Les increïbles coves que s'amaguen davall de La Vilavella

Quantes vegades hem viatjat fora de les nostres terres i encara no hem descobert el que tenim al nostre voltant.

El que els comptem en esta notícia és un clar exemple d'això. Llocs que ni sabíem de la seua existència ni s'han potenciat i promocionat i bé tenen un gran interés.

Fa poc temps, en unes finques pròximes a la localitat de La Vilavella, a la comarca de la Plana Baixa, s'han substituït els tarongers pels alvocats, alguna cosa que cada dia més habitual en el camp valencià.

Esta substitució de cultiu ha fet que isca a la llum un avenc que es pot contemplar fàcilment des de llocs pròxims a esta finca i que fins ara no era molt visible perquè la gran quantitat de tarongers dificultava la seua visió.

Este avenc no és que s'haja descobert ara, fa molts anys espeleòlegs van indagar en ella i en moltes altres de la nostra terra.

Què és un avenc?

Simplement, un avenc és una cavitat gran i molt profunda en la terra, originada per un procés erosiu càrstic o ensulsiada del sostre d'una cavitat, pel qual l'aigua es filtra o percola a nivells inferiors.

I no és l'única en la zona, tots coneixem les Grutes de Sant Josep de La Vall d'Uixó, molt prop de La Vilavella, un sistema de coves naturals la cavitat de les quals representa una surgencia activa desenvolupada en calcàries.

Els avencs que s'amaguen a La Vilavella

Avenc de les Coves

Com comentem abans, la que ha sigut 'descoberta' recentment és la coneguda com a 'Avenc dels Coves' o 'Alberg de treballadors', situada a pocs metres del Camí Les Coves, amb un conjunt de tres cavitats.

D'elles, la de major grandària és un gran abric de 8 metres de profunditat en visera per 4 metres d'altura i quasi 20 metres d'amplària, segons els espeolólogos.

Avenc del Castellet

Sens dubte, la més important i la més difícil d'accedir és l''Avenc del Castellet' o 'Avenc Estret', amb una profunditat de 39 metres.

Se situa en la mateixa falda del Castell de La Vilavella. No és fàcil de trobar i veure, i és que presenta una xicoteta entrada de tan sols 0,60 x 0,35 metres.

És la més espectacular, amb unes parets erosionades per corrents d'aigua, molt estretes i profundes.

A esta cavitat es va endinsar Gila, Jordi Carrión junt amb Toni Latorre, veí de La Vall d'Uixó, apassionat del món de l'espeleologia i que coneix una infinitat de coves i cavitats de la Comunitat Valenciana.

Toni descobrint les parets de l'Avenc del Castellet

Ens conta per a elperiodic.com com va ser la seua experiència quan va descobrir per primera vegada a este avenc i ens recalca que "està activa", és a dir, hi ha humitat i fins i tot afirma que li va semblar escoltar so d'aigua.

I això no és casualitat, bé ho saben els veïns de La Vilavella. I és que en època de pluges el barranc de la Fontfreda -del qual no se sap amb exactitud d'on naix-, emana aigua, una aigua que, qui sap, podria vindre d'esta preciosa cavitat.

També ressalta la quantitat de meandres dins de l'avenc.

A part, hi ha altres cavitats com les mines en este terme municipal i, per descomptat en molts punts de la Serra Espadà.

A continuació, el recorregut de 160 metres, que s'endinsa direcció nord-oest.

'Anemolitos'

Les humitats en forma de gotes d'aigua demostren la seua activitat

'Aragonitos'

Descens de 18 metres

Coraloides i 'coladas'

Estalactites, banderoles i 'coladas'

Principi d'alguna bandera a l'esquerra

Passos estrets de coraloides

Barranc de la Fontfreda

Com comentàvem abans, pot ser que l'Avenc del Castellet tinga alguna cosa a veure amb este conegut barranc en la localitat. I és que en les proximitats de La Vilavella, concretament en la Cantera, se situa la zona de descàrrega d'una gran alineació calcària, de permeabilitat alta, com ho demostra el «trop plein» (surgencia càrstica natural de pressió d'aigua subterrània) i que és conegut amb el nom de Fontfreda.

L'alimentació es duu a terme per infiltració de l'aigua de pluja en els materials. No obstant això, al poble es localitza el punt més baix i, per això, en ocasió de fortes pluges, apareix un cabalós brollador en la zona de la Cantera que respon, en línies generals, al funcionament de l'esmentat «trop plein», encara que el seu gènesi potser caldria buscar-la en la diferència de transmissivitats entre els aqüífers calcari i quaternari, que no és capaç d'admetre, de manera instantània, el cabal que circula a través de clivelles i fissures en l'aqüífer calcari.

Cavitats no aptes per a tots els públics

És important ressaltar que ningú pot accedir a estos llocs sense cap mena de preparació i equipament, per això s'avisa a aquells visitants que pot ser perillós, sobretot si existeix una gran profunditat.