanyoles estan més compromeses amb el plurilingüisme que la resta de centres europeus
La Universitat d’Alacant lidera el primer estudi sobre l’ús de les llengües en la comunicació digital de les universitats europees situades en entorns multilingües
L’anglès té una presència important en les webs relacionades amb les titulacions, però a penes es fa servir en continguts publicats en xarxes socials
Les llengües oficials predominen en l’espai en línia de les universitats europees multilingües, amb una baixa implementació de l’anglès i de les llengües minoritàries. Aquesta és la principal conclusió de la pionera investigació realitzada pels professors del Departament de Sociologia II i investigadors de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP) de la Universitat d’Alacant (UA), Lluís Català, Rodolfo Martínez i Clemente Penalva. El treball ha sigut publicat en la revista internacional d’accés obert International Journal of Society, Culture and Language.
Amb l’objectiu d’analitzar l’ús de les diferents llengües en la comunicació digital en entorns multilingües, els investigadors de la UA han posat el focus en els continguts publicats, tant en webs com en les xarxes socials, de vuitanta-vuit universitats de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els centres seleccionats compleixen dues premisses bàsiques: estar situats en territoris on conflueixen diverses llengües i aparèixer entre les mil primeres posicions d’una de les classificacions acadèmiques més importants del món, en el rànquing de Xangai.
Els resultats mostren l’escassa presència de llengües minoritàries, llevat de les universitats espanyoles, i la baixa implantació de l’anglès. De fet, només el 22,7 % de les universitats permet que el lloc web oficial s’inicie directament en la llengua minoritària. Pràcticament totes són institucions espanyoles, especialment a les zones de parla catalana.
Les llengües minoritàries també són presents en tot just el 27,5 % dels vídeos de presentació en YouTube (de nou, principalment, universitats de parla catalana, però també el gallec), enfront del 11,3 % en anglès i el 57,5% de la primera llengua de l’estat. No obstant això, l’estudi diferencia el comportament dels portals webs i de les xarxes socials ja que, en el primer cas, les possibilitats de recórrer a diverses llengües són més grans. «En tots els idiomes, els percentatges són més alts en les pàgines webs dedicades als títols que en les pàgines de notícies, ja que el contingut dels programes d’estudis és més estàtic i obeeix a una estratègia per a atraure estudiants internacionals», apunta l’investigador principal de l’estudi Lluís Català.
A més, els comptes de Facebook i Twitter de les universitats analitzades publiquen molt pocs missatges bilingües o trilingües. «Això passa encara menys a Twitter a causa del limitat nombre de caràcters que permet aquesta xarxa social», indica l’investigador principal. La diferència a favor de les llengües oficials és considerable, ja que els percentatges de continguts en la llengua minoritària de la regió i de l’anglès són a penes d’un 15 % en totes dues xarxes socials. «Les llengües minoritàries tenen avantatge en Facebook i l’anglès en Twitter, perquè en països d’Europa de l’Est es concep sovint com un mitjà de difusió internacional», destaquen els autors del treball.
Des de la perspectiva geogràfica, l’estudi de la UA confirma que França és molt poc procliu al multilingüisme, que Espanya està compromesa amb les llengües que tenen un menor nombre de parlants, i que a la resta d’Europa occidental (Països Baixos, Escandinàvia…) aposten més per l’anglès que en altres territoris. Entre altres variables, els professors de la UA han analitzat els continguts digitals en webs d’estudis, notícies i en les xarxes socials tenint en compte variables com el territori, el reconeixement legal de les llengües, la posició de l’estat respecte de la Carta europea per a les llengües regionals i minoritàries, el grau de descentralització administrativa i l’espectre polític del govern en les últimes tres legislatures de la regió on se situa la universitat, així com la seua dimensió, és a dir, el nombre d’estudiants i del personal acadèmic.
«Totes aquestes dades palesen que els espais multilingües, defensats com a essencials per a mantenir la multiculturalitat i la diversitat en declaracions públiques de representants de molts estats i nombroses universitats europees, no són una realitat, ja que la majoria opta per limitar les seues comunicacions digitals a la llengua oficial. Així, tant les llengües minoritàries com l’anglès tenen un clar paper secundari en el context global europeu, malgrat la retòrica multilingüe de l’Espai Europeu d’Educació Superior i de la creixent internacionalització de l’educació superior», conclou Català.
L’estudi realitzat pels investigadors i sociòlegs de la UA es presentarà en el pròxim Congrés Mundial de Sociologia, que tindrà lloc del 25 de juny a l’1 de juliol de 2023 a Melbourne (Austràlia). Aquest treball ha comptat amb finançament de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, a través de les subvencions per al foment de treballs de recerca i d’estudis en l’àmbit de la planificació lingüística i de la lingüística aplicada en 2022.
