La disfàgia, protagonista de la V Jornada de Ciències de la Salut organitzada pels estudiants
Diversos especialistes aprofundiran en la UA en el tractament d’aquesta condició mèdica des d’una perspectiva integral
Demà, 13 de desembre, se celebrarà a la Universitat d’Alacant la V Jornada d’Estudiants de Ciències de la Salut que, en aquesta ocasió, se centrarà en la disfàgia, la dificultat o la impossibilitat d’engolir.
Organitzada per les Delegació d’Estudiants de la Facultat de Ciències de la Salut, la jornada començarà a les 9 del matí i es desenvoluparà a la sala d’actes de l’aulari 2 i té com a eix temàtic la disfàgia, un trastorn complex que requereix un abordatge multidisciplinari, en el qual els professionals de la salut (infermeria, nutrició, medicina i logopèdia) exerceixen un paper essencial.
El programa de les jornada inclourà ponències d’especialistes destacats que aprofundiran en el tractament d’aquesta condició mèdica des d’una perspectiva integral i basada en l’evidència científica. En concret, se celebraran dues taules redones: en la primera es farà una valoració multidisciplinària, mentre que en la segona es donaran a conèixer casos clínics, experiències i es donaran pautes per a l’elaboració i l’adaptació de menús per a persones majors institucionalitzades.
D’altra banda, de manera simultània, i també a l’aulari 2, tindrà lloc un taller en «Comunicació de males notícies».
Disfàgia
La deglució és un procés complex de control neuromuscular que requereix una perfecta coordinació de diverses estructures musculars voluntàries i involuntàries. El menjar entra a la boca, després és mastegat, amerat per la saliva i pressionat contra el paladar per a formar el bol alimentari. La llengua impulsa el bol cap arrere i cap al paladar, perquè entre a la faringe.
Una vegada a l’obertura de la faringe, aquest bol estimula el reflex de deglució per a portar-lo per la gola fins a l’esfínter esofàgic. La laringe es tanca per a prevenir l’entrada de menjar en la cavitat pulmonar, mentre els músculs de la gola es contrauen per a moure el bol cap a l’interior de l’esòfag. Els moviments de l’esòfag, juntament amb la gravetat, mouen el bol cap a l’esfínter esofàgic, i permet que entre a l’estómac.
Qualsevol factor que altere aquest complex mecanisme pot desencadenar un quadre de disfàgia. Aquest problema afecta al 30 % de les persones més grans de seixanta-cinc anys i fins al 44 % dels majors ingressats en un hospital. És més freqüent en persones amb malalties neurodegeneratives o ictus, encara que també es relaciona amb l’edat, la debilitat i amb patologies musculars, endocrines i psiquiàtriques.
Malgrat l’impacte de la disfàgia en la qualitat de vida de les persones afectades i de les seues famílies, tot sovint passa inadvertida. De fet, s’estima que a Europa el 80 % dels pacients no està diagnosticat ni rep cap mena de tractament.
