Una valenciana surfeará mig miler d'ones en honor a la seua mare per a conscienciar sobre la salut mental i el suïcidi
"Espanya té una història de condemna i vergonya cap al suïcidi, la qual cosa contribueix a una nociva cultura del silenci", sosté
Lucía Muñoz està a punt de commemorar un important aniversari: el 4 de febrer de 2025 es compliran cinc anys de la defunció de la seua mare per suïcidi. Una dona que, com moltes, va enfrontar una dura batalla contra problemes de salut mental i addiccions. En un intent per honrar la seua memòria i transformar el seu dolor en acció, Lucía ha decidit emprendre un desafiament personal que va més enllà del surf: navegarà 500 ones des de l'1 de novembre de 2024 fins a la data commemorativa, recaptant fons per a l'organització “STOP Suïcidis”, dedicada a la prevenció del suïcidi i la desestigmatización de la salut mental a Espanya.
El compromís de Lucía sorgeix de la seua pròpia experiència i de la necessitat de desmitificar els tabús que envolten la salut mental al país. "Espanya té una història de condemna i vergonya cap al suïcidi, la qual cosa contribueix a una nociva cultura del silenci", sosté. En un context on la salut mental es considera un tema tabú, Lucía crida a l'acció. En comparació amb altres països de la UE, on el suïcidi i la salut mental es reconeixen com a emergències socials, Espanya presenta deficiències en l'atenció i el suport, incloent-hi un notable buit en plans nacionals i recursos.
En la seua reflexió, Lucía destaca que el suïcidi continua sent un tema que afecta a tots, perquè no sols concerneix als qui estan en crisi, sinó que genera un impacte en la comunitat en el seu conjunt. Encara que la consciència sobre la salut mental ha avançat en diverses esferes, encara persisteix a Espanya una falta d'informació, educació i suport institucional. Això agreuja la dificultat de molts afectats per a trobar l'ajuda que necessiten en un moment crític.
Amb el seu desafiament, Lucía Muñoz espera inspirar a uns altres a desafiar-se a si mateixos en la cerca dels seus propis mètodes de benestar. Activitats com caminar, caminar amb bicicleta o surfear no sols promouen una millor salut mental, sinó que també poden servir com a catalitzadors per a obrir converses necessàries sobre temes difícils. Així, Luisa convida a uns altres a unir-se a la seua causa, reconeixent la valentia que implica enfrontar i parlar sobre situacions que solen considerar-se tabú.
La història de Lucía és un recordatori que la lluita per la salut mental és un esforç col·lectiu. En unir la seua passió pel surf amb el seu desig de generar consciència, cerca no sols honrar a la seua mare, sinó empoderar a uns altres que puguen estar bregant amb els seus propis dimonis. A mesura que s'acosta la data de l'aniversari de la seua mare, Lucía espera que la seua iniciativa derive en un canvi de mentalitat que permeta abordar el suïcidi com un problema social a resoldre, i no com un tema a soterrar en el silenci.
