La catedràtica de la UA Carmen Bevià i el catedràtic de la UC3 Luis Corchón analitzen en un llibre la teoria de les conteses
Publicat per Cambridge University Press, aquest llibre pretén contribuir a afermar la teoria de les conteses com un camp consolidat de l’economia
Analitza exemples de conteses en l’àmbit de la política, els esports, els concursos d’adjudicació de contractes o carreres de patents
La catedràtica de la Universitat d’Alacant Carmen Bevià i el catedràtic de la Universitat Carlos III Luis Corchón analitzen la teoria de les conteses en el llibre Contents: Theory and applications, publicat per l’editorial Cambridge University Press, en la qual proporcionen una plataforma per a un curs sobre conteses. També pretén «contribuir a consolidar la teoria de les conteses com un camp de l’economia en igualtat de condicions amb altres camps sorgits recentment».
Les conteses «són situacions en les quals múltiples agents competeixen entre si i inverteixen recursos com l’esforç, el temps o els diners per a guanyar un premi», com «ocorre en les competicions esportives, la competència entre partits polítics, guerres i litigis, adjudicacions de contractes o carreres de patents».
El llibre estableix «els conceptes fonamentals i eines necessàries sobre la teoria de les conteses i aporta exemples pràctics i aplica els models teòrics a diversos escenaris per a demostrar la seua aplicabilitat i utilitat per a comprendre i analitzar diferents conteses.
Segons la publicació, «les conteses són fonamentals per a entendre el món que ens envolta» en diversos aspectes: geopolítica, conflictes històrics, invasions, batalles, com també el funcionament d’organitzacions públiques i privades.
Alguns dels temes que tracta el llibre són l’estudi racional del sabotatge, entès com un acte deliberat i costós per part d’un agent per a danyar la funció d’un altre, les seues conseqüències i l’impacte que té entre els contendents. Així, les conteses altament competitives incentiven el sabotatge, fet que implica una disjuntiva entre meritocràcia i sabotatge.
A més, el llibre tracta com les activitats de cerca de rendes poden soscavar les institucions i esbiaixar la presa de decisions cap a alternatives subòptimes. Referent a això, es demostra com l’eficàcia en la gestió influeix directament en com els agents prioritzen el seu temps entre gestió proactiva i activitats de cerca de rendes, fet que afecta la distribució de recursos interns.
Altres aspectes que s’inclouen en el llibre són les circumstàncies sota les quals les transferències poden prevenir els conflictes armats. Així, presenta dos models de guerra en què el conflicte armat és produït per la desigualtat de recursos i ofereix recomanacions sobre com prevenir-les. Específicament, una transferència unilateral de recursos des dels països rics cap als menys desenvolupats pot proporcionar incentius per a la pau, fins i tot, en absència d’acords vinculants.
El llibre també aporta una nova perspectiva sobre la discriminació positiva. Hi destaca com polítiques ben dissenyades poden incentivar l’esforç de tots els participants. Això contribueix no sols a l’equitat i la igualtat d’oportunitats, sinó també a l’eficiència i il·lustra l’impacte positiu de les polítiques públiques actives en el benestar social.
