La Universitat d'Alacant instal·la vuit “hotels” d'insectes per a promoure la conservació d'espècies polinizadoras

La Universitat d'Alacant (UA) se suma al projecte ODSesiones, impulsat per la Universitat de Múrcia, amb la instal·lació de vuit refugis per a pol·linitzadors distribuïts per tot el campus: en la prada silvestre situada en la Facultat de Dret, en el Bosc Il·lustrat, davant de l'edifici del Rectorat, prop de l'edifici de Petrologia del Campus Oest, dins de l'hangar, al Jardí Violeta que hi ha al costat del Club Social II, i dos en les zones verdes de l'edifici d'Anatomia.

Aquests allotjaments artificials atrauen espècies polinizadoras com les abelles, borinots o vespes, entre altres, per a mantenir l'equilibri ecològic i per a ajudar a combatre les plagues. Els insectes compleixen una funció fonamental per a mantenir la diversitat vegetal i la productivitat dels cultius. De fet, el 80 % de les plantes depenen dels insectes per a produir fruits.

Des del seu naixement el 2019, el projecte ODSesiones ha aconseguit mobilitzar prop de 35.000 persones a través de més de 600 activitats dissenyades per a conscienciar sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En concret, la instal·lació dels refugis d'insectes naix dels propis estudiants de les universitats espanyoles, a través de l'activitat Más Universitarios ODSesionados, per a sensibilitzar i conscienciar la comunitat universitària sobre l'Agenda 2030, ser motor de canvi i acció de l'entorn d'influència.

Biodiversitat en la UA

Aquests nous "hotels” són només una de les moltes iniciatives que reforcen el compromís de la UA amb l'Agenda 2030. Des del Vicerectorat d'Infraestructures, Sostenibilitat i Seguretat Laboral i l'Oficina Ecocampus s'han posat en marxa múltiples actuacions per a la conservació i desenvolupament de la biodiversitat al campus, lligades directament amb el projecte Universitat Saludable per a la creació d'un entorn de benestar per a la societat. 

En aquest sentit, s'ha adoptat un procés progressiu de renovació, recuperació i regeneració d'espais verds, implantant un model de jardineria d'acord amb les noves condicions climatològiques i de baixa demanda hídrica. Alhora, s'utilitzen  tècniques de control biològic que es basen en depredadors, parasitoides, patògens i productes o substàncies derivats de fonts naturals.

Racons com el Bosc Il·lustrat, els horts saludables, espais per a prades silvestres i vegetació espontània, escocells florits o la conservació de jardineria històrica, contribueixen a la conservació d'un campus ric en biodiversitat, caracteritzat per la floració d'espècies vegetals que afavoreixen el desenvolupament de pol·linitzadors. A més de les estructures per al refugi d'insectes, hi ha caixes nius per a ocells i rates penades.
Les restes de poda són triturats i depositats sobre el terreny, generant una capa d'encoixinament agrícola. Aquesta tècnica protegeix les arrels de les plantes contra les condicions climàtiques adverses, conserva la humitat, millora la fertilitat del sòl refugie i serveix d'aliment a insectes, xicotets mamífers i rèptils, creant un hàbitat divers.

Entre altres projectes, recursos i accions per a promoure l'educació i conservació mediambiental, al campus hi ha una sèrie de rutes paisatgístiques, de salut, cultura i ciència que conviden a tota la comunitat universitària i als seus visitants a descobrir els tresors botànics, arquitectònics i culturals que es troben en la UA.