Xàtiva acompanyarà l’arribada de la «Magdalena penitent» amb una programació variada d’activitats
La iniciativa “El arte que conecta”, conjunta del Museu del Prado amb Telefònica, acostarà l’obra de Josep de Ribera al públic xativí
Xàtiva ja es prepara per a encetar les visites que rebrà el quadre del reconegut pintor xativí Josep de Ribera «l'Espanyoleto» que arribarà a la ciutat els pròxims dies i que tindrà la inauguració oficial el dilluns 9 de setembre a les 19.00 h al Museu de Belles Arts.
A l'acte d'inauguració assistirà el director del prestigiós museu madrileny, el valencià Miguel Falomir Faur, qui compta amb una llarga formació acadèmica i una gran experiència professional. A més, durant l'estada del quadre a la ciutat, s'ha preparat un programa d'activitats que inclou: un concert, una conferència, tallers didàctics, visites guiades i la projecció del documental «El jove Ribera» amb posterior xarrada del director.
L'exposició forma part de la iniciativa «El arte que conecta», conjunta del Museu del Prado amb Telefònica, i que ha escollit Xàtiva (l'única del territori valencià) per a aquest projecte que aproparà algunes obres d'artistes espanyols i europeus amb diferents museus de tota Espanya. L'obra romandrà a Xàtiva fins al dia 5 d'octubre i es podrà visitar en horari de dimarts a dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00 h, i els diumenges de 10.00 a 14.00 h.
Els preparatius i el muntatge ja estan en marxa per a rebre la peça que arribarà en un transport especialment adaptat a les dimensions del quadre, que mesura al voltant de dos metres. A més, anirà escoltat per la Policia Nacional.
«L'exposició de la «Magdalena penitent» és una ocasió magnífica perquè tothom puga gaudir de la creació d'un xativí universal», ha expressat el regidor de Cultura, Alfred Boluda. «A més, que el Museu del Prado haja escollit Xàtiva per a aquesta iniciativa posa en valor les institucions museístiques de què disposa la ciutat», ha afegit.
Un xativí a Nàpols
La «Magdalena penitent» forma part d'un dels temes més populars de la iconografia de la Contrarreforma, la dels sants retirats al camp en actitud penitencial, meditativa o contemplativa. L'obra, que va ser pintada a Nàpols el 1641, forma part d'una sèrie de quatre peces del mateix estil. Es desconeix qui va encarregar les obres però en aquell temps el regne de Nàpols es trobava sota domini espanyol, i el virrei era el duc de Medina de Torres. Un segle després, el 1772, la peça ja penjava del Palau Reial de Madrid.
